Sapere Aude
Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós
«L’idioma es consolida més segons el seu ensenyament va ampliant-se, i així pot resistir els embats absurds, i inimaginables, que sofreix, perquè una nodrida colla de bons valencians han petjat terra ferma en el seu treball renovador».
(Enric Valor, discurs d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant 5 -11- 1999. Eixe dia el vaig entrevistar en una conversa entranyable a la primera ràdio pública valenciana, Ràdio 9.)
Sapere aude vol dir “atreveix-te a saber”. Una locució llatina del poeta Horaci: Dimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe (“Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença“.) No se m’acut una expressió més adient per a referir-me a un homenot i una donota que han sigut agosarats en la vida i ens han obert camins literaris i lingüístics espaiosos.
La coincidència casual va fer que el proppassat 13 de gener ens despertàrem amb la notícia del traspàs de la nostra escriptora més prolífica i estimada, Isabel-Clara Simó, just el dia en què es complia el vinté aniversari de la mort del narrador i gramàtic, Enric Valor.
Una d’Alcoi i l’altre de Castalla. Ella, la filla del reconegut mestre Rafael Simó que va deixar una gran petjada a Alcoi. Com a bona deixebla del pare va estudiar filosofia i va desenvolupar una dilatada trajectòria editorial publicant més de 60 títols traduïts a llengües estrangeres de temàtiques i gèneres diversos. Isabel-Clara va cultivar la novel·la, la poesia, el teatre, l’assaig i articles periodistics. Va ser directora de l’emblemàtica revista, Canigó en els anys 70 i 80. L’alcoiana és una de les figures més populars de la literatura en la nostra llengua.
Ell, lexicòleg, rondallista i novel·lista també fa honors a son pare que era llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, li ensenyà a llegir català amb la revista satírica La Esquella de la Torratxa. Valor és un dels imprescindibles del segle XX. Un autèntic Best Seller. Les seues 36 rondalles són els llibres més venuts de la història. Però hi ha més: La Flexió Verbal, una obra tècnica de gramàtica és un èxit editorial des de fa dècades. Referència obligada d’escriptors, estudiosos o professors.
Ens trobem davant de dos referents universals de la nostra cultura que es van atrevir a pensar i van començar a actuar malgrat totes les vicissituds. Valor va acabar la seua primera novel.la, L’ambició d’Aleix, en l’any 1950 i fins el 1960 no li la van publicar. La censura franquista li la va retindre durant una dècada perquè no li havia llevat tres línies on parlava d’adulteri. Per a Isabel-Clara no va resultar gens fácil ser dona, feminista i escriptora en els anys foscos del franquisme. Ell va fer que ens retrobàrem amb el nostre imaginari més genuí transformant el folclore en literatura i en material d’ensenyament. Ella va obrir portes i va trencar moltes cadenes aportant a la literatura la veu de la dona, el final dels tabús.
Estiment-los llegint-los i pensant-los.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi