Rafael Climent: “Probablement 60.000 autònoms tindrien la possibilitat d’acollir-se a aquestes ajudes”

Entrevistem al conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent per tal d'aclarir alguns dubtes sobre les mesures econòmiques que s'estan prenent per tal de fer front a les conseqüències d'aquesta crisi sanitària provocada per la COVID-19

Enviat per Redacció Muntanyes en 1 d'abril de 2020.
Guardat en Cap, Comarques
Tags: Ajudes, Conselleria Economia, coronavirus, Entrevistes, Rafael Climent, Subvencions

Hola, que tal bona vesprada? Com va tot?

Molt de treball. La quotidianitat que teníem abans ara es desitja. Des que ens alcem fins entrada la nit no parem. Intentant parar el virus que és el més important.

Entrem ja un poc en la teua matèria. En primer lloc li volia preguntar: La tramitació dels ERTES està sent molt lenta, ja que hi ha saturació d’expedients presentats, i és per això que molts empresaris s’han vist obligats a tancar abans de conéixer la resolució d’aquest ERTE. Quina solució es pot donar a aquests empresaris?

El que està claríssim és que ací hem de diferenciar l’Estat d’Alarma primer, en el qual moltíssimes indústries i empresaris van presentar ERTES, i bàsicament van ser del sector turístic, hostaler, del comerç, la restauració, I aleshores, eixos sí que entren dins del que anomenem ERTES pel Real Decret de l’Estat d’Alarma. Aleshores són de força major. Tots aquells que a partir d’aquest Real Decret, concretament del que va eixir el dilluns, la gent que no s’haja acollit als ERTES, el que ha de fer és pagar 15 dies remunerats als treballadors i treballadores, tots aquells que no estiguen delimitats dins del Real Decret de l’Estat d’Alarma. Ací el que han de fer són 15 dies recuperables. Estaran 15 dies a casa i després hauran de pactar amb l’empresa, el comité d’empresa o els sindicats, de la mateixa empresa per a veure com poden anar tornant aquestes hores.

Els empresaris que han tingut que fer un ERTE, poden obtenir algun altre tipus d’ajuda o subvenció?

Si, estem en negociació amb els agents econòmics i socials, concretament en aquesta setmana segurament parlarem amb ells per a veure quin tipus d’ajudes poden donar als treballadors i treballadores que s’han acollit a l’ERTE, perquè sí que és de veres que sobre la base de cotització cobraran de l’atur un 70% d’allò que cobraven, i estem analitzant la possibilitat, i ho hem de consensuar amb els agents econòmics i socials, de veure quina quantitat podríem afegir o complementar a totes aquelles persones que estiguen en l’ERTE.

Probablement hi haja molts autònoms que no es puguen acollir a la mesura que s’ha pres des de Labora dels 1.500 i 750 euros. A què altres ajudes o subvencions poden optar?

Nosaltres el que fem és complementar les ajudes del Govern Central. Des del Govern Central s’han generat unes ajudes per a autònoms, i nosaltres el que fem és traure un Decret per part de la Generalitat, en aquest cas, per part de la conselleria d’Economia Sostenible, en el que comptarem amb 57 milions i mig que hem pogut modificar del pressupost de la conselleria i amb uns criteris determinats tindran un pagament únic, de 1.500 euros que aniran per a tots aquells autònoms que s’hagen vist obligats a tancar per aquest Estat d’Alarma i 750 per aquells que estiguen oberts, però que la seua facturació ens demostre que ha baixat un 75%.

Però si hi ha autònoms que no poden demostrar eixa baixada de facturació per què són emprenedors o acaben d’obrir el seu negoci, què poden fer?

Si no entren dintre dels criteris que el Reial Decret estipula aleshores no tindran accés a aquestes ajudes. Però, nosaltres anem a intentar que molts autònoms puguen accedir a aquestes ajudes. Hem de pensar que si fem números probablement 60.000 autònoms tindrien la possibilitat d’acollir-se a aquestes ajudes. Jo crec que és una quantitat de persones important, i tant de bo puga’m arribar a totes elles, eixa és la idea.

Com creu que serà la crisi econòmica que provocarà el coronavirus? Es podria tornar a una situació similar a la crisi del 2008?

Jo espere que no. Desitge que no, i espere que siga una crisi en V. És a dir, que tot allò que baixe ipso facto, quan puga’m recuperar la crisi sanitària en l’àmbit econòmic puge, és el que anomenem una crisi en V. Aleshores això és el que m’agradaria. De totes les maneres estem davant d’una incertesa i afirmar en aquests moments qualsevol cosa, jo pense que és una frivolitat, ja que decisions que prenem hui, demà les hem de rectificar perquè ha canviat la circumstància en l’àmbit sanitari.

Aleshores, això és el que a mi m’agradaria i jo crec que no és comparable. Hem de parlar que és una crisi economicosocial motivada per una crisi sanitària, i esperem que puga ser puntual. Mentre que la del 2007-2008 era provocada per una crisi financera, aleshores tot el sistema financer trontollà, i això necessita moltíssims anys. Han hagut de passar moltíssims anys per a poder entreveure d’alguna manera clara una certa recuperació de la crisi del 2007-2008. Jo ara crec que si no s’allarga massa potser una recuperació en V, i si s’allarga treballarem perquè aquesta recuperació fora en V. El que passa és que jo crec que serà en un temps més sostingut, però això és un poc la intenció que tindríem en funció de la duració de la crisi sanitària.

Pel que fa a les ajudes i subvencions que estaven en marxa abans que començara l’Estat d’Alarma, tant per a emprenedors, joves, o nous comerços, continuen estant vigents?

Si, estan vigents i ja han eixit i nosaltres des de la conselleria d’Economia ja vam traure pràcticament la totalitat de les ajudes. Totes les que estan demanades i estan resoltes poden seguir tenint-les sense cap problema, després les hauran de justificar. Si no estan resoltes les resoldrem o utilitzarem eixos diners per a modificar-los i que puguen donar un servei ara més important segons les necessitats que puga’m detectar.

I vaig a posar-te un exemple, el tema de polígons industrials, donada la tessitura, probablement en aquest any no resoldrem de manera favorable perquè els ajuntaments puguen millorar els polígons industrials, sinó que eixos diners els modificarem per a poder ajudar a les persones, en aquest cas autònoms o les persones treballadores que han patit un ERTE, i per tant pensem que és més necessari que puguen tindre aquestes. Aleshores, hi haurà ajudes d’inversions que haurem de posposar per a l’any que ve, i utilitzarem aquests diners per a ajudar a les persones. Però tot allò que ha de veure en comerç i en què ja s’han tret, tindrà la seua continuïtat, i inclús ja vam traure els ‘Avalems’ i altres, i tot això tindrà la seua continuïtat, perquè ací també en aquestes ajudes estem ajudant a persones. I ara el més important és això, ajudar-les independentment de què siguen treballadors o autònoms.

S’estan ja pensant mesures per a quan finalitze el confinament per tal d’activar de forma immediata l’economia de la Comunitat Valenciana?

Podem pensar mesures, el que passa és que no podem precipitar-nos, ja que hem de veure primer que dura la crisi sanitària, i quan acabe hem de veure que hem de fer. I això ho hem de fer amb els agents econòmics i socials de manera conjunta. Sobretot, per tenir llum llargues i projectar un poc el futur, i saber quin tipus d’economia volem, jo per exemple si tinguera que dir-te mesures que ja estem implementant en aquests moments, és guanyar en una indústria de proximitat, tenir una indústria de producció potent en el nostre territori, que ens done solucions a allò que necessitem com a societat, independentment de què tinga’m crisi o no. Per exemple, ara hem vist la manca que hem tingut en aquests moments de material sanitari, perquè no el produïm nosaltres i el produeixen en altres països i ha d’arribar ací. Per tant, hem de fer una indústria sanitària, des del meu punt de vista, potent, que puga produir tot el material que necessitem en qualsevol moment, i per tant, jo pense que eixe és un dels objectius que tenim damunt de la taula i que haurem de reflexionar sobre ell. I és un objectiu que la conselleria d’Economia està treballant des del primer moment, però ara s’ha evidenciat la necessitat de tindre una indústria de proximitat que atenga les necessitats de les persones, ja que del contrari ens pot passar altra vegada el que ens ha passat en aquests moments, que depenga’m de tercers i que eixos tercers no tinguen les condicions adients per a poder enviar-nos els productes. Jo la pregunta que em faig és: ens imaginem Xina tota contaminada de virus, ens hagueren pogut arribar certes mascaretes o bates o utensilis d’allí? La resposta és no, perquè ho hagueren necessitat allí i tampoc hagueren pogut produir. Aleshores haurem de reflexionar sobre aquesta qüestió i ho haurem d’executar, bàsicament amb el món empresarial.