Foradia ajualcoitel

Passejart per Alcoi

Columna d'Art per Josep Sou

«L’art és la perfecció de la naturalesa. La naturalesa féu un món i l’art un altre»

Thomas Browne

Hi ha un ritme clar. Hi ha la voluntat d’aproximar-se a l’entorn immediat i llençar-lo, després, per a la contemplació del nostre esguard. Hi ha de viatges, així, en plural. El viatge que deixa anar la mirada per damunt de les coses pròximes i benvolgudes, i el viatge interior que, després d’aprofundir en la captura de l’espai triat, exhibeix el resultat al través de la forma i del color. Tots dos esdeveniments, la mobilitat dels quals resta veïna davant l’oportunitat de fer-ne eficaç comunicació, contribueixen, amb certa elegància i fidelitat, al fet creatiu. L’art en funció poètica per a la conquesta d’un objecte força dinàmic que s’hi torna fantàstic tot atenent la il·lusió que de seguida s’incorpora.

L’Escola Municipal de Belles Arts assaja, en aquesta mostra que llueix a les sales del centre Cultural, una veu plural, des de la garantia de la individualitat, sobre el que significa la geografia íntima d’Alcoi. Des de la retina, des dels capricis de la volença i des de les maneres concretes de veure, una flama que s’enlaira, potent, per a referir tot allò que, a poc a poc, guanya l’espai d’una proposta versemblant i artística. Són coses de mirar per a veure, i per a llegir tot allò que s’ajup a les praderies de l’afecte i del record. Passejart per a capturar la instantània. Passejart per a dibuixar la fantasia. Passejart per a fer-ne l’escorcoll que a les coses hi viuen amagades, tendrament, a les arrels de la història comuna.

Tot resulta com un clam revestit d’entusiasme. Tot allò que bull, ara surt com ho fan els esperons de la passió. Alcoi al si de la gràcia i de la harmonia. Tot, però, absolutament tot, serà fill directe de la vocació d’apropament a l’art: «…l’art és un compendi de la naturalesa format per la imaginació», ens informa Eça de Querioz. I ara, en fem el seguici d’aquest posicionament, perquè la referència ens gratifica. No resta suficient mirar les coses, ni els llocs, ni la naturalesa, ni l’home, cal, però abraçar-nos-en, i molt fort, a les arrels on viu la fantasia, o la imaginació que ens propicia un ver contacte elevat amb el món que ens envolta. I així ho practiquen els alumnes de Belles Arts. Així juguen amb la seua imaginació per a fer-nos fidel trasllat de les coses que s’estimen de contar. Sí, perquè els nous artistes conten el que veuen, i tot ho ameren amb els colors i les formes que han decidit practicar. Però res no és debades. Res surt per generació espontània: el treball, el mim en les coses, l’atenció desperta, la voluntat comunicativa, i un llarg etcètera, s’hi corresponen amb els dicteris que la raó ens insinua. Tot com una gran aventura. Tot un plaer de conquesta. Cada dia el seu afany, la seua enterca gosadia a l’hora d’abastar el somni franc de l’art contra la tempesta del dia a dia. I tot a cura de les mans. Mans que treballen, tan discretes, apujant els costers de la dificultat. Mans que lluiten, a vegades, contra la impotència, però resoltes a fer-ne guanys suficients. I és que com molt bé diu Anaxàgores: «…l’origen de la intel·ligència dels homes resideix a les seues mans.» I és ben cert açò, encara que nosaltres voldríem afegir una altra cosa més a aquest principi de tant de valor i força comprensiva: l’educació!!! La importància de l’educació, però amb majúscules i sense additius. La mà mestra que en fa el guiatge oportú per a que cresca l’alumne en llibertat i voluntat artística. I ens és molt grat, des d’aquestes línies, de felicitar Tamara Vallejo, Lorena Macías i Montse Ripoll per la seua intensa tasca en favor de l’estètica, de l’art, però per damunt de tot, pel conreu que en fan de tanta sensibilitat. Moltes gràcies!

I ara sí, ens cal agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, tant com a l’Artista Antoni Miró a títol personal, així com a l’Ajuntament d’Alcoi, per l’oportunitat que ens faciliten d’aprendre tothora de la mà dels artistes que cíclicament exposen a la ciutat. Potser és un luxe merescut per la fidelitat i resposta que els ciutadans manifesten cada cop que l’art se’ls hi apropa. Restarem, però, a la recíproca.

Font: j. Sou./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *