lasarga ajualcoitel

La migdiada

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

En aquests dies en què el nou Govern de Sánchez està començant a caminar i, una vegada que el ball de noms per a ser ministrable ja s’ha acabat, ens topem amb un altre aldarull.

Després que el President i Vicepresident de la Conferència Episcopal demanaren estar alerta i que pregarem davant la confecció d’un Govern d’esquerres, ara ens sorprenen en lliçons de sexualitat per a parelles que volen casar-se per l’església.

Als materials que estaven penjats a la Web de la mateixa Conferència Episcopal (i que van ser retirats que quan va saltar la notícia) aconsellaven a les dones fer una migdiada el dia que anaren a tindre relacions sexuals amb el marit i que aquest, el marit, aquests dies es fera càrrec d’algunes responsabilitats de la casa i de la família (portar els fills -que no filles ni criatures- al parc a jugar, etc.) per tal que la dona poguera descansar per a després poder estar disposada i descansada per al sexe.

O siga, més discursos masclistes i misògins cap a aquestes parelles que volen casar-se. Més del mateix i res de modernitzar un poc el discurs, encara que siga de cara a la galeria, un llavat de cara. Res. I a més a uns materials per a fer un curs prematrimonial de dos anys!!!

Jo no soc capaç d’imaginar en quin món viuen aquests homes per a fer aquesta classe de recomanacions, en un moment on precisament el que és dona és justament el contrari del que recomanen. No entenc què pretenen amb recomanacions com les que s’atreveixen a fer quan el moviment feminista busca, precisament, lluitar contra aquestes asseveracions tan humiliants per a les dones. De veritat que no ho entenc.

Com tampoc entenc com s’atreveixen a donar lliçons sobre la sexualitat humana des del seu celibat i, per tant, teòric desconeixement del que les pràctiques de la vida sexual comporta. Tan difícil seria que callaren sobre allò no que saben o no entenen? Tan difícil seria que acceptaren que els éssers humans som diferents, complexes i lliures per a viure com vulguem les nostres vides? La seua necessitat de què siguem com ells volen, ens porta cada vegada més lluny d’ells. Sobretot a les dones.

I dic que sobretot a les dones perquè ens continuen reservant un paper secundari a totes les esferes de la vida. I això és del tot injust es mire com es mire. Les dones som persones i ciutadanes amb els mateixos drets i obligacions que els homes. Ja comença a ser hora que qui està al capdavant de les grans religions monoteistes ho entenguen i, de pas, que deixen de fer política amb els nostres cossos i les nostres maternitats. No necessitem ser tutelades per ningú. I molt menys per homes que no ens respecten i que volen imposar-nos els seus dogmes.

Senyors, estem al segle XXI, modernitzen un poc el seu discurs cap a les dones i les xiquetes respectant la seua condició d’éssers humans complets i lliures, i deixen d’enviar missatges segregadors i culpabilitzadors a qui no pensa com vostés.

Font: Teresa Mollà./


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *