Foradia elgrat

El Moniàtic reivindica la crisi climàtica a Alcoi l’últim cap de setmana de setembre

El festival independent de música celebra la seua onzena edició els dies 26, 27 i 28 a Alcoi, a distints espais de la ciutat. El dissabte, el dia amb més activitat, se celebraran concerts gratuïts al solar del carrer Sant Rafael

Enguany, el col·lectiu Moniàtic ha volgut reivindicar la crisi climàtica i les seues conseqüències: desforestació, especulació del sòl, augment de la contaminació i acceleració del canvi climàtic i de l’escalfament global, pèrdua d’hàbitats naturals i de biodiversitat, així com de comunitats indígenes que poblen aquests espais des de fa centenars d’anys. És per això que enguany el color predominant serà el verd amb lemes com ‘La selva no està en venda’ o la famosa frase ‘Fucking money!’ Segons el col·lectiu Moniàtic és una manera modesta de donar visibilitat a aquestes lluites.

El festival segueix apostant per l’autogestió i per grups de música independents. Des de l’organització es recorda que és un festival gratuït que subsisteix de la recaptació de la barra i que tanmateix tracta d’oferir preus populars i assequibles per a tothom. Es tracta d’un festival que treballa per la promoció i col·laboració amb grups d’àmbit local i comarcal. En aquesta onzena edició es comptarà amb grups locals com Marco Pompero, Batoi, Orka i Maria o d’altres amb forta presència alcoiana com Llum.

Naixement del Moniàtic

El festivalet de música Moniàtic naix en 2003 quan el Govern del PP, amb Jorge Sedano al capdavant, va decidir invertir més de 240.000 euros en el festival de música Mediàtic. Tal com va explicar llavors el portaveu del Moniàtic, Vicent Galbis: “No estem en contra del Mediàtic; a nosaltres ens agraden la majoria de grups que actuen en aquest festival, el que no compartim la política discriminatòria de l’Ajuntament, que no dóna suport a col·lectius locals i els nega qualsevol finançament“.

Baix aquestes circumstàncies, on un festival de música rebia més de 240.000 euros i, en canvi, col·lectius culturals, musicals i artístics, així com grups de música eren absolutament oblidats pel Govern, va nàixer el Moniàtic com una reivindicació i com una demostració de què l’autogestió, l’oci i la reivindicació cultural són una conjunció possible. I, a més, exitosa.

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *