Foradia elgrat

75 anys de saviesa pintada

Entrevistem a l'artista a sa casa, Mas El Sopalmo, amb motiu del 75 aniversari

Aquest any ha complit 75 anys. “Vull arribar fins els 120; ‘lo’ bo que tinc és que, si no m’agrada el que faig, pinte una altra cosa“. Antoni Miró va nàixer a Alcoi en 1944. La seua vasta obra està present en nombrosos museus i col·leccions de tot el món, i ha sigut analitzada exhaustivament en l’extensa bibliografia que la recorre i estudia.

Qualificatius que ha merescut la figura de l’artista: autodidacta, treballador incansable, senzill, lluitador, compromès, solidari, acollidor, imaginatiu, comunicador, reflexiu, assossegat, metòdic, artesà, pacient, inconformista, cronista plàstic, agent i gestor, preocupat, crític, inquiet, irònic i, sobretot, pintor i apassionat pel món de l’art. Gran defensor de la Humanitat, per la qual ha desplegat, sempre, els màxims esforços en pro de la igualtat i la fraternitat.

Miró ens rep al Mas Sopalmo com si fóra casa nostra. Més de 4.000 obres -no estan totes a la vista-, assegura, conformen el seu patrimoni. “Estic treballant en la sèrie ‘Nus i Nues’ -veiem les darreres creacions-, ara també representant a la figura masculina“. Toni Miró és un amant dels clàssics, i de la música d’aquest estil. Sona Ràdio Clàssica mentre recorrem més de mig segle de trajectòria plàstica. Davant els nostres ulls, repassem ‘Amèrica negra’ (1972), ‘El dòlar’ (1974-1980), fins a d’altres més recents, com ‘Personatges S/T’ o ‘Mani-Festa’, engegades en 2012, fins a 2015. A aquestes grans sèries, Antoni Miró sumarà ara algunes propostes noves: i és que eixe ‘cabet’ pensant no s’atura mai, ni quan dorm. De fet, ja veiem que apunten, a la sala on té l’estudi amb els focus, alguns ‘Ovidis’, previstos per eixir a la llum properament, amb motiu del 25 aniversari de la seua mort.

Junt als protagonistes preferits, i retratats, per l’artista alcoià està Antonio Gades, en el Vázquez Díaz de Nerva, i que també s’exposa al Palau Comtal de Cocentaina en aquesta Fira de Tots Sants i fins a l’any que ve. “Vaig conèixer al ballarí Antonio Gades quan vivíem a Altea, als setanta; es reconeixia la seua faceta propera al comunisme, progressista i humanista“. Precisament allí, a la localitat costera, s’inaugura el proper 22 de novembre la mostra ‘De mar a mar’, que l’alcoià ha fet amb motiu del nomenament d’Altea com a ‘Capital Cultural Valenciana 2019-2020’. En paral·lel, una altra proposta, en aquest cas 29 fotogrames de clàssics del cinema, amb el segell ‘Toni Miró’, han viatjat fins a León. I és que el pinzell savi d’Antoni Miró no s’atura, passe el que passe… I governe qui governe. “El PP, ara, estan cabrejats; ho han perdut tot“. Una altra de les seues grans amigues surt a la conversa, inevitablement. “A Isabel-Clara Simó la vaig conèixer de jove, a Barcelona, arran d’un reportatge per la revista Canigó que ella havia de fer“.

El Mas Sopalmo s’ajusta, com el seu propietari, a una vida de secrets pintats, trets fora, en una espècie d’obsessió de produir i reproduir. Tots, com reconeix el pintor, classificats per tal que no es perdin en l’oblit. Inclús es ‘cola’ un homenatge en vida, el de ‘pintura musicada’, que, però no augura cap fi; i molts catàlegs, i molts encontres encara previstos. Idees que prenen forma i contingut, i que plenen cada racó d’aquest laberint, contant, cada cop, una història diferent, però al mateix rerefons. Per molts anys, Antoni.

Font: Marta Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *