Qui vol tornar a habitar els pobles?
Columna 'El veïnat' per Ignasi Mora
Ara és el moment, l’època de la collita de l’oliva i de l’obtenció de l’oli. Els nostres pobles de muntanya s’amaren de l’olor d’aquest producte tan clàssic al llarg dels segles. L’oli d’oliva verge (no la resta d’olis) s’ha fet servir per a fer llum, conservar la pell humana i sobretot a fi d’utilitzar-lo en la millor cuina. Si aneu de visita a llocs plens d’oliveres, ara que maura l’any, també mauren les olives i se’n fa l’oli.
També se’n parla en l’actualitat del fet que el camp, els pobles, l’espai rural s’està deshabitant. Tanquen l’escola del poble i tot seguit tanca el bar, la botigueta i el senyor rector. S’accelera tant el temps que en un no-res els pocs habitants que resten se’n van a viure en un pisset a la ciutat. S’ha posat de moda parlar dels molts pobles que es deshabiten, mentre que les ciutats s’inflen de gent .
Normalment se’n parla més que s’actua en qualsevol activitat humana. Deu ser per això que jo no veig canviar res en aquest acte mimètic i imparable de buidar els pobles o, més ben dit, de recuperar-los. Els futurs habitants del camp o pobles rurals hauran de comptar si més no amb les mateixes prestacions que reben els de ciutat, les mateixes infraestructures, ajudes, facilitat en el tracte, etc.
Els polítics i els constructors són la gent de més curta imaginació imaginable. Jo els diria amb bones intencions: senyors i senyores, reomplir els pobles amb els edificis horribles que s’han construït en el mig segle últim a les ciutats, seria un error descomunal, ficar la pota sense cap sentit ni orientació. Habitar de nou els pobles i tornar a viure’ls demana un gran debat, primer pensar i després fer.
Tenim l’oportunitat a hores d’ara d’inventar-nos la nova vida al camp, molt millor que la de hui en dia. Formes de convivència positiva, una escola no estàtica ni inútil, els resultats de la cooperació humana, els quilòmetres zero en l’agricultura, la igualtat en les decisions són alguns dels temes del debat apuntat més amunt. Ja tardem a reinventar els pobles nous, les formes de molt millor viure.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi