lasarga ajualcoipresuparticipa

Pep Gimeno, Botifarra, canta a les xiques del Bambú

Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

Dijous 21 de novembre a les 20:30h tenim una cita especial a l’Escenari d’Alcoi, un refugi joglaresc per al teatre, la poesia i la música. Pep cantarà cançons de faena: els cants de xafigar la neu de la Foia de Castalla, els de segar, els de batre o els cants de fàbrica. No fa massa temps que aquest homenot de la Costera i el seu inseparable company, l’enyorat Emili Vera, van visitar una dona que guardava en la memòria les cançons de treball de la fàbrica de paper Bambú d’Alcoi. Pep, com ha fet tota la vida rescatant l’oralitat dels nostres majors, va conservar eixa tradició i ara la compartirà en públic en companyia del cantador i ballador de Muro, Hilari Alonso.

Les cançons de treball eren interpretades a cappella per aquelles persones que feien faenes físiques repetitives. Aquestes melodies reduïen l’avorriemt de les llarguíssimes hores de monòtones jornades laborals. A més, les cançonetes servien també per a sincronitzar el moviment  del cos quan realitzaven eixes tasques mecàniques. Molt sovint, les lletres solien eixir espontàniament. Aquestes improvisacions permetien a les treballadores del Bambú parlar de certes temàtiques. Diguem-ne que cantant alliberaven pressions i a través de les tonades podien queixar-se de les condicions en què treballaven o bé taral.lejaven lletres per a divertir-se. Les bambuneres, per exemple, feien lletres i reien sobre la conveniència de tindre un novio i festejar:

 “… I una xica que tenia l’aixovar

I els fadrins no la varen demanar.

Mare, busque’m un novio 

que vosté te l’obligació!

Sa mare com era vidua li contestava: pa mi el vull jo!”.

Les cançons de treball servien d’ajuda per a crear un sentiment d’unió entre les companyes. I així era, perquè entre les xiques del bambú hi havia sororitat, un agermanament femení que tenia un lligam estret basat en el compartiment d’experiències, interessos  i preocupacions en un context social i polític de discriminació dins d’una societat patriarcal. La sororitat de les bambuneres anava a la recerca de relacions positives, l’aliança de suport mutu i l’empoderament vital de cada dona. Aquestes dones feien dotze hores diàries i s’ajudaven entre elles quan una havia d’anar al mercat a comprar o arreplegar el seu fill de l’escola. Entre elles es tapaven davant dels amos i treballaven el doble quan una companya havia d’absentar-se per raons de ‘no’ conciliació familiar. Aquest col·lectiu que treballava en la fabricació de paper de fumar era un dels grups d’obreres més forts durant diverses dècades del segle XX. Van ser les primeres dones del País Valencià a fer vaga per a reclamar un horari i salari dignes. Un moviment que va assentar precedents per a millorar les condicions laborals de les generacions posteriors. 

Serà un bonic homenatge, perquè la música i la paraula en divulgar-se passa a ser patrimoni de totes i tots. 

Font: Amàlia Garrigós./

reactivalcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *