lasarga ajualcoitel

Silvestre Vilaplana, senyor de les paraules

Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

El proppassat 25 de novembre, un bon grapat de persones que estimem Silvestre Vilaplana i valorem la seua extensa obra, ens vam reunir al caliu del Centre de Cultura Ovidi Montllor d’Alcoi responent a la convocatòria feta per la Plataforma per la Llengua. Li retérem un merescut homenatge a propòsit del Dia del Llibre Valencià que es commemora cada 20 de novembre perquè va ser en eixa data de 1490 quan va eixir de la impremta l’obra magna de la nostra literatura, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Silvestre és un mestre narrant i ficcionant fets col.lectius del segle XV.  Una mostra ben clara d’això la tenim en la seua novel.la més celebrada, “Les cendres del cavaller”, justament reconeguda amb prestigiosos guardons, on l’autor imagina una llarguíssima carta de Joanot Martorell adreçada a Martí Joan de Galba, el col.laborador de l’edició del Tirant. Un altre exemple de recreació històrica durant el segle d’or dels valencians és la novel.la “La sang del príncep”, una evocació de la vida de Cèsar Borja on Silvestre Vilaplana fa servir recursos directes per tal de palesar les emocions d’un home poderós.

Vilaplana és autor de vora una trentena d’obres. És professor a l’Institut d’Ibi i confessa que per a pensar el tarannà dels seus personatges i les trames de les seues narracions se’n va a córrer. Un exercici físic solitari que li permet a la seua ment inquieta romandre en contacte i conversar amb les criatures que imagina damunt del paper. L’escriptor alcoià conrea poesia, assaig i narrativa, tant per a adults com per a joves adolescents. Llibres com “l’Anell del pescador”, amb una trama històrica emmarcada en els darrers dies de Benet XIII,  el Papa Luna, formen part del programa d’estudis de Llengua i Literatura de primer de batxillerat.

En aquest passeig literari, Anna Moner, un altre nom en majúscula de la literatura actual (autora de ‘El retorn de l’hongarés’ o ‘La mirada de vidre’) acostumada a fer disseccions minucioses en les seues novel.les gòtiques, va fer una anàlisi detalladament magistral sobre l’obra de Vilaplana. I finalment, el jove ‘cantaor’ de la Ribera del Xúquer, Jonatan Penalba, (que segons apunta la crítica canta amb veu de vell) va posar la cirereta final fent un altre tipus d’itinerari, el musical, a través de les cançons tradicionals valencianes.

“He acabat. Ja veieu que tinc motius per estimar el meu Tirant. Estimeu-lo vos també i feu que perdure. Si ho creieu convenient mudeu algun fet, algun nom o alguna paraula que no convinga, però feu que l’essència d’aquest món meu que s’enfonsa, puga ser llegida per tots. Aconseguiu que arribe a les més gents, que siga doctrina de cavallers i vergonya d’infames”.

Amb aquest fragment de “Les cendres del cavaller” desitgem que la literatura arribe a més gent, i especialment l’obra de Silvestre Vilaplana que ha aconseguit que els valencians puguem evocar grans moments col.lectius i reflexionar sobre el nostre present.

Font: Amàlia Garrigós./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *