La via de la cultura
La presentació de la candidatura d'Alcoi a Capital Cultural Valenciana vol consolidar el paper de la cultura com a element de revitalització econòmica · El volum d'activitats culturals organitzades a Alcoi supera àmpliament al de ciutats de grandària mitjana i al de nombroses capitals de província.
La decisió de l’Ajuntament de presentar la candidatura d’Alcoi a Capital Cultural Valenciana suposa una opció lògica i quasi obligada en una ciutat de prop de 60.000 habitants que presenta uns nivells d’activitat artística molt superiors als de moltes capitals de província i que ha apostat clarament per la cultura com un instrument de revitalització econòmica i de promoció exterior. La reobertura del CADA, amb una subseu de l’IVAM, és el punt d’arrancada perquè Alcoi aspire a convertir-se en una potent marca cultural. L’aprovació de la petició de capitalitat suposaria una espenta definitiva per a aquest projecte de futur.
La setmana passada, el govern municipal anunciava davant el Consell Local de Cultura la seua intenció de presentar la candidatura de la ciutat al títol de Capital Cultural Valenciana. Aquesta distinció és un segell anual creat per la Conselleria de Cultura l’any 2016, amb l’objectiu de reconéixer a aquelles poblacions que destaquen per fer una aposta ferma per la cultura com a instrument de cohesió social i foment econòmic. Amb aquest reconeixement, es vol promoure des de la Generalitat una descentralització de l’oferta cultural, millorar les comunicacions entre el govern autonòmic i els agents culturals de tot el territori valencià i garantir l’accés universal a la cultura. Gandia va ser triada com a primera capital per al període 2017/2018. Amb la incorporació de dues distincions, una per a municipis de més de 5.000 habitants i una altra per als de menys de 5.000 habitants, Sagunt i Potries foren les poblacions guardonades i, des del 25 d’abril de 2019, van ser Altea i Vilafranca les que van prendre el relleu fins al 25 d’abril de 2020.
L’obertura del CADA amb tres sales d’exposició diferents -Fundació CAM, IVAM i Ajuntament- de la qual ara es compleix un any va deixar molt clara l’aposta cultural d’Alcoi i la voluntat de convertir l’activitat artística en un dels seus eixos de futur. Cal subratllar una dada important, la recuperació de l’antic edifici del ‘Monte de Piedad’ es produïa en una ciutat que ja disposava de huit espais dedicats a mostres d’arts plàstiques, en els quals l’Ajuntament i entitats privades mantenen una programació estable amb una variada oferta de pintura, escultura o fotografia. A aquesta llista “oficial” cal afegir-li un nombre indeterminat d’establiments hostalers o d’institucions alcoianes que munten esporàdicament algun tipus d’oferta expositiva. Si sumem totes les exposicions celebrades al llarg de l’any, el resultat resulta sorprenent i ratifica un fet incontestable: pel que respecta a les arts plàstiques, Alcoi manté un nivell d’activitat molt superior del qual és habitual en una ciutat mitjana de 60.000 habitants.
Si els números de les arts plàstiques són espectaculars, tampoc es queden arrere altres manifestacions culturals. Alcoi és una plaça teatral de primer rang, que acull cada any la Mostra de Teatre Valencià i que ofereix una programació continuada en la qual participen companyies professionals i amateurs. Aquesta oferta es veu ampliada contínuament amb propostes aïllades, llançades des de la inesgotable pedrera d’actors i directors que posseeix una ciutat a la qual ningú li discuteix el títol de capital teatral valenciana. Una cosa molt semblant passa amb la música. Al costat de les quatre bandes i la Simfònica, les temporades de l’Associació d’Amics de la Música s’han consolidat com una possibilitat que els alcoians accedisquen a esdeveniments musicals de primera categoria. A més, un associació cultural privada manté una programació estable de recitals de jazz i en els últims anys s’ha produït una autèntica florida de cantautors i de grups de rock i pop, que han marcat tendència en els circuits de la Comunitat Valenciana i Catalunya.
Aquesta hiperactivitat s’estén a tots els camps de la creació. Al llarg de l’últim any a Alcoi s’han publicat una trentena de llibres de temàtica local, en els quals hi ha espai per a tot: obres històriques, ficció, humor i poesia. Amb el suport de les institucions o recorrent a mètodes d’autoedició, un bon nombre d’autors ha posat al carrer obres que solen tindre una bona resposta de públic. La pedrera d’escriptors alcoians es va ampliant any a any amb noves aportacions de joves que s’uneixen als noms clàssics.
Només el sector audiovisual es queda fora d’aquest “boom” cultural. Encara que la ciutat disposa d’un bon nombre de directors i de productors, la falta de canals d’exhibició dificulta el seu desenvolupament a nivell local. Alguna cosa semblant passa amb el cinema, reduït a les sales comercials i sense cap mena de suport institucional per a l’exhibició d’aquelles pel·lícules que ofereixen continguts més alternatius o innovadors.
Davant l’evidència incontestable que Alcoi és un excepcional generador d’activitat cultural, l’aprovació per part de la Generalitat del títol de Capital Cultural Valenciana suposaria un recolzament definitiu a aquesta línia de treball desenvolupada amb gran intensitat per l’actual equip de govern municipal. Conceptes com el de “indústria cultural” han cobrat un nou significat en les actuals estratègies de desenvolupament de les ciutats. Exemples com els viscuts a Màlaga confirmen que la cultura pot ser un element d’atracció del turisme i de revitalització econòmica. Alcoi està en aqueix punt just en el qual la cultura aspira a trencar les barreres estrictament locals i comarcals, per a convertir-se en un punt d’atracció a nivell autonòmic.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Juan: 
Comenta i participa-hi