Foradia

Zulima Pérez: “La vena política i sindicalista l’he tinguda sempre dels meus pares”

Parlem, a la nostra edició impresa, amb l'alcoiana qui, després de passar per Hisenda i Transparència, s'encarrega de la direcció general de Coordinació de Diàleg Social

En 2015 es va integrar al govern de Ximo Puig. Nascuda al si d’una família fortament arrelada a la política socialista i els sindicats, va ser regidora a la ciutat d’Alcoi, abans. Amb el salt a l’escena autonòmica, ha estat pionera en la creació de nous reptes, com la Conselleria de Transparència, i ara la a direcció de Diàleg Social, dins l’executiu. També en sap d’Hisenda. Parlem amb una de les polítiques alcoianes més joves i prometedores en l’actualitat.

  • Deixes enrere grans etapes a Transparència i Hisenda. Quina és la valoració?

Ha estat una etapa molt il·lusionant i sobretot apassionant. La secretaria autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha estat tot un repte, ja que vam tindre que posar en marxa una Conselleria nova en una matèria que era prou nova tenint en compte l’època de la que venim. El repte va ser canviar la imatge reputacional que tenia la Comunitat Valenciana fora. Quan vam arribar nosaltres al govern valencià teníem molts casos de corrupció del Partit Popular que estaven eixint, que havien fet que els valencians fórem imatge d’això. Afectava a tots els àmbits: a la política i als polítics, a les empreses…Moltes d’elles es van sumar al projecte que vam emprendre des de la Conselleria de Transparència per fer visible l’ètica de totes les institucions. Moltes empreses, quan eixien, tenien també un dany reputacional per ser valencianes, simplement. Volíem canviar totes eixes coses, tant al govern com amb elles, a través de la responsabilitat social. Va ser molt complicat, ja que vam haver de començar a crear una estructura, dotar-la de personal, des del principi. En quatre anys, el govern valencià, amb Ximo Puig al capdavant, ha aconseguit canviar la imatge que es tenia dels valencians i valencianes.

  • L’època de la llei de Lobbies.

Sí. Nosaltres vam impulsar la web de Transparència i aquesta llei. Ara està fent-se el reglament. L’objectiu era visibilitzar la relació que tenia el govern amb els diferents actors socials, i vore quina influència tenen en les polítiques públiques del Consell.

  • En la mateixa línia que sembla deduir-se del nom que encapçala la direcció general de la qual ets responsable, en la Coordinació de Diàleg Social.

L’última part del Diàleg Social en Presidència intenta impulsar una part molt important, que s’ha anat fraguant durant aquestos quatre anys però que no té visibilitat, com són les relacions entre els diferents actors socials. Ara regna una pau social relativa, on hi ha una lleialtat bàsica entre tots els agents, on reivindiquen tots els seus interessos, també la Generalitat Valenciana. Entre aquestos, i les parts, hi ha el diàleg: i ells s’escolten. Això enforteix molt més les polítiques públiques.

  • Parlem de sindicats, entre d’altres actors.

Hi ha de tot. Per una part, la de diàleg social com quelcom institucional, allò que es produeix entre sindicats, patronal i govern, un diàleg tripartit. La segona fa referència a les relacions en totes les institucions que tinguen un interés de cara a la Comunitat Valenciana, qualsevol. La idea és fomentar el diàleg social institucionalitzat, perquè tot el que es negocia tindrà una implantació molt major. També el donar cabuda a la resta d’actors socials que, moltes vegades, no es troben representats en altres àmbits, per a què participen i aconsellen. Canalitzar la consulta de les actuacions per a les decisions que puga prendre el president.

  • També és una novetat, açò del diàleg social, com es concep ara.

El diàleg social ha estat sempre dins de la Direcció General de Treball, però hem volgut donar-li ara una major envergadura, posar-lo en valor. Que el diàleg amb institucions i agents que treballen pel benestar de la Comunitat Valenciana pogueren tindre una interrelació directa en la Generalitat.

  • Com s’està treballant?

Al diàleg social més elevat van les grans línies i les grans decisions que tenen una influència política després, per exemple, les condicions laborals. M’agradaria destacar de la passada legislatura l’assumpte de la responsabilitat social i les clàusules socials de l’administració: nosaltres, com a empresa, ens vam comprometre a contractar a tercers. Amb el compromís de demanar-los no solament criteris de preu, sinó un plus: valors de caràcter social, mediambiental. Considerem que les empreses del segle XXI han de ser socialment responsables; són aquelles que acabaran triomfant. Ahí s’inclouen aspectes com ara contractes al personal, amb quina transparència. El model social ha canviat, d’un que no tenia en compte aquestes coses, a tenir-les. Tenen millors resultats, clar. Els treballadors s’impliquen més en l’empresa, treballen millor, formen part d’un tot que defensen. Nosaltres com a Comunitat Valenciana també demanem tenir aquestos criteris.

  • Quina és la relació amb els sindicats i el govern a dia d’avui?

Jo crec que és un moment en què tant sindicats com patronal i Generalitat treballem en un mateix sentit, representant interessos distints. La nostra feina és recollir-los i veure cap a on avancem. Hi ha molts temes on s’ha anat de la mà, com la reinvidicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana, una cosa que ens interessa a tots, el corredor mediterrani…Això és positiu.

  • Com és treballar colze a colze amb el president, Ximo Puig?

Evidentment és un honor per a qualsevol persona treballar junt al President. Són molts anys ja (riures). Jo vaig eixir a treballar en ell en el primer congrés que vam fer, quan encara estava de regidora a Alcoi. Al següent, quan ja fou elegit com a secretari general del PSPV, vaig entrar en la seua executiva com a secretària d’Universitats. D’una manera més pròxima en els primers anys, després una mica menys. Té moltes virtualitats que a voltes poden ser complicades, en el bon sentit, per al seu equip: ell agafa sempre el telèfon a tothom. Va a tot i a tots, no com altres presidents. Conserva la vocació d’alcalde d’arribar al territori amb la de periodista: sempre vol estar al terreny, significa moltes intervencions. Dos coses bones fan que siga un bon president, amb aquestes puntualitzacions (riures).

  • Trajectòria professional de Zulima Pérez. Menció a l’etapa com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi.

Jo sóc Llicenciada en Dret, després en Ciències Polítiques, i vaig fer el Doctorat. Vaig ser regidora d’Alcoi entre el període 2003-2007 i vaig compatibilitzar els últims anys ací en una beca d’investigació a la Universitat de València. Però era difícil estar a cavall entre València i Alcoi, ja que la investigació necessita molt de temps. Des de l’oposició portava Urbanisme, Patrimoni i Habitatge. Vaig dedicar-me a la meua carrera universitària, fent estades d’investigació fora i seguisc sent professora en la universitat, encara que tinc excedència. En 2015 em vaig integrar en l’equip del president de la Generalitat Valenciana.

  • Portes a la sang l’herència socialista.

Sí. Els meus pares són socialistes i sindicalistes de pro. Mon pare va ser diputat en les Corts Valencianes i secretari general de la comarca de la UGT. Era teixidor, brodador, i van entrar a partir del seu treball a la fàbrica. Jo m’he criat als jardins de l’UGT. Eixa vena sindicalista, política, l’he tinguda sempre, tant en mon pare com en ma mare. També militant socialista, encara que més des del món de l’associacionisme, en el seu cas, en temes veïnals.

  • Com has vist el canvi social en tots aquestos anys?

Els temps han canviat perquè els tipus de treball també han canviat. Els sindicats han estat una eina útil i continuen sent-ho. Les reivindicacions laborals, insistisc, han canviat. Amb els temes d’economia submergida, noves figures que necessiten noves solucions. La patronal també té nous reptes, no solament els sindicats, l’administració. Però no serà la fi dels nostres dies. Igual que les màquines en el seu dia van portar a una transformació, no a una destrucció. Ens hem d’adaptar, veure de quina manera, a eixos nous treballs.

  • Et quedes amb la política municipal o treballar a escala autonòmica?

És distint. Ambdues tenen coses bones. En la ciutat tens la immediatesa dels veïns, del dia a dia, dels seus problemes. Veus a la gent que més pateix. Els alcades i regidors estan vint-i-quatre hores a la seua feina. La política municipal ensenya a escoltar i a conéixer la realitat. El president ve d’un municipi on ha estat d’alcalde, Morella, i això li influeix positivament. Et dóna eixa visió pròxima i una entrega contínua.

Font: Marta Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *