Foradia ajualcoitel

I la resta dels dies?

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Acabem de commemorar el huit de març, Dia Internacional de les Dones i a tot el món les dades que hem llegit han estat terribles. Dades sobre assassinats de dones, sobre desigualtats salarials, laborals, etc. Dades sobre la dificultat de conciliar, sobre el masclisme que encara queda a tots els àmbits socials, econòmics, etc. Dades, moltes dades.

També, i tret de la ultradreta, s’han organitzat infinitat d’activitats per a visibilitzar les aportacions que hem fet les dones a tots els nivells, o per donar a conéixer alguns noms de dones oblidades, per tota classe d’organitzacions i partits polítics.

Una gran tasca que ha donat com a resultat un nou impuls al moviment feminista i ha emplenat places i carrer del color morat i de consignes i cartells de caràcter feminista.

Tot això està molt bé i és molt necessari aquest esforç per a recordar i insistir en què el nostre enemic és el sistema patriarcal que ens tracta com a ciutadanes de segona classe i ens vol submises als seus dictats, però i la resta de dies? Què passa la resta de dies que no són el dia Internacional de les Dones?

El masclisme campa lliurement en les seues diverses formes de manifestar-se, ens continuen assassinant per ser dones, ens continuen utilitzant com a matèria primera per a guanyar diners, etc. i moltes de les veus que es van alçar el huit de març, resten callades.

El feminisme no és un fet puntual i aïllat que només es manifesta els dies més assenyalats de l’agenda feminista. El feminisme deu fer un recorregut minut a minut de les nostres vides per anar desmuntant tot el sistema patriarcal que recorre les nostres vides.

El feminisme deu recórrer tots els espais i moments de les nostres vides perquè significa qüestionament de com hem sigut construïdes com a persones i quins privilegis tenim enfront de altres persones.

El feminisme és crític amb el dia a dia i busca una societat més equitativa entre dones i homes, però també busca una societat més ètica i justa amb la resta d’éssers vius i amb el planeta.

Sense  pretendre res que no siga una reflexió, pense que ficar-nos una samarreta morada a les manifestacions i portar una pancarta no ens converteix en feministes. El feminisme requereix estudi de les situacions de cada dia. Desemmascarar les violències quotidianes i combatre-les abans que es consideren “normals” o “naturals”. Vol dir llegir molt per a saber que les desigualtats i la falta d’oportunitats equitatives que històricament hem patit i patim les dones, no s’acaben de hui per a demà. Requereixen temps i esforços continuats al dia a dia. Fer-te incòmoda per a gent que estimes cada cop que els fas notar alguna actitud masclista.

Com a feministes tenim molts reptes pendents. Però hem de ser conscients que l’acció ha de ser quotidiana i constant. Que desmuntar el patriarcat no és un fet pel qual devem lluitar només al voltant del Dia Internacional de les Dones. Ho hem de fer cada dia i, fins i tot minut a minut. I tenim molta feina al davant com per a quedar esgotades pel camí.

Font: Teresa Mollá Castells./ 


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *