Manolo Gomicia: “Cadascú ha de ser professional en allò que més li agrada”
Des del 24 de juliol, el que ha estat dues legislatures al front de diverses regidories a l’Ajuntament d’Alcoi, entre aquestes, la d’Urbanisme, ocupa un nou càrrec. Manolo Gomicia és director general de FP i Ensenyaments Especials. L'entrevistem a l'edició en paper de EL GRAT.
A les pàgines d’aquesta quinzena de EL GRAT entrevistem a Manolo Gomicia, anterior regidor durant dues legislatures a l’Ajuntament d’Alcoi i, actualment, director general de FP i Ensenyaments Especials. Una responsabilitat, ha explicat, que agafa “amb molta il·lusió” i que pretén traduir en un canvi estructural d’aquesta matèria, llevant-li el tret pejoratiu que l’ha acompanyada tot este temps. “Vull que un bon alumne, si el seu fort són els ensenyaments professionalitzants, estudie FP“. El seu objectiu, i el de tot l’equip que l’acompanya, és treballar en l’orientació i sobre el territori.
- Quina és la diferència més significativa entre ser regidor i passar a assumir el nou càrrec a nivell autonòmic de director general?
Ara tinc la possibilitat d’actuar a nivell de tot el territori i veus que és possible canviar coses. En l’Ajuntament és més el dia a dia, estar amb les persones i les institucions, són projectes puntuals. Eixa és un poc la diferència. Sobretot, l’estructura d’una Conselleria, és un organisme molt gran i molt format.
- Porta 30 anys dedicats a l’àmbit educatiu. Des de professor, a director de l’IES Cotes Baixes i assessor al Ministeri de Gabilondo, i ara aquest càrrec. Amb què es queda?
Professor, professor. La docència és vocacional. Jo sóc docent. El que passa és que sempre tens il·lusió de fer coses. Vaig començar sent director però la vida m’ha portat ací. Això sí; el docent, com dic, sempre serà docent.
- La importància avui dia de la FP, més sonada, moltes vegades, que els graus.
Allò natural seria això, que la Formació d’Ensenyaments Professionals anara per aquest camí. Per un motiu senzill: hi ha més necessitat de mà d’obra qualificada que de tècnics superiors universitaris. La FP treballa actualment amb persones amb dificultat d’ocupació, la bàsica, després hi ha el grau mitjà i el superior. Abarquem tot l’estrat de persones qualificades. Per tant, hauria de ser molt més d’allò que es fa. Sí és cert que últimament llegim en premsa que hi ha més demanda. Ha de ser així, el doble de demanda d’estos treballadors que la gent que té la titulació superior. Està clar.
- Què va primer: la demanda o la necessitat per part de les empreses?
Hi ha de tot. Eixa pregunta no és fàcil. Hi ha persones que trien la FP perquè senten una necessitat o voluntat per estudiar una especialitat, i per altra, hi ha molta gent que sí que agafa aquesta formació perquè hi ha una demanda en un determinat sector. Jo sempre he aconsellat que la gent estudie allò que més li agrada: ara pots estar estudiant sanitària, i no se sap què passarà d’ací a 25 anys. Per tant, cadascú ha de ser professional en allò que més li agrade.
- La FP al sector del tèxtil coixeja, però. Calen professionals.
Sí. El motiu que anem a intentar solucionar és l’orientació. La gent està mal orientada. D’on rep la informació? De vosaltres, els mitjans, per exemple. La demanda que dóna la sensació que la societat té és d’informàtica, de cuina, d’allò que està de moda. No del tèxtil, ni del mecanitzat o l’automoció, l’electricitat tampoc. Són formacions que ni se li ocorren, a un adolescent. Ahí hem de treballar. Molta gent jove no sap tota l’ocupació que hi ha darrere de l’indústria tèxtil.
- A banda de l’orientació. En quines ferramentes més esteu treballant ara de cara a FP?
Ara estic plantejant un pla d’acció estratègic. Quan vaig entrar hi havia un, que es va signar els quatre anys anteriors. I estic treballant al voltant d’aquest document. Accions concretes per a donar sentit al pla. Una vessant molt important és, a banda de l’orientació, el territori, que és una de les novetats. Anem a estructurar la demanda adaptant-ho als territoris. La Comunitat Valenciana està dividida en 15 àrees funcionals i anem a treballar des d’aquesta òptica l’estratègia, la planificació, la valoració, perquè és la millor manera d’arribar a tothom. Eixa és la base fonamental de la nostra nova estratègia política.
- Què és allò que caracteritza al nostre territori, el de les comarques centrals? Com es troba la Formació Professional.
Este és un territori que, a nivell de FP, està molt bé, sobretot en comparació amb altres àrees. La característica és que encara hi ha un impuls molt gran al voltant de l’empresa, cosa que no passa en altres territoris. En Alacant, o en La Costera, per exemple, hi ha molt al voltant del sector serveis. Ací, a la zona del Baix i Alt Vinalopó, etc, la indústria té poder, la gent estudia Formació Professional perquè hi ha ocupabilitat. Hi ha territoris, però, on hem de repensar-ho molt a través dels consells que anem a crear, com és el nord de la província de Castelló, l’interior, la zona de Requena. Està molt despoblat i València atrau molta gent per l’àmplia oferta de FP que té. Molta gent la tria en lloc de Castelló, està molt ben comunicada, i no es matriculen als centres propis. És un tema que hem de treballar, insistic.
- En l’organigrama de la Conselleria d’Educació, considera que la FP ocupa el lloc que mereix? El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va avançar el seu interés en focalitzar-se en aquest assumpte.
Sí. La FP, des de la legislatura anterior, té nivell de Direcció General, cosa que no havia tingut mai. Ha sigut àrea, servei, subdirecció, abans. A més a més, el secretari autonòmic és d’Educació i Formació Professional, que abans era solament de la primera matèria. Per tant, hi ha una aposta decidida per tal que la FP siga l’eix fonamental on s’estructure part de l’educació.
- La mateixa preocupació existeix a nivell de l’Estat espanyol?
Sí. No sé si més o menys, però sí. Encara no he pogut anar al Ministeri, encara que he parlat vàries vegades en la Direcció General de Madrid. Està fent-se un treball molt especial de modernitzar la FP a les noves necessitats de les empreses i nosaltres anem en eixa línia. El primer que em va dir el president va ser que volia que aquesta fos la legislatura de la FP, igual que el secretari autonòmic, i el conseller. Hi ha una voluntat a nivell polític per tal que la Formació Professional estiga on ha d’estar.
- Una altra alcoiana, Zulima Pérez, que està a la Direcció General de Coordinació del Diàleg Social.
Sí, també està Júlia (Company). No he tingut encara temps de quedar amb elles, a voltes per Whatsapp.
- L’altra pota del seu càrrec és Ensenyaments Especials.
Bàsicament tres: els Conservatoris de Música i Dansa, ensenyaments esportius i les escoles d’art i disseny. A mi el concepte no m’agrada; intentaré canviar-lo per “ensenyaments professionalitzants”, que és FP, en una vessant de formar tècnics esportius, del disseny, o de música i dansa. He fet una reestructuració dins de la direcció per no diferenciar molt els dos conceptes. Volem tractar-ho de la mateixa manera, al final, formar professionals.
- Els seus anteriors companys a l’Ajuntament d’Alcoi han destacat la seua capacitat de diàleg i d’acord. Coincideix? Quins són els seus punts forts?
Per la meua vessant de docent, i el fet d’haver estat tants anys com a director, la meua tendència sempre és a l’acord amb tothom. Em fa molta il·lusió aquest nou càrrec, com quan vaig entrar de regidor, perquè tenia la capacitat d’actuació. Ací, ara, he arribat on estic gràcies, precisament, a haver estudiat Formació Professional. Tinc la por de si puc arribar; hi ha molta tasca a fer. Espere, amb la col·laboració de molta gent, deixar la FP en el nivell que toca. M’he trobat en un equip molt gran, prop de seixanta persones, dins la direcció general, i es nota la qualitat professional. Tinc la voluntat de treballar en tots els centres del territori, integrats, sobretot, he estat al Conservatori de Dansa de València. La voluntat és crear una enorme xarxa de col·laboradors, per tal que aporten idees per millorar la Formació Professional. Seré capaç? Ho intentarem, jo crec que sí. En quatre anys trobarem un canvi substancial, queda solament cohesionar de cara al futur, aplicar noves metodologies i ensenyaments, per tal que la FP es veja com una eixida igual que altra.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi