foradia subscriutegrat

La falta de lloguers dificulta la lluita contra el despoblament a les nostres comarques

L'existència d'un mercat immobiliari 'ocult', i l'afecte dels propietaris envers les seues cases, impedeix que els pobles sumen habitants

Solament s’ha de realitzar una ràpida recerca als dos principals portals immobiliaris d’internet per a entendre l’estat del problema. Únicament apareixen tres ofertes de lloguer per a tot el Comtat sense tindre en compte Cocentaina i Muro (els dos únics municipis de la comarca que tenen més de 1.200 habitants). 

A això se suma el fet que huit dels deu pobles amb menys transaccions immobiliàries en tota la província d’Alacant durant els darrers cinc anys es troben al Comtat. Parlem d’Alcoleja, Tollos, Almudaina, Benifallim, Benimassot, Famorca, Quatretondeta i Benillup; pobles on s’han fet entre dues i set transaccions des de 2017 -segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana-.

Tant des de l’administració pública com l’àmbit acadèmic reconeixen que aquesta falta d’accés a l’habitatge en l’àmbit rural està llastrant les polítiques autonòmiques en la lluita contra la despoblació. Això mateix és el que es va exposar en unes jornades celebrades el mes de maig passat a Fageca, centrades en les necessitats d’habitatge dels xicotets municipis.

“Als pobles hi ha moltes cases que són intocables sentimentalment”, reconeix la directora general de l’Agenda Valenciana Antidespoblament, Janette Segarra. Eixe afecte a uns immobles que es mantenen en les famílies durant generacions fa que no entren a formar part del mercat immobiliari; i els que sí, ho fan de manera molt estacional. 

“La majoria de lloguers són per als mesos d’estiu, i s’aparaulen a les mateixes persones any rere any”, assegura Inma Sancho, Agent de Desenvolupament Local (ADL) de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. En aquesta falta d’accés també influeix l’existència d’allò que anomenen un “mercat ocult” de l’habitatge, al qual és difícil accedir sense conéixer a algú del poble o sense visitar-lo físicament. Per a l’ALD, el més efectiu acaba sent preguntar en el bar de la localitat, o directament a l’alcalde, per veure si hi ha lloguers disponibles.

Les immobiliàries no prospecten

Les immobiliàries tampoc sembla que contemplen grans oportunitats de negoci als pobles d’interior. “Els veïns d’estos municipis no ens busquen, així que al no tenir demanda, els agents immobiliaris no prospectem per l’àmbit rural”, assegura Javier Benavent, director de les oficines a Alcoi de la immobiliària Carbonell. 

Així ho demostra el fet que entre els 3.000 immobles que aquesta immobiliària té en la seua base de dades per a les nostres comarques, només 200 es troben fora d’Alcoi, Cocentaina i Muro. La situació canvia si atenem els habitatges de perfil alt -xalets especialment-. Benavent reconeix que per a aquests immobles hi ha una major freqüència de prospeccions, això sí, pensant en la població estrangera, “sobretot de Bèlgica i Holanda, perquè britànics, després del Brexit, cada vegada menys”.

A aquest problema del qual formen part propietaris i sector privat falta afegir l’administració pública. Els tràmits administratius poden ser una barrera insalvable per a solucionar el problema de l’habitatge als pobles. 

Rafa Briet, Sotssecretari de la Conselleria de Política Territorial, lamenta que actualment no es donen facilitats per a desenvolupar plans urbanístics en l’àmbit rural. “No podem tindre una normativa que contemple que l’ordenació urbana de Gaianes és igual a la de València. Els tràmits són els mateixos, a pesar que la realitat de cada municipi és diferent”.

Briet també parla de les dificultats per a reformar els habitatges en les xicotetes poblacions. “Es demana un codi tècnic per a rehabilitar cases que és molt costós d’aplicar; moltes vegades amb un valor superior fins i tot al de l’immoble”. Alguns d’aquests estrictes requeriments estan relacionats amb el fet que molts habitatges es troben protegits per la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC), comú als nuclis urbans de la Comunitat. 

Ferramentes de l’administració

Cal destacar que en matèria d’ajudes a l’habitatge, Banyeres de Mariola, Cocentaina i Muro disposen des del desembre passat d’un servei d’assessorament per part de la Xarxa Xaloc (coordinada per la Generalitat Valenciana). Gràcies a ella, els veïns poden informar-se sobre subvencions així com realitzar tràmits relacionats amb l’habitatge.

El servei està disponible durant tot 2022 el primer i tercer dilluns del mes en el Casal de la Joventut de Banyeres de Mariola; el primer i tercer dimarts del mes a l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Cocentaina; i el primer i tercer dimecres del mes a la sala de reunions de l’Ajuntament de Muro, en horari de 9 h a 14 h. Tot això se suma a l’atenció que es presta en l’oficina situada en l’edifici Àgora d’Alcoi de dilluns a divendres en horari al matí (8 h a 15 h) i també els dijous a la vesprada (17 h a 20 h).

Font: Pau Sellés./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *