Quan l’ecologia tenia raó. El fi de la era del petroli
Mirada al món per Ester Jordà
A 2011, l’accident de la central nuclear de Fuckushima, posa en alerta a la resta de països. França i Alemanya frenen els seus intents d’obrir noves centrals i Espanya comença a revisar els contractes de finalització de les centrals actuals. S’obri el debat en la societat respecte a on guardar de forma segura durant mils d’anys els residus radioactius que any rere any van augmentant.
Era 2014 quan els germans Rockefeller anunciaven que es desfeien dels 50.000 milions de dòlars que tenien invertits en el petroli per apostar per energies netes. L’aplaudiment de la societat en general va ser unànime, uns valents que aposten per un món millor.
A 2020, la Unió Europea, sota el mant d’estimular l’economia greument colpejada amb la COVID-19, aprova el pla ‘Next Generation EU’ amb quasi 1 bilió d’euros de pressupost i d’ahi s’emporta la mitat un apartat denominat ‘Fons de recuperació i resiliència’. A Espanya li corresponen 140.000 milions d’euros per a projectes relacionats amb noves tecnologies i canvi climàtic. Uns 4.000 milions d’eixa quantitat es destinaran a la ciència espanyola (eixa quantitat és 6 voltes superior al pressupost anual de l’Agència Estatal d’Investigació)
El 19 de febrer de 2021 el periòdic econòmic ‘Cinco Días’ anunciava que «Una oleada de bancos extranjeros viene a España para financiar renovables. Bancos alemanes, estadounidenses, italianos o austriacos pugnan por desembarcar en el mercado español»
És a dir, els bancs estrangers venen a vore que poden traure d’eixos 140.000 milions euros que li corresponen a Espanya, venen a pel seu tros del ‘pastel’.
I ara em pregunte jo… ¿tant conscienciats s’han fet ara? ¿les grans fortunes venen a lluitar contra el canvi climàtic?
És clar que no. No sigam ingenus. Tot el que he explicat és per il·lustrar l’autèntica realitat: estem quedant-se sense reserves de petroli.
A 2019 l’Agència Internacional de l’Energia ja ens avisava que abans del 2025 tindríem greus problemes per accedir a la principal font energètica del món. Realment no significa que no quede ni gota de petroli, el que vol dir és que les grans empreses petrolíferes estan arruïnant-se en la recerca de petroli perquè el que queda cada vegada resulta més complicat obtindre’l i la tècnica del ‘fracking’ a banda de perillosa, i de tindre una forta repulsa social, no resulta eficaç. Total, BP, Exon i Shell són algunes de les petrolieres que ja han avançat que ha baixat la seua producció i que no la podran recuperar, sinó que esperen que continue baixant, i els preus pujaran a màxims històrics a 2021 i 2022.
I quin paper juga Espanya? A Europa, els malvistos països del Sud tenen la solució a la crisi energètica que es veu vindre: la llum del sol.
És per això que estan injectant-se milions d’euros en la producció energètica renovable, perquè la era del petroli acabarà esta dècada. I no s’enganyem, les renovables no poden donar abast a la demanda actual tal i com la coneixem. S’acosten canvis i davant la magnitud d’ells sols ens queda estar preparats i ser flexibles.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi