Foradia elgrat

Teresa Sanjuán Oltra: “Estic treballant perquè els pressupostos siguen més educatius”

Entrevistem a Teresa Sanjuán Oltra, regidora en Alcoi d'Informació i Defensa del Ciutadà, Democràcia Participativa i Transparència

Moltes propostes es guarden al calaix de les distintes regidories que ocupa Teresa Sanjuán. Procedent de Planes, desenvolupa la seua tasca política a Alcoi amb tota la força i decisió d’aquell jove que comença. Pressupostos per grans i menuts, educació en la participació i en nous valors, i moltes ganes de treballar per la ciutat. L’entrevistem a les planes del nostre exemplar imprés quinzenal.

  • Com dónes aquest gran pas, cap a la política, des de l’ambit laboral?

Tot està enllaçat. Jo estava treballant en UGT i, arran d’estar allí, vaig conéixer al regidor Jordi Martínez, i vam fer amistat, ‘bona miga’. Un dia em va dir: “I tu, ¿vindries amb nosaltres?” A través d’ell, em vaig sumar tant als socialistes com a l’equip de govern. Em va presentar al grup; molt bona sintonia amb tots, Toni Francés també, molt accessible, molt fàcil. En qualsevol d’ells pots parlar del que siga; et recondueixen, però et donen molta facilitat. Estic molt a gust.

  • Quins són els projectes que reps de l’herència de la regidoria de Maria Baca?

Pel que fa a Maria, estan els pressupostos participatius i l’OMIC, que ho portava ella. Els pressupostos participatius són molt xulos. Estan ja consolidats; cal donar-los un ‘espentonet’, que la gent hi participe més. La gent s’ha acostumat a ‘lo bo’. Ho tenim tot fàcil, i és molt difícil fer-los partícips. També és cert que venim d’on venim: de l’època franquista, èpoques molt xungues, la necessitat feia associar-se, participar i barallar per això i per allò. Avui en dia, els joves viuen a casa. Quina necessitat real tenen d’anar a buscar feina? La societat canvia. És una percepció personal.

  • Pel que fa al tema dels pressupostos. Ja s’ha tancat el periode de recepció de propostes. Quantes en tenim?

(Riures). N’hi havia 400 i pico. N’hem reagrupat moltes, perquè hi havia vàries, com el taulell de la plaça de Dins, que hem rebut sis vegades, canviant la paraula. Les hem traslladat als diferents departaments. Sobretot, assumptes de sostenibilitat, accessibilitat; són temes estrela. Gent que veu certes mancances al seu barri, i ho demanen; volen poder eixir al carrer i anar més còmodes, on viuen. D’altres més interessants a nivell general de la societat. Ha eixit per exemple el tema del velòdrom; exactament és un carril pels ciclistes. Estan ara valorant la viabilitat de cadascuna de les propostes. També està la biblioteca de la Zona Nord, molt interessant, demandada des de fa molt temps; ja va eixir en edicions passades. Ara es tracta del seu condicionament. Es fan vàries activitats en la Zona Nord, i pot disturbar a qui està estudiant a la planta de baix. Altra proposta molt xula és la dels patis actius en els ‘col·les’: jocs enllaçats amb temes com ara la igualtat de gènere. Moltes persones també han avalat fer una línia d’autobús a dos llocs en concret, al Cementiri i a La Salle. Podem provar de ficar-ho tot en el pressupost de 2020, però no podem fer-ho en vàries fases, sinó tot d’una. Així funcionen els pressupostos participatius. Del 9 al 22 de desembre es realitzaran les votacions.

  • La novetat sí és que heu apropat els pressupostos als més majors.

Sí, als centres de majors. Que puguen votar on-line, facilitar-los. Clar, la majoria de la gent de les nostres poblacions i el voltant són persones majors que igual no tenen ni un ordinador a casa. Per aquest motiu, vam decidir posar urnes als centres de majors, a les biblioteques, al Centre d’Esports, per tal d’afavorir que aquesta gent ens faça les seues propostes.

  • ¿I els pressupostos infantils?

Els pressupostos es van encaminar per als alumnes de tercer de ESO, per tal de donar participació a tots. I la idea és anar millorant. Ens vam trobar amb un problema: ¿què demanden els xiquets? El iPhone, paintball…Coses que no són estrictament educatives. Hem de donar-li una volteta. Hem parlat en el CEFIRE per veure com poder educar en participació, no sols dir: ‘¿Tu què vols fer?’ Pel simple fet que açò és participatiu i democràtic. Estem intentant reconduir i donar-los una base. A partir d’ahí, ja escollir. Els pressupostos participatius de xiquets i xiquetes estan dotats de 20.000 euros, és a banda. Estem ara materialitzant les activitats de l’edició passada. L’any que ve voldria que no s’ajuntara amb els pressupostos de majors; he pensat fer els dels xiquets al primer semestre, fins juny/juliol, i centrar-me en els majors després de l’estiu. Tot estarà penjat al web, també perquè volem treballar amb transparència.

  • Ara que menciones la Transparència, altra de les àrees que gestiones.

Sempre sembla complicat de traslladar, i materialitzar, el seu concepte. Sí, és com un núvol. Jo he entrat i m’he trobat una Transparència ‘X’, que estem molt bé, en els rànquings. Cal millorar on no estem tan bé. Ahí estic donant-li voltes.

  • En què falla Alcoi, en aquest assumpte.

Doncs estem fent allò més difícil, tot el tema de contractes, diners, està tot publicat. No tenim ‘tan bé’ poder accedir a aquesta informació de manera senzilla, encara que està tota, insistisc. Es tracta d’organització, perquè la informació està. Cada regidoria té la seua pàgina que, a la vegada, està dins de la general, i va reconduint d’una a altra. S’ha de simplificar amb tres clicks.

  • Les crítiques de l’oposició (Guanyar Alcoi) en aquest sentit. Estan argumentades, sota el teu parer?

No, argumentades no estan. Precisament per allò que et comente; està tot, completament tot. És cert que, com he dit abans, tot és millorable, i l’accés a la informació també. Però estan fent la seua feina, des de l’oposició.

  • La tasca en l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor. De què es queixen els alcoians i alcoianes?

Factures del gas, llum, dels telèfons mòbils…L’OMIC ha estat un poc oblidada, i és un servici que és molt important. A tots ens poden enganyar, en mil coses, que tenim tots. Hem fet una pàgina web, ara, de l’OMIC. Anem a posar al Facebook els consells per previndre estafes, per exemple, amb el tema del butà, assumptes com que ha caducat la goma, sobretot de cara a la gent major.

  • Ens queda parlar de l’altra de les potes del teu càrrec com a regidora: la de Democràcia Participativa. Quins valors t’agradaria impulsar?

A mi m’agradaria tindre una participació real i de qualitat; no em val que la gent es queixe, quan fas cursos, per associacions de veïns, i després no participen. Ho pengem tot al Facebook d’Alcoi participa i al de l’Ajuntament. Fem reunions, a més, amb els barris, de la mà de l’alcalde, també. Si tu em demanes participació d’una manera, i jo l’oferisc i no l’acceptes…Participem, de debò. Democràcia participativa és transversal.

  • Ara, pots fer ‘realitat’ les decisions dels ciutadans. Què en penses?

No m’ho havia plantejat mai. Això és el millor: jo vinc del món laboral, però ara estic a un lloc on puc afavorir les condicions de la gent del meu poble. Dóna satisfacció quan ho aconsegueixes, impotència quan no, o quan ix malament. El poder estar i ajudar en tot allò que es pot, impressionant. La burocràcia és el que menys m’agrada; fa que les coses tarden més del que caldria. Cal seure, parlar.

  • Reptes en què somies. Hi ha projectes que es demoren molt…

No m’he marcat un objectiu concret; sí millorar. Hi ha propostes molt fàcils, i altres més difícils, que depenen de contractació, d’ahí a Generalitat, particulars…O demanar permís a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, pel tema del pas de vianants del pont de Maria Cristina. Estic molt damunt d’ell i espere fer-lo prompte, és un assumpte de pressupostos participatius. Es van aconseguir els permisos, després de molt de temps, es va licitar, però va quedar deserta. Al passar el temps la licitació requereix modificacions de crèdit…Però ‘estem en ello’. Ja tinc tot el pressupost que cal per tornar a licitar; en breu, espere que veja la llum. Serà un pas de vianants i ciclistes entre Santa Ana, enllaçant per baix del riu, per no haver d’anar per dalt, per Cervantes.

Font: Marta Gisbert./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *