Foradia

Pepa Prats: “Seria un ‘puntasso’ que Alcoi entrara a formar part de la UNDEF”

Entrevistem en l'edició impresa a la presidenta de la UNDEF

És una dona fortament compromesa amb la Festa, de fet, compta amb ple dret a la matèria des de fa 34 anys. Des de fa tres està al front de la Unió Nacional d’Entitats Festeres, o el que és el mateix, de quatre comunitats, set capitals de província, 82 poblacions, i tres aspirants a formar-ne’n part. La UNDEF, que presideix, aglutina a 100.000 festers i festeres. Ella, sense cap tipus de dubte, és un exemple de la lluita pels drets d’igualtat entre els homes i les dones.

  • Tres anys al front de la Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians, la UNDEF. Fem un resum mirant enrere.

És molt de mal de cap (riures). Són més de 100.000 persones les que portem darrere, totes respectables; no contentar a totes, però sí als 82 municipis, i als presidents i les seues juntes. És difícil, però ho intentem. És cert que he passat un estiu molt agressiu personalment, perquè jo he volgut baixar a la plaça i no vore els bous des de la barrera, directe. Com bé sabeu tots, hem tingut molts problemes en el tema de la pòlvora, fent molts i molts kilòmetres, subdelegació d’Alacant, de València, Múrcia, la de Conca. I la culpa la tenen tots els polítics; vull que ho poses en ‘negreta’, açò.

  • Per què?

Quan ells fan una normativa, no compten en el del carrer. En el tema de l’arcabús, de la pólvora, jo vull que els polítics parlen amb el fester, que sàpiguen com la mimem, com la tractem. Perquè unes festes sense el Dia de l’Alardo, no s’entenen.

  • Les xifres parlaven d’un augment de fins un 300% en el preu del kilo de la pólvora respecte a 2006.

No sé exactament el percentatge. Però en abril estava en 24,50 euros i el 14 de maig estava en 14 euros més.

  • Solament hi ha una empresa que es dedica a açò. Posa’ns en context.

Sí. Jo recorde que el dia 7 de maig parle per telèfon en ‘El polvorín’, tinc molt bona relació amb el seu gerent. Em va telefonar i em va dir que havia passat un accident a Alemanya. Va haver un mort i van tancar portes. Jo li vaig dir que teníem festes ja a la porta. Tocava, després d’Alcoi, les de Muro, Benissa, Petrer…Vaig telefonar als respectius presidents per informar-los i veure si podíem treure pólvora de Suïssa, d’on ha vingut fins ara. ‘El polvorín’, després de visitar-los, em diuen que hi havien 4.500 kilos de pólvora reservats en el País Basc, olvidats, que tenien per a posar el segell de garantia. Vaig telefonar a la cap general de mines, de Madrid, per avançar en una solució. Vam gastar eixa pólvora: la va utilitzar Petrer, Moraira, Benissa…Fins que van arribar les festes d’Albatera, on un armero va dir que la pólvora aquesta era més grossa. És cert, era un calibre més gros, i nosaltres estem acostumats a gastar una més refinada, la d’Alemanya.

  • Tan transcendental era aquest problema?

No. El temor venia perquè a mi, com a presidenta d’una població, arriba un professional i em diu que la pólvora és més grossa, i jo no la gastaria. Abans que res, la seguretat. Això està clar. Després de l’assumpte d’Albatera, s’anul·len cinc poblacions, entre aquestes, Oliva. Fins que va arribar la de Suïssa, al juny, que ens va permetre acabar l’estiu, però d’aquella manera, intentant que es baixara el preu, també vam tindre problemes amb les cantimplores.

  • Es va arribar a una solució?

Vam haver de barallar molt per tal que es suavitzara. El preu es posarà ja normalment a mitjans d’octubre, encara que no seran els 24,50, sinó tres o quatre euros més, i no els 14 que es pujava. Serà la d’Alemanya, ja està treballant al 100% ‘El Polvorín’.

  • Alcoi pot gastar més de 3.000 kilos en pólvora en l’Alardo. Cocentaina manejava entre 600 i 800, no?

Jo aquest any no he estat a les festes de Cocentaina. Fa sis anys, es van gastar al municipi 890 kilos.

  • Sis anys són precisament aquells que has estat al front de la Junta de Festes de Cocentaina. Com treballeu de manera conjunta amb la UNDEF?

Cocentaina pertany a UNDEF, té molta relació. Jo no he tingut mai cap problema amb el president de la Junta de Festes, amb Hipòlit Borràs. Es toquen temes comuns, a banda de la pólvora, els segurs, la SGAE… Molta cosa.

  • Altre punt de conflicte és, per exemple, el tema del vestit, el ‘traje’, de la dona a Alcoi. Quina és la teua opinió?

Mare meua. Vaig a ser molt crítica, eh? A mi m’ha costat moltíssim estar ací. Jo sóc festera de ple dret des de fa 34 anys. I no soporte ni veig que un home haja de portar un ‘traje’ diferent al de la dona. ¿Per què? Si els dos paguem igualment la fulla. I no parle com a presidenta d’UNDEF, sinó com a Pepa Prats, festera. Que no, no. Les alcoianes han de posar-se les piles i tenen els mateixos drets i obligacions; un ‘traje’ en una mateixa esquadra no han d’haver-hi diferències.

  • Una persona que diu el que pensa…Segur que tens molts detractors, també, dins la UNDEF.

Jo sí. Sí. I moltes vegades ‘xoque’.

  • Un món que deu de ser encara molt i molt masclista.

Les senyores estes que fan moltes coses… Jo les aplaudisc, però hi ha molta feina encara per fer. En el tema de la dona.

  • Per on comencem?

Jo vaig començar en Cocentaina, en l’any 2000, sent Cap de Filà. Vaig estar dos anys en els Sahorins. Després vaig estar tres anys amb el president d’abans, més els sis posteriors com a presidenta a la Junta de Festes. Ara estic ací, i m’ha costat moltíssim. A l’hora de la veritat, quan una dona fa quelcom i li ix perfecte, ha de demostrar-ho; l’home ho té més superat. En tot. Les meues filles són molt lluitadores. Que a mi ara no em conten històries dels ‘trajets’, de si ara la dona ha de portar una falda per eixir a festes, i altres coses. Per favor. Que abans anàvem en burra, ara anem en avió.

  • Parlant d’Alcoi. És real que hi ha un conflicte encara entre el municipi l la UNDEF? Va estar als inicis però va deixar la institució a l’any 1982, i ahí s’ha quedat.

Jo solament sé que va haver-hi un problema i Alcoi va decidir eixir-se’n. Encara no s’ha assegut ningú amb mi. Jo he conegut a Massanet, que va morir fa uns dos anys, i vaig tindre tracte amb ell i tal, però molt poc. Ja et dic: a mi m’ha explicat alguna cosa, però reunir-se amb mi, ningú, encara. Els homes no dialoguen, i la raó no la té mai un. Hi ha moltes tonalitats, entre un negre i un blanc. Per a la UNDEF, seria un ‘puntasso’ que entrara Alcoi, o Villena, perquè hi ha moltíssima més gent. I jo sempre ho he dit: he vingut a sumar, no a restar. Les portes estan obertes. Si algú vol parlar, ací estic jo, oberta a tot; encara que siga dona.

  • Un signe, tal vegada, de prepotència?

No. No ens hem d’enganyar. Alcoi, en el tema de les festes, és Alcoi. Sense despreciar a la resta. A mi, clar, les festes que més m’agraden són les de Cocentaina. Però Alcoi té un pes especial també en tota Espanya, no solament en aquesta zona. El millor és creure’s a casa d’un que el seu és el millor, i fer-ho creure, i t’anirà perfecte.

  • Dos preguntes en una: què valores en una festa de Moros i Cristians, i on està el límit entre la innovació i la tradició?

Com et deia abans, si no tenim pólvora, i no tenim alardo, perdem l’essència. Estem lluitant moltíssim per anar al ministre de torn, d’Indústria, quan encara no tenim govern. Dos voltes votar…Vull arribar a ell. Eixa és l’essència de la festa, les batalles. La tradició arriba en tots els sentits, però, com he dit abans, hem de posar-se més al dia, en les Dianes, les Entrades. Per exemple, nosaltres ací tenim un acte exquisit, com és la presentació d’armes a Sant Hipòlit, que no està en altres pobles. Jo no vull que ens ho treguen.

  • I el futur?

Jo a voltes dic, a vore quines coses queden per fer, pensant que està tot inventat. Però la Festa té molt de futur. En moltes poblacions, com ara Bellreguard, tenen unes canteres de xiquets i xiquetes impressionants. Una escola agafant el sable, impressionant. Ací, que diuen que som pioners dels Moros i Cristians, hauríem de fer més escola, a portar el pas correctament.

Font: Marta Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *