lasarga subscriutegrat

Marxa per la desmilitarització. La base militar d’Aitana continua al ‘punt de mira’ dels pacifistes

Col·lectius pacifistes i ecologistes van realitzar una nova marxa per a demanar la desmilitarització de la Serra d’Aitana

Amb la del passat 23 de maig ja són disset les marxes organitzades al cor de les nostres comarques per a demanar la desmilitarització de la Serra d’Aitana. Al cim d’aquesta serra es troba un dels 13 esquadrons de vigilància aèria de la península Ibèrica, una instal·lació que al parer de col·lectius pacifistes continua evidenciant l’elevat grau de militarisme a l’estat espanyol. Ni tan sols la coalició de govern entre PSOE i Podem ha suposat una aproximació a les aspiracions de grups com la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi o el Grup Antimilitarista Tortuga (Elx-Alacant), que demanen la desmilitarització de la base. L’única instal·lació de la zona susceptible de ser recuperada per a ús civil és l’aquarterament al port de Tudons (absent de presència militar des de fa més d’una dècada),  per al qual encara no s’ha concretat una nova funcionalitat.

“La pandèmia s’ha utilitzat de manera propagandística per a promoure el militarisme, tal com demostra la presència d’autoritats militars en les rodes de premsa diàries, o la utilització de la Unitat Militar d’Emergències per a tasques pròpies dels cossos especialitzats de la societat civil”. Aquesta era una de les tesis sostingudes al manifest llegit el passat 23 de maig a la carretera d’accés a les instal·lacions militars del cim de la serra d’Aitana. La XVII marxa per a demanar la desmilitarització d’aquesta emblemàtica serra va acabar allí, sota una intensa pluja i amb la presència de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit, que impedien l’accés dels manifestants a la base.

D’aquesta manera, al voltant de 30 persones -segons l’organització de la marxa- es van donar cita per tal de denunciar la presència d’un dels “punts calents” del militarisme a l’estat espanyol, i és que la base d’Aitana és un dels 13 esquadrons de vigilància aèria (EVA) que es troben repartits per tota la península Ibèrica (més els dos de les Illes Canàries). La seua construcció va començar en 1957 com a resultat dels Pactes de Madrid signants entre Espanya i els Estats Units. Més de seixanta anys després de la seua construcció solament queden en actiu les instal·lacions del radar, encarregat de controlar el trànsit aeri que passa pel mar Mediterrani.

“Les autoritats no tenen cap interés a desmantellar la base”, assegura Tirs Llorens, de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, qui a més del d’Aitana al·ludeix a altres punts calents del militarisme espanyol, com ara el port de Sagunt, parada habitual dels vaixells saudites amb càrrega armamentística per a ser emprada en la Guerra del Iemen. “Són conflictes emmarcats en una dinàmica global d’un sistema injust que espolia riquesa en uns llocs del planeta per a acumular-la en uns altres (i dins d’aquests, en poques mans)”, s’assegurava al manifest llegit durant la marxa.

Recuperació de l’aquarterament

El radar del cim d’Aitana no és l’única instal·lació militar amb presència a la zona. Amb ell també es va construir a la dècada dels cinquanta un aquarterament al port de Tudons (dins del terme municipal d’Alcoleja) per tal d’allotjar els militars que operaven al cim. L’exèrcit va abandonar el seu ús en 2006 (coincidint amb la reducció de personal que treballava a la base militar), i després d’un acord al Congrés dels Diputats es va autoritzar la seua utilització per a usos públics. Propietat actualment de l’Invied (Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa), l’immoble es troba en estat d’abandonament, sotmés als saquejos i a les inclemències del temps.

Des del consistori d’Alcoleja s’ha mostrat en repetides ocasions interés per a dotar definitivament a l’antic aquarterament d’una funcionalitat pública, però de moment no s’ha concretat ninguna. L’alcalde del municipi, Quico Fenollar, reconeix que un dels principals entrebancs escau en decidir quin ens públic hauria d’encarregar-se de la inversió. “L’ajuntament d’un municipi com Alcoleja no té capacitat econòmica per a mamprendre un projecte així. Hauria de ser la Diputació d’Alacant o la Generalitat Valenciana els que impulsaren la creació d’un complex que revitalitzara el turisme i la despoblació d’interior”.

De possibles usos per a l’edifici s’ha parlat molt; des de dotar-lo per a ús turístic fins a convertir-lo en un centre per a majors. Fenollar recorda que una de les propostes que més força ha assolit amb el pas dels anys ha sigut la de crear un observatori, projecte per al qual s’han mantingut contactes fins i tot amb el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque.

Font: Pau Sellés./


2 Responses to Marxa per la desmilitarització. La base militar d’Aitana continua al ‘punt de mira’ dels pacifistes

  1. Arbre Agulló i Guerra ha dit:

    Endavant amb aquesta lluita vital, després de 50 anys puc dir que ho acabem en els exèrcits de forma pautada a poc a poc o els exèrcits i el seu desenvolupament acabaran amb la Humanitat. La serra de l’Aitana que torni a la Natura per gaudir la flora la fauna i els humans.

  2. Arbre Agulló i Guerra ha dit:

    Per cert, el quinzenal periòdic, “La Directa”, en paper o també es pot entrar a la WEB, hi ha un article del tema de la jove periodis ta de Muro Sara Romero. Tota persona interessada en la pau i el futur el interessarà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *