Foradia

Convulsió

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Estem assistint a unes setmanes molt convulses a tots els nivells. En la política ens enfrontem a unes noves eleccions generals on el que ja sembla entreveure’s és un gran pacte del PSOE amb el PP i Ciudadanos deixant a Unides podem fora de qualsevol pacte. D’aquesta manera Sánchez es trau, per fi, la màscara de “progre” i ens ensenya la seua veritable cara de neoliberal “domesticat” en aquests mesos de poder, pels interessos del gran capital. Ara ja sabem què representa el PSOE, ja no ens queden dubtes.
I tot açò amanit amb una sentència contra l’independentisme català que més sembla venjança que un exercici d’impartir justícia. És com una mena d’exemple perquè tothom puga entendre que l’imperialisme continua viu, molt viu i que no hi haurà treva contra qui aposte per una altra via que no siga la de l’obediència deguda al patriarca de torn. O del contrari llei mordassa, presó i un malviure continuat per a la persona en concret i la seua gent com família, amistats, etc.

Aquesta sentència reforça a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i a l’establishment i debilita les llibertats de la ciutadania que perd així referents de lluites col·lectives.

I mentre ens tenen ben entretinguts amb aquestes coses, les columnes de pensionistes han aplegat a Madrid reivindicant unes pensions justes per a hui i per a demà i a penes se’ls ha fet seguiment mediàtic d’aquestes marxes. Clar, el “conflicte català” és molt més emocional i dona molt més de si

I també mentre això està passant i sols escoltem temes polítics de calat nacional ens aplega la notícia que l’Ajuntament d’Ourense ha decidit abandonar el protocol VIOGEN deixant, d’aquesta manera abandonades a les víctimes de violències masclistes per part de la policia local d’aquesta localitat que passaran a ser ateses només per la policia nacional i per la guàrdia civil, augmentant d’aquesta manera la seua desprotecció i també, segurament augmentant el temps de reacció davant de qualsevol actuació per part d’aquests dos cossos de seguretat. Però ja sabem que per al PP i els seus correligionaris les vides de les dones en perill no tenen cap valor. Ho han demostrat en massa ocasions.

I no passa res, només importen les naturals revoltes de la ciutadania catalana després d’una infame sentència o les negociacions prèvies a les eleccions per a deixar-ho tot ben lligat. A la fi i a la postre, tornar a fer-nos anar a votar és una mer exercici d’execució del que ja s’està negociant.
Però com soc molt cabuda, tornaré a anar a votar i votaré de nou a Unides Podem, perquè considere que és l’única opció que encara ens representa a la classe treballadora. Si, aquesta classe de la qual Sánchez només recorda quan hi ha urnes a la vista i a qui oblida al minut següent de tancar les urnes, fins i tot abans del recompte de vots.

I a més insistiré en la necessitat d’anar a votar com a homenatge a totes les persones que van perdre la seua vida perquè nosaltres, dones i homes, puguem exercir hui aquest dret. 

És més necessari que mai emplenar les urnes de colors verds, vermells, blancs i morats, sobretot morats: els colors de l’esquerra que simbolitzen ecologisme, esquerra real, pacifisme i feminisme. 

Font: Teresa Mollá Castells./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *