El virus que ho va canviar tot
La pandèmia ha deixat un saldo de 118 morts i de prop de 800 contagiats a Alcoi i a la comarca · L'efecte sobre l'economia ha sigut devastador, 13.500 treballadors es van veure afectats pels ERTEs i es va disparar la desocupació
Tot canviava a partir d’aquell 14 de març. La declaració de l’estat d’alarma i la implantació d’un duríssim pla de confinament ens feien conscients que ens enfrontàvem a una crisi d’una envergadura mai vista. La normalitat d’Alcoi i de la resta de la comarca es trencava en mil trossos, el coronavirus ens ficava en un camí desconegut l’eixida del qual (transcorreguts sis mesos) encara no es veu. Les xifres de la pandèmia en aquesta àrea geogràfica de la Comunitat Valenciana resulten escruixidores: 118 morts, prop de 800 infectats, 13.500 treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació, 851 nous aturats, centenars d’empreses desaparegudes i una modificació radical dels nostres hàbits socials i de la nostra economia.
La pandèmia posava a prova les nostres infraestructures sanitàries. En una comarca que ha patit crisi com la de la legionel·la i el cas Ardystil, el problema generat per la Covid 19 superava àmpliament totes les experiències prèvies. El degoteig de malalts i de morts va ser constant durant els primers mesos. El drama de l’Hospital Civil d’Oliver posava sobre la taula el fracàs del model de gestió privada de l’atenció geriàtrica; amb 73 morts aquest centre suposava més del 50% del total de víctimes mortals. Mentre la ciutat s’estremia davant la magnitud d’aquest drama, la sanitat pública escometia una profunda transformació amb la finalitat d’adaptar-se a una nova i incerta realitat. En aquelles primeres setmanes, l’objectiu prioritari era evitar la saturació de l’Hospital Verge dels Lliris. La labor de filtrat realitzada des dels centres d’Atenció Primària, amb la implantació d’un sistema de consultes telefòniques, va aconseguir evitar el temut bloqueig. Simultàniament, es procedia a ajornar consultes i atencions mèdiques que no foren urgents. La maquinària de la sanitat pública va funcionar gràcies a un esforç considerable realitzat per uns professionals, que cada nit rebien el reconeixement en forma d’aplaudiments als balcons. L’estructura de personal de l’àrea de salut es tensionava al màxim en uns moments especialment complicats.
La paralització de l’activitat per la pandèmia va suposar un colp brutal per a l’economia de la comarca. El desastre general era especialment dur en sectors com el comerç i l’hostaleria. Els números d’aquells primers mesos són altament significatius. Un total de 1.800 empreses s’acollien als expedients de regulació temporal d’ocupació, veient-se afectats 13.500 treballadors. Al març i abril, es disparava la desocupació, superant-se en tots dos mesos els mil aturats. Passats sis mesos, el nombre d’aturats en la zona ha crescut en 851 persones. La situació obligava a totes les administracions públiques, des de l’Ajuntament a la Generalitat, a fer un gran desplegament en matèria d’ajuda social amb la finalitat d’atendre aquells col·lectius amb menys capacitat econòmica per a enfrontar-se a una crisi de dimensions mai vistes.
La pandèmia també suposava un dràstic canvi de la vida quotidiana de milers de ciutadans d’Alcoi i de la comarca. Per a la Història, quedarà l’amenaçador paisatge de carrers buits i màscares en el qual es van viure aquells dies de confinament. Les restriccions en la mobilitat i la suspensió de l’activitat escolar obligaven a implantar per via d’urgència nous sistemes de teletreball en els quals es posava a prova la implantació de les noves tecnologies. Va ser un aterratge complex i improvisat, en el qual van eixir a relluir nombroses deficiències i una clara falta de preparació.
En el capítol de danys col·laterals, però igualment substancials, cal situar un altre aspecte important d’aquesta crisi sanitària: la suspensió general de totes les festes i celebracions públiques. Van caure els Moros i Cristians d’Alcoi i després d’ells, tots els festejos de la comarca. Van ser decisions traumàtiques, obligades per la prevenció dels contagis. Al marge de deixar un buit colossal en els calendaris sentimentals de pobles i ciutats, aquestes suspensions van posar el focus sobre aqueixa gran indústria que acompanya a les celebracions populars: des d’artesans a músics, passant per pirotècnics i hostalers. Aquests sectors han patit una paralització total de la seua activitat i han exigit ajudes públiques per a evitar una més que probable desaparició.
La pandèmia també ha suposat l’obertura d’un dramàtic parèntesi per al món de la cultura. Exposicions, concerts i representacions teatrals patien una brusca aturada, que abocava a la desocupació a centenars de professionals. La cerca de fórmules que permeten combinar les mesures de prevenció sanitària amb alguna mena d’activitat cultural ha obligat a fer complicats exercicis d’imaginació amb la finalitat de pal·liar, almenys en part, una desfeta que afecta un sector especialment sensible.
Pel que respecta a la política, l’arribada d’aquest greu problema sanitari ha suposat una espècie de treva, que ha fet desaparéixer els grans temes de debat, que s’han vist substituïts per l’omnipresent coronavirus. Al llarg dels primers mesos de la pandèmia, els ajuntaments s’han mogut enmig de grans dosis de consens, abordant des de la unitat la implantació de mesures per a atenuar els efectes de la crisi. Les agendes polítiques dels partits han quedat obsoletes i temes que fa uns mesos provocaven grans discussions, han desaparegut totalment de l’actualitat. Totes les formacions són conscients que l’electorat les jutjarà en els pròxims comicis per la forma en la qual han reaccionat davant aquest brutal problema sanitari.
Com ha passat en la resta d’Espanya, Alcoi i la comarca també s’han vist embolicats per aqueixa sensació de decepció provocada pel fracàs de la desescalada. La relaxació de les mesures preventives a la recerca d’una nova normalitat, que contribuïra a recuperar en part l’activitat econòmica, s’ha saldat amb una reactivació dels contagis. En aquests moments, quan es compleixen sis mesos del decret de l’estat d’alarma, vivim en un estat d’incertesa general, tenallats per la possibilitat que siga necessari fer un pas arrere, que suposaria un altre colp brutal per a l’economia i per a la moral col·lectiva.
És clar que encara és prompte per a quantificar els efectes d’aquesta crisi sobre una comarca que encara no s’havia recuperat de l’anterior recessió econòmica. En un futur ple d’incògnites, val la pena subratllar els elements positius. El desastre que el coronovirus ha provocat sobre el turisme i sobre el sector serveis de la Comunitat Valenciana, ha fet que les mirades de les administracions públiques s’hagen tornat cap a la indústria, en considerar-la una activitat més sòlida i menys exposada a l’impacte d’elements externs. Se succeeixen en totes les compareixences públiques de polítics anuncis de plans per a donar suport a l’activitat industrial amb un especial protagonisme per al tèxtil, que ha jugat un paper important en la posada en marxa d’articles relacionats amb la sanitat. L’experiència industrial d’Alcoi i de la comarca pot ser un valor a l’hora de situar-se en el paisatge de la postcrisi.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi