lasarga itealcoi

L’IEVM, més d’una dècada estudiant les valls de la Mariola

Parlem de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), una institució que porta més d'una dècada reforçant el lligam dels pobles en aquest àmbit d'actuació.

Va nàixer en 2009 per a donar a conéixer d’una manera transversal la realitat dels pobles de les valls nord-occidentals de la Serra de Mariola (Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara i Agres). Parlem de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), una institució que porta més d’una dècada reforçant el lligam dels pobles en aquest àmbit d’actuació. Per a defensar el patrimoni cultural, històric, artístic i mediambiental, l’IEVM ha divulgat el seu coneixement mitjançant estudis, publicacions, conferències, congressos i trobades. L’última d’aquestes publicacions va veure la llum en 2017 sota el nom ‘Camins històrics. Rutes per l’Alcoià i la Vall d’Albaida, Valls de Beneixama i Biar’, un recorregut exhaustiu pels camins ancestrals d’aquest territori. 

Entre altres publicacions impulsades per l’IEVM destaca d’una banda la unitat didàctica per a treballar als instituts la figura de Pastor Aicart (poeta de la renaixença valenciana nascut a Beneixama); i de l’altra un treball de recopilació d’articles i altres escrits on repassar la història del Camí Històric de Xàtiva. Paral·lelament, l’Institut edita anualment un calendari on repassa de manera visual diferents aspectes de la vida a les valls de Mariola (gastronomia, festes tradicionals, arquitectura…), i organitza una vetllada temàtica anual, dedicada a una personalitat de les lletres valencianes, com ara Ovidi Montllor o Joan Fuster.

El secretari de l’IEVM, Josep Puig, reconeix que l’entitat ha hagut de reduir considerablement els seus actes a causa de les restriccions imposades per la Covid-19, encara que confia a recuperar el ritme normal d’activitats a mesura que es torne a la normalitat. Pel que respecta a futurs projectes, se’ls ha oferit la possibilitat col·laborar amb la Institució Alfons el Magnànim per a editar una obra sobre el riu Vinalopó, basada en un article escrit pel geògraf Vicenç Maria Rosselló i Verger que fou publicat als setanta en la revista Serra d’Or.

L’IEVM disposa d’una vintena de socis, encara que en algunes de les activitats que organitzen han aconseguit congregar a vora un centenar de persones. Els vuit pobles que integren l’Institut es reparteixen entre les comarques de l’Alcoià, la Vall d’Albaida, El Comtat i l'”Alto Vinalopó”. Respecte a aquesta última comarca -a la qual pertanyen la Canyada, el Camp de Mirra, Biar i Beneixama- l’IEVM ha reivindicat la pertinença d’aquests municipis a l’Alcoià, per ser la comarca dels pobles del ponent, tots ells valencianoparlants. “Encara que el que hauria de ser la nostra capital, Alcoi, sembla que no sap ni que existim“, lamenta Josep Puig.

Camins històrics

La darrera de les publicacions de l’IEVM (‘Camins històrics’) és un recorregut per 7 camins ancestrals que recorren municipis com ara Beneixama, Biar, Bocairent, Camp de Mirra o La Canyada. El treball és obra del beneixamer Miquel Mas Navarro, guia de muntanya i molt vinculat al muntanyisme al llarg de la seua vida. A les seues pàgines es pot trobar entre d’altres informació sobre el Camí dels Molins entre Beneixama i Banyeres, el Camí de Cabdet entre Beneixama i la Via Augusta, o el Camí de Xàtiva entre Biar i Ontinyent. Mitjançant fotografies, mapes i textos descriptius el lector pot consultar tota la informació que necessitarà per tal de transitar aquests històrics senders.

Fullejar les pàgines de ‘Camins històrics’ ens posa en contacte amb una forma de veure el senderisme que amb el pas dels anys pareix estar perdent-se. Tal com remarca el propi autor a la introducció de l’obra, “un gran nombre dels usuaris dels camins de muntanya, els usen com si fos un accessible i econòmic ‘mobiliari esportiu a l’aire lliure’, on la preocupació predominant sol ser, quants quilòmetres he fet, quin desnivell i en quant de temps ho he realitzat, oblidant tot el que tenen al seu abast en l’àmbit patrimonial“. Miquel Mas reivindica doncs la cultura i la història d’aquestes sendes, per on s’anava a viles romanes i islàmiques que van perdurar durant més de mil anys. També fa valdre la toponímia, la majoria heretada els ibers, romans i musulmans, pròpia aquesta última de l’època del Xarq al-Àndalus. “Dóna llàstima veure com certs col·lectius bategen les nostres sendes i camins amb noms inventats, tractant de reinventar i sovint castellanitzant llocs que ja tenen denominació des de fa segles“, es lamenta l’autor. En definitiva, “els camins són el gran patrimoni oblidat, són ells els que han ajudat a forjar la nostra personalitat al llarg dels segles gràcies a la permeabilitat del caràcter mediterrani (…) han ajudat a ser els que som hui“.

Font: Pau Sellés./

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *