Assumptes pendents
Columna per Sergi Rodríguez
La setmana passada s’anunciava l’arribada a Espanya d’algunes restes més de l’accident mortal del Yak 42. La tragèdia fou en 2003 i setze anys després, els familiars d’aquells joves militars encara reben notícies derivades d’aquell succés. Llavors era Ministre de Defensa Federico Trillo. La seua gestió fou deplorable i vergonyosa en voler amagar la realitat que va provocar aquella desgràcia. S’espolsà les evidents responsabilitats d’haver enviat els militars en un avió que no complia les condicions adequades de seguretat, com ja denunciaren els mateixos militars. Va esgrimir un argumentari ple de mentides que va provocar la indignació dels familiars. Reclamaren justícia i exigiren el reconeixement de la responsabilitat del Ministeri i del seu màxim responsable. Malgrat l’intent de Trillo de negar i amagar la veritat, anys després la justícia determinà l’evidència de la manca de seguretat i la irresponsabilitat derivada d’haver enviat aquells joves en un transport que era una bomba de rellotgeria.
Quatre anys abans d’aquella fatídica tragèdia, el 31 de març de l’any 2000, l’Ajuntament d’Alcoi aprovà delarar Federico Triollo fill predilecte d’Alcoi. Llavors l’alcalde era Josep Sanus, del PSOE, i obtingueren el vot favorable de tots els seus regidors i dels del PP, que sumaven 22 dels 25 vots de la corporació. Únicament votaren en contra els regidors d’Esquerra Unida i de Nova Esquerra, que sumaven tan sols 3 vots. Els grans mèrits del que havia estat fins al moment Diputat i President del Parlament, i que foren esgrimits per justificar aquella proposta, foren la seua pertinença a una Filà d’Alcoi, la seua “alcoiania” i la seua implicació per aconseguir ajudes per al Casal de St. Jordi. Ja se sap, eixa complicitat entre responsables institucionals que es transforma en intercanvis de favors que acaben convertint-se en amistats perilloses. Paraules buides i unflades per defensar de manera forçada allò que és difícil de justificar.
L’any 2017, quan es va conéixer la sentència que donava la raó als familiars dels joves militars i que, per tant, desmentia l’argumentari de Trillo i l’assenyalava com el màxim responsable d’aquella tragèdia, Guanyar Alcoi va demanar la retirada d’aquella injustificable declaració de Trillo com a fill predilecte de la ciutat. Federico Trillo no havia merescut mai aquella distinció. i ara, davant les evidències de la seua nefasta gestió al cap del Ministeri de Defensa, encara menys. Alcoi no pot vincular el seu nom al d’una persona que va ser la màxima responsable d’una tragèdia de la qual va voler desinhibir-se passant per damunt de la dignitat de les famílies afectades. Guanyar va organitzar un col·loqui amb la presència d’un dels familiars, que va donar tots els detalls de les peripècies que hagueren de patir davant el menyspreu d’aquell nefast Ministre.
El PSOE de nou a l’alcaldia, ara amb Toni Francés, hauria de tindre l’obligació de reparar aquella mala imatge que el seu correligionari va cometre amb el poble d’Alcoi. Però les gestions fetes fins ara han estat del tot infructuoses per errònies. El govern de Toni Francés comunica a l’interessat la decisió perquè puga al·legar contra la retirada del títol lliurat i aquest contesta evidentment estar en contra i fins i tot anuncia que denunciarà les persones que amb el seu vot li retiren la distinció. I ací, sembla, acaba l’acció del PSOE.
La màxima institució alcoiana continua arrossegant la vergonya de mantenir Federico Trillo com a fill predilecte de la ciutat. Alcoi no es mereix passar per ser la ciutat que manté tan alta distinció a qui amb mentides va voler tirar terra al damunt d’una gestió nefasta que acabà amb la mort dels joves militars. Alcoi li ha d’exigir responsabilitats al seu Ajuntament perquè retire sense demora i sense excuses la distinció de fill predilecte a Federico Trillo. No valen excuses administratives. És una decisió política. I si el tan “honorable” Sr. Federico Trillo té la gran altura moral de denunciar l’Ajuntament d’Alcoi, que sàpiga que amb orgull sabrem fer front a tan lamentable aberració.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi