foradia

Alfons Olmo: “la música feta en la nostra llengua o del nostre territori, si crec que ha crescut molt”

El vocalista del grup VerdCel ens ha explicat com és el seu nou treball SOS, la seua actuació en Alcoi per motiu del Barnasants, i a més, ha repasat l’estat actual de la música en la nostra llengua

El grup alcoià VerdCel tindrà el honor de tornar a inaugurar Alcoi com a seu del Barnasants, i per tal de saber més sobre aquesta esperada actuació hem tingut el plaer de parlar amb el seu cantant, Alfons Olm, amb el qual hem tingut una distendida xarrada en la qual hem tocat diversos temes d’actualitat musical. 

– Per a qui no conega el treball SOS, com és aquest projecte?

És un projecte que va començar en plena pandèmia, en veritat, just abans de començar el primer confinament. Van començar a eixir unes peces que no sabíem bé a on ens portaven. Era un treball que era simplement connectar entre nosaltres i amb la gent, tenia aquesta intenció i a poquet a poquet, vam anar configurant alguna lletra i alguna cançó, a produir-les des de la distància amb els mitjans que teníem a casa, perquè clar, treballàvem confinats, era complicat, però vam trobar molta complicitat, entre nosaltres i de cara a la gent. Vam començar a llançar càpsules de cançons soltes, i tot això des de març, fins a principis de l’estiu vam estar treballant en aquest treball, però finalment va eixir el disc i el llibre. És a dir que aquest treball té cançons, vídeos, il·lustracions i textos, en un llibre CD que és una espècie de crònica creativa del que va ser la vivència de la pandèmia.

– Estàs satisfet per l’acollida que ha rebut el projecte?

Des del principi si, la manera de comunicar-ho ha sigut molt ben acollida per la gent directament, perquè ha sigut així, la cosa acabava d’eixir del forn, traiem una cançó i la compartíem per totes les vies, i a eixe nivell sí. Evidentment estem en uns temps que no són normals, i per tant el recorregut que té és especial, a nivell de mitjans, o de concerts és diferent.

Veníem de 2019 de traure dos discs i un llibre, i clar, no esperàvem fer açò al 2020, i ha sigut així, però, tot i no estar previst, ha tingut una envergadura com a treball igual que els altres i a més a més, a nivell de repercussió ha tingut igual o més que els altres.

– VerdCel sereu els encarregats d’inaugurar una altra vegada a Alcoi com a seu del Barnasants després d’alguns anys d’absència en aquest festival. Què significa per a la banda aquesta actuació?

En primer lloc reprendre un camí que no s’havia hagut de deixar, era molt bona iniciativa la que es va tindre fa uns anys, però malauradament es va decidir arraconar el Barnasants i una sèrie de propostes culturals, i en canvi així es restableix un poc.

– Quina importància té el Barnasants dins del món de la cultura?

És un projecte cultural que articula moltes coses, a nivell de llengua, cultural o de territoris i és necessari que hi haguera molts Barnasants per a tindre una miqueta més de dret a accedir a la cultura tots, i tenir una certa musculatura que no tenim com a cultura i llengua pròpies, ja que tenim moltes deficiències i anormalitats, i projectes com aquests són imprescindibles.

– Enguany el festival està ajudant un poc a reanimar als artistes, perquè com bé has dit, és un moment complicat. Com veus ara mateixa l’estat de la música dels Països Catalans?

Pff… En el moment concret que estem vivint crec que un poc com tot, i com totes les músiques de tot arreu, però a més, en la nostra situació anormal crònica, doncs, més greu, perquè les propostes més grosses, habitualment festivals o festa major, doncs, manegàvem fins i tot pressupostos desorbitats o que d’alguna manera s’havia apostat molt per això, i ara està dinamitat totalment. Aleshores la resta sobrevivim com sempre, i al final es tracta d’això, donar dignitat a l’ofici, al públic que ho gaudeix, als mitjans que li donen cobertura, que d’alguna manera ens ho creguem, i això ja és una cosa que habitualment no passa, així que sumant la pandèmia…

És de veres que la música feta en la nostra llengua o del nostre territori, si crec que ha crescut molt, i hem guanyat en diversitat, però, no podem conformar-nos en poc, no podem tenir sols música comercial i coses que ens facen distraure’ns, hem de tenir una musculatura de base, que és el pensament crític, el fet d’aprofundir, tindre un nivell de no renunciar a lletres o continguts. Hem de diferenciar entre entreteniment i cultura. Hi ha una línia, i nosaltres passem d’un extrem a un altre, i l’alta cultura està en mans d’uns pocs, i no està a l’abast de tothom, i estaria bé que tot el món tinga accés i que es potencie.

Està bé que als Països Catalans hi ha una certa indústria musical que funcione, però resulta que la base potser no és sòlida. Crec que hem de fer autocrítica.

– Tornant a l’actuació de VerdCel en el Barnasants, què pots avançar-nos del concert del pròxim 11 de març a Alcoi?

Serà una ocasió única perquè és un concert, que a part dels temps en els quals vivim, és un concert molt potent, hi ha més elements, no és sols la música i la banda. També hi haurà dansa contemporània, projeccions en directe, col·laboracions… Realment serà una festa per als sentits, intentem entrar en el públic amb diferents formes d’expressió i clar en un lloc com el Teatre Calderón, amb eixes condicions, i venint tota la gent que serem… És una ocasió única, realment per veure un espectacle multidisciplinari, un espectacle pensat i parit d’una manera interdisciplinària i col·lectiva.

– Estàs content de tornar a la teua terra?

Clar, sempre. És una cosa especial i es nota que imposa més que en altres llocs, però sempre és excitant i estimulant tornar a Alcoi i poder-ho fer d’aquesta manera és bonic. És complicat, però intentarem que vinga el màxim de gent possible.

– Per a finalitzar i parlant un poc d’actualitat, sobre el tema de la detenció de Pablo Hasél, creus que està en perill la llibertat d’expressió en el món de la cultura?

Sí, ja fa molts anys. Moltes cançons en temps de dictadura es cantaven i la gent no anava a la presó, tot i que utilitzaven metàfores, al·legories i les seues estratègies per estalviar-se certs conflictes, i no deixar de dir el missatge o d’expressar-se, però, hui dia, les coses se suposa que es poden dir i estem lluny d’això, perquè per desgràcia, no és sols Pablo Hasél, hi ha 14 rapers més en presó, i titaries, activistes… Que tu penses que pugues sent ser el següent. El que volen és dissuadir de certes coses que els molesten perquè no els interessa la llibertat d’expressió, o millor dit, no els interessa certa llibertat d’expressió, ja que altres que fan apologia del franquisme que encara pot ser més sanguinari que l’altre, els deixen fer. Però en canvi, acotar i posar tantes pegues com dir una veritat com un temple com que el Borbó és un lladre, pues al final tot això, demostra que l’ambient que volen que respirem és aquest. Dir que tenim una democràcia modèlica és mentir.

Font: Belén Rivas./


subscriutegrat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *