L’IES Andreu Sempere, centre de referència del treball per àmbits a la Comunitat Valenciana

En Les Muntanyes estem molt interessats per l'educació, i és per aixó que hem parlat amb el director de l'IES Andreu Sempere, Jesús Martínez, i amb alguns dels docents d'aquest centre per tal de conéixer novetats per al próxim curs, i com han superat aquest amb la situació històrica que ens ha tocat viure

Enviat per Redacció Muntanyes en 12 de juny de 2020.
Guardat en Alcoi, Cap, Educació
Tags: Entrevista

Amb la recent publicació per part de la Conselleria d’Educació de la resolució sobre les directrius generals per a l’organització curricular del primer curs d’ESO per al curs 2020-2021, el centre alcoià es consolida com un referent del treball per àmbits a la Comunitat Valenciana

Parlem amb Jesús Martínez, director de l’IES Andreu Sempere, i amb Rosa Martí, Aitana Ortíz i Lliris Santonja, professores del centre que participen en el projecte d’innovació educativa de l’Aula dinàmica d’aprenentatge.

El primer de tot, com està sent la recta final d’aquest curs tan diferent per a un director d’Institut?

JESÚS MARTÍNEZ: La suspensió de l’activitat lectiva presencial en març va provocar una alteració radical del desenvolupament del curs escolar, la qual cosa va obligar a fer un esforç a tota la comunitat educativa per a poder donar continuïtat a l’activitat lectiva. Porte tres anys en el càrrec i el final de curs dels dos primers, tot i molt intensos, no són comparables a la situació actual. Per un altre costat, el tancament de curs sense alumnes al centre, afegit a l’inici dels preparatius del curs següent amb una gran quantitat d’incerteses encara per resoldre, és un escenari tan inusual que ens obliga a respondre sense disposar d’experiència prèvia. Malgrat això, estem molt contents i orgullosos per haver estat reconeguts, en la resolució del 29 de maig sobre organització curricular per àmbits a 1r d’ESO en el curs 2020-2021, com un dels centres capdavanters a la Comunitat Valenciana. Que les directrius establertes per Conselleria davant la situació ocasionada per la COVID-19 siguen apostar per aquesta metodologia de treball, confirma que la nostra aposta pel treball per àmbits de fa tres anys va ser encertada.

L’IES Andreu Sempre fa ja tres anys que ha implantat el treball per àmbits a 1r i 2n d’ESO. Per a aquell que no ho sàpiga, en què consisteix?

LLIRIS SANTONJA: Consisteix en l’agrupació de 6 assignatures en 2 àmbits: el cientificotècnic i el sociolingüístic. En el cientificotècnic es treballen les matèries de matemàtiques, tecnologia i biologia (en 1r d’ESO) o física i química (en 2n d’ESO); i en el sociolingüístic es desenvolupen les matèries d’història, valencià i castellà. Aquesta agrupació permet una coordinació molt interessant entre els professors d’aquestes matèries que enriqueixen el dia a dia a l’aula sobretot a l’hora de treballar continguts (sense repetir-los), organitzar dinàmiques interdisciplinàries i preparar els projectes conjuntament. Gràcies a aquesta organització els professors que treballem per àmbits estem amb els nostres alumnes 9 hores a la setmana amb la qual cosa la relació entre el docent i els alumnes és molt més propera i rica. A més, com que hi ha sis professors que fem la mateixa metodologia resulta molt més fàcil la transició entre etapes per als alumnes.

Com explicaries què és l’Aula dinàmica d’aprenentatge?.

ROSA MARTÍ: L’aula dinàmica d’aprenentatge, és un Projecte d’Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació que pretén crear un ambient de treball idoni per a l’aprenentatge de tots els nostres xiquets i xiquetes.

Les metodologies són actives i l’alumne és el protagonista absolut del seu aprenentatge. Com que entenc que per a sectors no educatius siga complicat d’entendre aquests termes explicaré el concepte amb exemples. Els nostres xiquets i xiquetes aprenen experimentant, descobrint els conceptes i desenvolupant destreses vitals per a la vida real, desenvolupem moltes i diverses metodologies per motivar i compartir experiències. Metodologia d’aula de futur, aprenentatge basat en projectes i aprenentatge servei són d’allò més comú a les nostres aules i ens permeten productes finals tan enriquidors com experiment en volcans, museu de la diversitat, maqueta d’edificis emblemàtics de la ciutat, i també col·laboracions amb associacions que respecten la natura com Salvem el teuladí (aprenentatge més enllà de l’aula), desgraciadament aquest any el projecte ha quedat incomplet per la COVID-19 , però ja estem desitjant reprendre la tasca en setembre.

És un treball extremadament enriquidor per als xiquets i també per als professors, com bé ha explicat Lliris, nosaltres treballem colze a colze amb companys d’altres assignatures. En el meu cas, matemàtiques i biologia. El millor exemple per als xiquets és veure com treballem en cooperatiu els professors.

Tinc entès que l’espai és molt important a les aules ADA. Com és el dia a dia?

ROSA MARTÍ:M’agrada que em faces aquesta pregunta perquè també el nostre espai és molt peculiar, nosaltres tenim un espai de concepte hiperaula on caben 60 alumnes però això no vol dir que sempre treballem junts, això significa que disposem d’un espai molt ampli amb connectivitat wifi pròpia per treballar amb dispositius electrònics, per organitzar grups, fer tallers, treballs per estacions, tasques, exposicions etc.

Disposem, a més de la hiperaula, de dues aules convencionals, un taller de tecnologia i un laboratori de biologia que podem utilitzar si convé per distribuir tots els alumnes segons la tasca a desenvolupar, així doncs l’espai es multiplica exponencialment.

Aquest tipus de sistema per a l’alumnat de 1r i 2n de l’ESO, fa que hagen de treballar molt en grup, en equips, com ha afectat els mesos de confinament, i que s’hagen suspés les classes de forma presencial?

AITANA ORTÍZ: Els alumnes tenen una capacitat sorprenent per a adaptar-se a les circumstàncies. Ho han demostrat amb aquesta situació. Però és cert que han notat el canvi. Havien fet un treball cooperatiu magnífic i s’han vist de sobte confinats i en solitari, malgrat que els docents els hem acompanyat han trobat a faltar els companys i la forma d’aprenentatge més pràctica i grupal.

Com ha sigut el treball per a un mestre o mestra d’aquest nivell durant l’Estat d’Alarma?

AITANA ORTÍZ: Ha sigut difícil. A més de trobar-nos a les nostres realitats de conciliació familiar, hem hagut d’adaptar-nos a marxes forçades i amb molta incertesa. Però en tot hi ha coses positives i crec que ens ha servit per a eixir de la zona de confort i créixer professionalment. Si de cas, el més negatiu ha estat l’absència de relació amb els alumnes. A la fi, la nostra professió es basa en això i el mite de la docència a distància, com quelcom permanent, ha quedat totalment rebatut.

Sabeu ja quin tipus de mesures sanitàries haureu de seguir a partir de setembre?

ROSA MARTÍ: Les mesures sanitàries venen determinades per les instruccions nacionals i autonòmiques, així doncs ara mateix no tenim confirmació oficial de com serà la tornada a les aules al setembre, malgrat tot i desitjant que aquesta situació no es repetisca a l’Andreu Sempere dins del Pla de contingència del centre hem elaborat un Pla Alternatiu Digital per prevenir situacions adverses com la que acabem de patir, el posarem en marxa en el mes de setembre només comencem les classes.

Per als alumnes de 4t de l’ESO, ha afectat aquesta situació per a poder finalitzar bé i amb els coneixements que toca aquesta etapa educativa?

JESÚS MARTÍNEZ: Com deia al principi, aquesta situació no és comparable a res que hàgem viscut anteriorment però acabem el curs amb el convenciment que tota la comunitat educativa de l’Andreu s’ha esforçat al màxim per tal que les coses funcionaren tan bé com ha sigut possible. També estic convençut que la crisi provocada per la COVID-19 ha estat una oportunitat que ens ajudarà a millorar determinats aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, ja estem treballant intensament per posar en pràctica el Pla Alternatiu Digital en previsió de futures recaigudes o circumstàncies adverses per al seguiment presencial de l’alumnat. La llàstima és no poder acomiadar l’alumnat i les famílies de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat en els actes de graduació de final de curs. Ens queda una sensació agredolça.

Més informació: