Ainara Pareja: “Som moltes dones juntes; lluitem i ho aconseguim tot si anem a una”

Entrevistem a la capitana de l'equip femení de futbol Alcoyano a la nostra edició quinzenal en paper a la secció Dones & Histories

L’equip femení de l’Alcoyano naix a partir d’una “gran il·lusió” per part del primer entrenador (Francis) en la temporada 2013/14. Ainara Pareja, capitana del ‘team’, és una dona que té la lluita com a emblema, més enllà de l’esport que estima, tatuada a foc, al seu dia a dia, amb la seua feina.

“Aquell any va ser especial, sense pràcticament conéixer-nos entre nosaltres però, poc a poc, formant-se una gran família“. Precisament, els seus membres van fer que aquella temporada l’equip pujara de categoria, de segona regional, fins a primera regional. “De les components puc dir-te que em quede amb cada trosset seu que m’han donat, com es sol dir, cadascuna és d’un pare i una mare (riures) però especials de cap a peus“. La gran família, de fet, ha anat creixent, a més a més, a velocitats desorbitades: “Des del primer any han passat moltes xiquetes; hem tingut des de 13 anys fins a ‘mamis’ de 40…“.

Un caliu, de fet, que ella porta sentint, i propiciant, de ben a prop, des de fa sis temporades, que es diuen prompte. “Sóc feliç amb el meu equip i amb la gent que m’acompanya; m’encanta el futbol i tot el que m’aporta, crec que no podria dir mai allò de ‘penge les botes’ perquè quan tinc a prop un baló, ¡aprofite per a jugar!“. El càrrec, afegeix, és molt satisfactori. “¿Com a capitana? Doncs… no puc definir quan totes m’escolten, quan totes em donen suport, quan escoltes de fons, ‘anem capi’, això no ho puc explicar, m’enorgulleix“.

Ella es defineix com una persona “molt competitiva, molt lluitadora, molt insistent, molt constant”. Pel que fa als entrenaments, ara per ara, són tres a la setmana en el poliesportiu Francisco Laporta, en el camp 2 (dilluns, dimecres i dijous, a les 20.30h). “Enguany el nostre hàndicap era seguir amb l’equip, amb moltes xiques interessades, amb moltes expectatives per part de l’afició i el gran suport del club… però ¡sense entrenador!“. Gràcies a Salva Lledó (Xàtiva), van poder continuar amb l’equip. “Un gran entrenador, molt professional i sincer sempre, tan gran persona que per això estem on estem, i la seua constància és brutal. I no puc no nomenar al seu gran suport dins i fora del camp, Rober“.

De fet, assegura que alguns entrenadors els han plantejat la idea i l’objectiu de sempre guanyar, pujar de categoria. “Però enguany és diferent; jo crec que estem totes i cadascuna de nosaltres aprenent futbol, els seus valors, els seus pros i les seues contres, que al final és mes bonic que voler simplement guanyar“.

Sobre el club

“La fundació i el nostre principal patrocinador (Comesco), s’ha barallat per estar on estem; ha costat i hem tingut anades i vingudes, però estem ací i se’ns vol i ens donen suport sempre. Intentem fer coses junts, hem participat amb Comesco en diverses jornades solidàries amb col·legis, amb el club hem assistit a partits per a donar suport als nostres grans, etc“. Per a Ainara, no hi ha debat en aquest sentit: “No considere que el Club Deportivo Alcoyano haja donat a entendre que l’equip femení és minoritari, ni que mereixem menys ni tampoc que ens hagen menyspreat per ser dones. Costa aconseguir tot, com en tots els aspectes de la vida, i cal tindre en compte que som moltes dones juntes… ¡Lluitem i ho aconseguim si anem a una!“.

Pel que fa al futur de l’equip: “Seria impressionant formar una ‘cantera’, fer-nos partícips en el club i a la nostra ciutat perquè el futbol femení cresquera més i més si és possible. Al final estem aconseguint moltes coses gràcies a barallar, sobretot pel més bonic que ens repercuteix a homes i dones: això és un esport, ¡futbol! Crec que s’entén allò que vull dir“.

Notícies que també el poden interessar

Alcoi participa en el Comité Executiu de Xarxa FP a Munic

Vídeo entrevista a l’alcalde d’Alcoi analitzant el present i el futur d’Alcoi

Alcoi participa en el Congrés de Comunicació Social de la Ciència