Embarassada en temps de Covid
Mireia Pascual és una d'eixes mares que estan passant per aquesta etapa tan especial de la vida en aquests moments tan estranys que ens ha tocat viure, i hem parlat amb ella per tal de saber com és l'experiència
Estar embarassada és un camí ple d’il·lusió, un moment únic en la vida, i encara més per aquells pares que és la primera vegada que esperen l’arribada d’un fill. Però, què passa quan aquesta etapa la vius en plena pandèmia?
Per tal de saber com es viu aquesta situació des de la visió d’una dona que està en estat, Mireia Pascual, periodista i embarassada de 37 setmanes ens ha contat com està vivint el final d’aquesta etapa, en la que a més, han tingut que lluitar per un dret fonamental, però millor comencem des del principi.
Mireia vivia un embaràs molt actiu, feia molts exercicis com ioga o natació, a més de les classes de preparació al part. Però va arribar un dia en el qual es va paralitzar la vida de tots, i Mireia va deixar d’anar a aquestes classes. Com ella mateixa ha explicat: “T’ho van dient a poc a poc. Jo vaig anar al meu centre de referència la primera setmana, quan ja anava a decretar-se l’estat d’alarma, i la meua matrona em va dir que totes les activitats que foren en grup no podia fer-les. No podia anar a les classes de preparació al part, ni al programa de l’Ajuntament de ‘Entender al Bebé’, deixar-me el ioga, la natació, tot. En eixe moment penses que et trobes súper bé, i que t’has de quedar a casa, però ho entens i penses que és pel bé del bebé. Les activitats que puc les faig en casa i no passa res“. A més a més, Mireia destaca que: “tenim un equip de matrones que són estupendes, un equip de professional a l’hospital, i en Alcoi que és excel·lent. Elles s’han preocupat de crear un grup per Telegram en el qual ens han clavat a totes les dones dels centres de salut, i allí posen exercicis, tot molt ‘currat’ i fet per elles. Ens cuiden moltíssim“.
Les activitats de preparació no és l’únic que ha canviat en les rutines d’aquestes dones, elles continuen fent revisions als seus centres de salut, i han d’anar amb molta precaució. “Han llevat aquelles revisions que no són precís, i es fan telefònicament. Són aquelles en les que et pregunten si tot va bé, però hi ha altres que són precís perquè han de fer alguna prova, i has d’anar equipada amb mascareta, guants… tot. A més, t’informen de com has d’actuar. Tampoc et deixen seure prop d’altres dones a la sala d’espera, has de mantenir les distàncies, i per suposat, no pots anar acompanyada, però, és comprensible“, ens explica la pròpia Mireia.
Mireia afirma que aquest procés ha sigut d’adaptació psicològica, ja que després del part tampoc poden rebre visites, ni a l’hospital ni a casa: “Et fas preguntes com, i el meu fill quan coneixerà als seus iaios? Però dius, va, no passa res, és per a que el xiquet no tinga riscos“.
Però, el màxim problema va arribar el dia 4 d’abril. La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, va informar que activava un protocol d’actuació per a la dilatació i el part en el qual no es deixava que aquestes dones estigueren acompanyades en aquest moment. Mireia ens conta la seua reacció davant aquesta notícia: “Tot era una adaptació mental, però quan ja et diuen que tens que parir soles ja dius: escolta, el meu cap ja no pot tant.“
Totes les mares es van assabentar gràcies a grups de whatsapp que tenen entre elles: “Es vam enterar pels nostres mitjans, pels grups de whatsapp que tenim. En un d’ells està una matrona de l’hospital, i li arriba la informació directament“.
Segons conta Mireia, la conselleria argumentava que aquest protocol s’activava per tal d’evitar contagis, però com ella ens conta, les matrones van explicar que no tenia massa sentit, ja que després del part sí que deixaven passar a un acompanyant, i, és possible que en planta hi haja més contagis, ja que hi ha més moviment que al paritori.
Com que no era un Decret Llei, sinó una “recomanació”, cada hospital de la Comunitat Valenciana podia seguir aquest protocol o no, i des de l’Hospital Verge dels Lliris es va decidir que sí. Tant les mares com les associacions de comares de tota la comunitat van mostrar les seues queixes amb arguments de la pròpia Organització Mundial de la Salut. “El protocol que havia fet conselleria no tenia cap evidència científica, l’OMS en la seua pàgina web recomana que inclús les dones que tinguen COVID, han d’estar acompanyades, amb les mesures de seguretat, evidentment, però han d’estar acompanyades“, ens explica la nostra font.
La idea de conselleria era anar connectant amb la parella, o un portaveu de la família per videoconferència, en moments puntuals del part, simulant un tipus d’acompanyament. “En eixe moment no necessites que estiga la veu de la teua parella. El que necessites és que et done la mà, o que et faça un massatge perquè calme els dolors de la contracció, coses que te les ensenyen en les classes de preparació al part. Necessites un altre tipus de recolzament que no té res a veure en la veu de la teua parella“. Mireia també ens explica altres funcions importants de l’acompanyant, que servien com a argument contra el protocol de conselleria: “L’acompanyant també fa un poc la funció de què si en eixe moment no hi ha suficient personal sanitari, i està passant alguna cosa, poder avisar. La dona en eixe moment prou fa que respira. Aleshores el paper de l’acompanyant no es limita sols a un paper emocional, és molt més“.
Les associacions de comares, les matrones de l’Hospital Verge dels Lliris, van animar a aquestes mares a posar reclamacions, però, la rectificació de conselleria va arribar als quatre dies d’haver anunciat aquest protocol: “Jo crec que no va donar temps a què les reclamacions de les embarassades arribaren a conselleria, però la pressió de les matrones, que es van menejar molt en els mitjans, va fer que arribara a conselleria“. Malauradament, durant els quatre dies que va durar aquest protocol, hi ha hagut dones que han donat a llum amb aquestes circumstàncies.
Ara el protocol ha canviat, i es tenen que prendre mesures de seguretat. “Entenc perfectament que en la situació que estem de pandèmia mundial i cal prendre unes mesures de protecció, no sols per a la mare, per al bebé, o per a l’acompanyant, sinó també per al personal sanitari. La dona si te Covid té que parir igualment, i ha d’entrar a l’hospital com siga, però si l’acompanyant si és positiu l’envien a casa i et donen opció a avisar a una altra persona perquè t’acompanye en el part i en l’hospital. A mi em sembla bé. La cosa és que no estigues soles“, comenta Mireia sobre el nou protocol.
Aquestes dones han aconseguit no estar soles, malgrat les circumstàncies, en un moment tan especial en la vida. Ara, sols queda desitjar molta sort a Mireia i a totes aquelles mares que tenen que enfrontar-se a aquest moment tan especial en temps de Covid.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi