Foradia ajualcoitel

OH VIDI!

Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

Els seus pares obrers li van posar el nom del poeta romà referent d’excel.lència en la literatura llatina: Ovidi. L’expressió en llatí, “Oh, vidi”, vol dir “Oh, jo he vist”. L’exclamació ‘Oh’ indica alhora sorpresa, admiració i esglai, i s’usa també per adreçar-se a algú amb solemnitat. Eixa és la marca, creada pel dissenyador, Cèsar Amiguet, que identifica l’Any Ovidi. Les imatges estan processades vectorialment per a donar unitat a les composicions i provenen de l’Arxiu Ovidi que l’amic de l’ànima de l’artista alcoià,Toni Miró, va cedir a la Universitat Politècnica de València i que es poden consultar en línia. 

Amb motiu dels 25 anys del seu traspàs, el Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià, Ovidi Montllor, el COM,  ha declarat l’any Ovidi des de l’11 de març de 2020 fins a l’11 de març de 2021. Per tot arreu de les comarques valencianes hi tindran lloc una sèrie de concerts commemoratius, exposicions, projeccions de les seues pel•lícules i activitats diverses i engrescadores realitzades amb la col·laboració i el suport de l’Institut Valencià de Cultura, les Diputacions de València i Castelló i els Ajuntaments de les capitals culturals d’enguany, Alcoi i Bocairent.

Com cantava Ovidi Montllor fa més de mig segle al seu primer treball publicat, La Fera Ferotge… “Per ordre de l’alcalde es fa saber a tothom”… Que la seua ciutat natal serà la seu de la 15a edició de la gala dels Premis que porten el seu nom.  Serà el 8 de novembre al Teatre Calderon, el mateix escenari en què fa més d’un quart de segle, el 30 de novembre de 1994, va viure un inoblidable homenatge. Hi van actuar entre d’altres, Vicent Torrent i Manolo Miralles (Al Tall), Tomeu Penya, Marina Rosell, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Lluís Miquel, Jordi Gil, Raimon, Toti Soler o Quico Pi de la Serra. Aquella nit, Ovidi va eixir a l’escenari, en la que seria la seua última aparició pública, ja amb un filet de veu i tota la seua dignitat intacta, per a dir que tenia el millor poble i els millors amics del món i que li havien fet tocar el cel. 

La gala del lliurament coincideix amb el fet que la ciutat ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana 2020. Els guardons s’havien lliurat sempre a València, excepte en dues edicions que van tindre lloc a Castelló dins del marc de la Fira Valenciana de la Música, el Trovam. La convocatòria dels premis palesa la transversalitat, diversitat de gèneres, quantitat i qualitat de la nostra música i reconeix els millors discos de repertori en valencià, els  arranjaments o els dissenys que embolcallen la música. Una mena d’MTV Music Awards feta a casa nostra que tindré l’honor de presentar molt ben acompanyada de dos artistes alcoians: el xouman Xavi Castillo i el músic Hugo Mas que dirigirà a diversos artistes que interpretaran versions Ovidianes.  

El COM és La fera ferotge que va eixir de la gàbia i va obrir els panys que mantenien semiclandestins als músics que s’expressaven en valencià. Un col•lectiu altruïsta que va nàixer el 2005 després que un grup d’artistes es plantara al Palau de la Música de València per fer veure als governants de la cosa pública  que existien. El cronista de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, recordava el moment d’aquell tancament. “Quan una nodrida colla de músics i cantants en valencià ocupava el Palau no només rebentava el tap vergonyant de la resignació i posava el focus mediàtic sobre una escena musical concienciosament minoritzada, sinó que inaugurava, sense saber-ho, la seua època més fructífera i esplendorosa”. 

Transcorreguts quinze anys d’aquells fets hi ha una activitat sostinguda dins del COM: el lliurament dels premis anuals que són sagrats. L’any 2007 no arribava a 50 el nombre de treballs produïts i en el 2019 foren 112 discos, a més de 50 singles digitals, la producció més alta de la història dels guardons. Enguany, a les catorze catgories s’hi afegirà una de ben especial per a distingir la millor versió d’alguna de les cançons d’Ovidi. I és que l’artista, el cantant i el pallasso  està ben present al segle XXI carregat de totes les seues lletres, cent per cent contemporànies, d’humor afilat, radicalment vigents, positives, enèrgiques i reivindicatives. Ho celebrarem al seu poble, Alcoi. Aquell que té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.

Font: Amàlia Garrigós./


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *