Diana Morant: “Gandia ha tornat a alçar-se després d’un bac”

Recuperem l'entrevista publicada al paper a l'alcaldessa de Gandia en la seua segon legislatura

Enviat per Redacció Muntanyes en 7 d'octubre de 2019.
Guardat en Cap, La Safor, Política
Tags: Comarques centrals valencianes, DIana Morant, Entrevista, Gandia

Entrar a un Ajuntament, trobar-se amb un deute ofegat a un nivell del 450%. Passar-ne’n quatre anys i haver-lo reduït en 70 milions, dels 350 inicials. L’alcaldia de Diana Morant a Gandia és més que un referent per qualsevol ciutat de l’Estat espanyol. Afronta una ‘second round’ amb una força i il·lusió desbordants. Els seus ulls no menteixen: serà una legislatura social, sobretot. I on les ganes de treballar podran, per fi, donar fruits després de la forta neteja que ha tornat la vida a l’Ajuntament.

Enhorabona per la que és ja la segona legislatura. Com s’està treballant des de l’Ajuntament de Gandia? Quines són les principals línies?

Ha començat d’una manera radicalment distinta a l’anterior, que fou revolucionària. Pagar en trenta dies als proveïdors quanel govern anterior ho feia a l’any va ser quasi una revolució, èpic. Tornar a la normalitat, a l’estabilitat i al respecte, lluny de la crispació, de la manca d’enfrontament en la ciutat ens va costar una legislatura però ho hem aconseguit. Quant als números, la ciutat en 2015 estava en un 450% del nivell de l’endeutament, quan la llei marca com a màxim el 110%; teníem 350 milions d’euros de deute, que vam reduir en 70. Sobretot, relatiu als proveïdors: serveis com la neteja diària dels carrers, que no es cobrava. Això va canviar. El resultat electoral reconforta al saber que la ciutadania ho ha valorat.

Ara es respira una mica més, doncs, es viu el present.

El regidor d’Economia diu que abans estàvem en la UVI i ara estem en planta (riures). Encara hi ha molta feina per fer, però ja no estem patint tots els dies per les urgències. Ens va anar bé l’estratègia de planificació: quan no pots afrontar-ho tot, s’ha de prioritzar. Hem fugit d’improvisar. Gràcies al Pacte del Botànic i altres iniciatives Gandia comença aquesta legislatura en la rehabilitació, en alguns casos integral, inclús la construcció de nous centres educatius a la ciutat -13 de Primària i Secundària, 20 milions d’euros-, un nou Palau de Justícia -altres 20 milions-, un projecte socio-sanitari, ací ens va passar com en La Fe de València, amb el trasllat, el vell hospital va quedar com un cadàver que empobria el barri, ja està en marxa el nou complex. Sols amb eixa inversió pública, en Sanitat, Educació i Justícia, valors fonamentals de ciutadania, es destinaran 55 milions d’euros. És històrica, per part del Consell. A més, la ciutadania ja ha comprovat que té una alcaldesa que corre els despatxos que calga, les cridades telefòniques necessàries.

Com remarca, sempre ha dit que el seu objectiu era estar al costat de la ciutadania. Què queda per fer?

És important haver treballat amb transparència, proximitat i coherència. La gent devia saber què passava al seu Ajuntament perquè la política, en moltes ocasions, havia estat farcida d’enganys, es jugava amb les expectatives de futur de les persones per traure un grapat de vots, per posicionar-se en el poder. Després, la gent se sentia frustrada. Jo em vaig reunir amb totes i cadascuna de les associacions i col·lectius amb qui l’Ajuntament tenia algun deute, primer per a demanar perdó com a institució, i després per a comprometre’m a arreglar el passat i no tornar a treballar amb eixa falta de respecte en el futur. Esta ciutat ha tornat a alçar-se després d’un bac.

S’ha notat aquesta pèrdua de credibilitat?

En les enquestes, la gent opinava que havíem estat un govern ‘de trellat’, que havia gestionat la misèria, que havia fet allò que havia pogut. I que érem creïbles. Pensàvem i féiem allò que créiem. Quan açò s’incompleix…Eixa és la base de la desconfiança. Nosaltres, tal i com hem governat, considere que hem recuperat eixa credibilitat.

Polítiques socials a Gandia.

Nosaltres tenim com a eix fonamental en la presa de decisions a la persona. Tenim l’obligació de fer que Gandia complisca amb tots els desitjos vitals de tots aquells que hagen decidit viure ací. Això són les necessitats més bàsiques. Treballem en aquesta doble via: un recolzament, ‘colxó’, social per part de l’administració i una vida digna en base a un treball. Amb el Partit Popular, mentre l’ocupació creixia en la Comunitat Valenciana, ací encara baixava. Ara estem per dalt de la mitjana. En quatre anys, l’atur ha baixat en un 23%. Volem tindre com a paraigües els objectius 2030 de les Nacions Unides.

Turisme. Parlem de la passada edició Fira i Festes a Gandia, lligada a la recuperació també de les tradicions.

Sí. Gandia sempre s’ha posicionat com que té una platja magnífica, no anem a negar-ho ni a renunciar-hi, sabem que té una estacionalitat d’uns pocs mesos. Hem d’allargar les temporades turístiques. Gandia havia de completar eixe producte turístic. Parlem del Palau de l’època dels Borja, la marjal, la cova del Parpalló, els plats tradicionals, com la fideuà de Gandia, els nostres personatges, com el tio de la Porra, de la Fira i Festes. Allò que hem viscut en la intimitat els ciutadans de Gandia ho hem de convertir en públic. Gràcies a això ens estem desestacionalitzant. Pel que fa a Fira i Festes, jo recorde que, quan era menuda, la gent aprofitava i marxava, no hi havia eixa connexió. Intentem crear el model de carrer, obert a tothom, per a grans i menuts, per a la gent d’ací i la de fora, per a tots els gustos. Més del 90% de les activitats són d’accés lliure. És innovadora i tradicional.

També cal destacar la capitalitat cultural, i universitària.

Sí. Gandia és ciutat universitària des del segle XV. Va ser Alexandre VI, papa Borja, qui va crear la primera universitat jesuïta d’Europa ací. Tenim eixa herència universitària, que es va perdre fa uns anys, i es va recuperar en època moderna. Enguany se celebra el 25 aniversari del campus de la UPV a Gandia, la meïtat de la seua vida està ací. Gandia no seria ni tan pròspera ni tan intel·ligent ni educada sense les seues universitats.

Altra de les herències a Gandia és la seua cultura del pacte, digna d’admirar, i més ara.

Ací sempre ha prevalgut la necessitat de conformar un govern estable per damunt de l’opció partidista de mirar-se cadascú. Els meus antecessors ja van engegar governs molt plurals. L’única etapa que ha viscut Gandia de majoria absoluta va ser la del Partit Popular, i crec que va ser la pitjor experiència, exercint el poder abusant d’ell. Considere que la pluralitat aporta higiene democràtica. En el govern anterior estàvem sempre en minoria, necessitant el recolzament d’una tercera força, que no estava al mateix espectre, i ho vam aconseguir. Això ho ha premiat la ciutat. Ara som 15 regidors i regidores al govern, el més ampli en la història de Gandia, de progrés.

Una estabilitat que no ens han suggerit els últims esdeveniments des de l’administració central.

Estic molt frustrada, com la resta dels ciutadans. Com a política, no ho entenc. Jo tenia l’esperança de què pogueren posar-se d’acord per a fer política, que és allò que es demana. Li dic a la gent que vaja a votar; la política, si no la fas, la faran per tu.

Encara pateix la Comunitat Valenciana un infrafinançament per part d’Espanya?

Hi ha un maltracte històric per part de l’Estat cap al País Valencià. Tant a nivell autonòmic com a l’hora de fer inversió pública en la nostra terra. Això crea grans desigualtats, posant en perill els nostres drets. Hem format part d’eixa reivindicació que el president Ximo Puig ha sigut capaç de fer, la de tots a una veu.

I l’etern dilema de les infraestructures; el tren a Alcoi.

Gandia té grans paradoxes en tema d’infraestructures. Un dia pots alçar-te en Madrid i desdejunar allí, esmorzar en Gandia i dinar en les Illes, a través de tren i vaixell. Malgrat tot, per anar a Dénia, o Alcoi, si has d’anar a dinar en transport públic, igual ni arribem. Pel nord, volem engantxar-nos a l’A-7 de manera gratuïta, i una connexió per via fèrrea. Al sud, un tren amb Dénia, o Alacant, la CV-60 per l’interior. Costa molt arribar a la platja, coneguda com “la dels alcoians”; és una falta de respecte amb les tradicions, el voler trencar-les.

Què ha significat el ser dona i jove a l’alcaldia de Gandia?

Imagine que ha hagut gent que s’ha enfrontat a barreres psicològiques. A Gandia ha hagut dones que sempre han fet història, com ara Lucrècia Borja. Jo no sóc la primera alcaldessa, va ser Pepa Frau, però sí la persona més jove en agafar aquest càrrec i en guanyar unes eleccions.

Font: Marta Gisbert./