Transició Ecològica treballa en la lluita contra el Canvi climàtic

Hem pogut parlar amb el regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre, i amb el tècnic d'aquest departament, Carles Samper, per tal de conéixer els projectes que estan fent-se i es faran per a millorar el Medi Ambient a la nostra ciutat

Enviat per Redacció Muntanyes en 28 d'agost de 2021.
Guardat en Alcoi, Cap, Entrevistes, Natura
Tags: Belén Rivas, Carles Samper, Jordi Silvestre, Transició Ecològica

Des de fa uns anys treballeu perquè no es perda l’espècie del Xoriguer Petit. Com està funcionant l’edició d’enguany?

Jordi Silvestre: És el tercer estiu que es fa la campanya, i la veritat és que pensem que està funcionant molt bé, entre altres coses perquè s’han detectat tres o quatre adults per la zona que no s’ha pogut comprovar si són d’edicions passades, perquè no s’han pogut capturar ni veure les anelles, però és un bon símptoma de què el projecte està funcionant. De fet, en Villena i altres localitats demostren que està funcionant, i que aquesta manera de reintroduir el Xoriguer Petit funciona.

Molta gent està participant en el voluntariat?

J.S: Més o menys una dotzena de persones.

I està previst treballar amb altres espècies?

J.S: De moment, no ens han oferit cap altra espècie, però estem oberts al que faça falta. El que volem és consolidar aquest projecte, i per això de cara a l’any que ve el que volem és instal·lar unes caixes o torres nius, no sabem encara el que serà, perquè els Xoriguers que vinguen d’Àfrica puguen reproduir-se, ja que és un animal colonial, i quan ja s’assenten i el projecte perdure en el temps, els animals aniran a Àfrica i tornaran i tindran un lloc de cria, en aquesta població, en la zona de la Vall de Polop.

Una altra de les campanyes importants, pel tema de dates, és la dels incendis. I quina és la valoració de com està anant del que portem de temporada d’estiu?

Carles Samper: La veritat és que molt bé. No hem tingut cap ensurt important, i hem d’encreuar els dits perquè continue així i tota la temporada siga igual. Està sent molt tranquil·la la veritat.

En aquesta campanya participen també molts voluntaris, com els de Charly Alpha, o els d’ACIF, però concretament, molts estan participant?

C.S: Els que formen part de Charly Alpha són un grup important, són una dotzena de persones els que participen. En ACIF, treballen personal en extinció i vigilància, i tenen uns 30 o 40 socis actius. I després també està l’estructura de voluntariat forestal que té l’Ajuntament, que es fa amb una subvenció de la Conselleria, i ells estan sobretot entre setmana, ja que els altres vigilants són gent que té la seua faena i ajuda sobretot els caps de setmana. Nosaltres tenim 36 persones en el voluntariat participant, a més de l’ajuda de la Policia Local, la Guàrdia Civil, que sempre estan ací. La veritat és que tenim una estructura potent de personal. Crec que en total parlem d’un centenar de persones que estan en l’operatiu.

I perquè és important la seua tasca?

C.S: És importantíssima per dos coses. Una, és pel temps, perquè en un incendi pot suposar que les hectàrees que es cremen o siguen poques, o es ‘desmadre’, i siga un gran incendi, i hui dia tenim la problemàtica de què els grans incendis són gegants per culpa del canvi climàtic. I l’altra és la presència dissuasòria que també és molt important, perquè que aquests voluntaris estiguen per la Via Verda, o Sant Antoni, sempre vigilant, i que la gent puga veure a aquestes persones vigilants, dona seguretat i tranquil·litat a la gent.

Canviant un poc de tema, abans de la pandèmia fèieu activitats de conscienciació sobre diferents aspectes relacionats sobre el medi ambient. Està plantejat tornar a fer-les?

C.S: Sí, des del nostre departament col·laborem amb Educació, ja que ells tenen una graella molt important d’activitats que ofereixen, la majoria educatives, encara que també fem algunes de portes obertes per al públic en general, però ells ofereixen aquestes activitats que són molt importants i participen moltes entitats, i el nostre departament en l’any 2019 i 2020 teníem setze activitats que oferíem als coles, que estan dividides en diferents apartats, com Coneixement del Territori, com el Racó o El Molinar, i després un bloc molt important pel tema dels residus, i altres de conscienciació ambiental, per tant, a partir de setembre/octubre començarem. De fet ja hem enviat la informació al departament d’educació per a oferir-los als centres educatius aquestes activitats.

Ja fa un any que es va començar amb la campanya de reciclatge del contenidor marró. Quins estan sent els resultats?

J.S: La valoració que estem fent des del departament és molt positiva, en el sentit de que la gent que s’ha apuntat està fent-ho molt bé i està respectant les indicacions que hem fet, està gastant les borses biocompostables, està separant els residus que toquen, i en aquest sentit estem contents perquè des de la planta de compostatge ens han felicitat per la bona qualitat del servei. Nosaltres encara volem més, perquè si ara tenim vora 700 cases que ho fan, ens agradaria poder tindre 3.000, però també som conscients que aquest treball és un treball lent, però el que volem és que la gent que s’apunte es consolide i canvie d’hàbits i tinga clar com fer-ho, i fer-ho bé. Tenim experiències, perquè al consorci de residus, hi ha poblacions que parlen de les seues experiències, i s’ha vist que tot allò que no estiga tancat i que no tinga algun tipus de control es converteix en una espècie de contenidor general i al final el sistema no funciona. Aleshores no té sentit implantar un cinqué contenidor i que no es faça bé.

De cara al futur quins projectes o iniciatives es volen dur a terme des de Transició Ecològica?

J.S: El futur, en el tema dels residus, és intentar que cada vegada separem millor les diferents fraccions i que la gent tinga eixos hàbits per a separar els residus. Tot açò vindrà amb experiències pilot que volen fer a través de determinats barris que es puga fer la recollida porta a porta, i això farà que la gent es preocupe per separar bé i evitar barrejar tot, perquè per exemple si un dia s’arreplega el vidre i l’orgànica, i es veu que alguna persona ho ha barrejat tot, es podrà dir que no s’està fent bé.

I respecte a altres àmbits que tenen a veure amb la teua regidoria?

J.S: Estem també intentant seguir repoblant la nostra zona, encara que som una zona privilegiada pel medi rural que tenim, i la vegetació que ens envolta, però volem continuar en determinades zones, repoblant, fent un control d’aquesta repoblació, i augmentar el nombre d’arbres. També volem treballar en l’objectiu que s’ha marcat a les zones més periurbanes, properes a la ciutat, que puguem establir zones concretes de plantació que puguen ser zones que permeten que la ciutat no es calfe tant, i que puguen ser llocs on puguen robar-li CO₂ a totes les emissions que estem fent. En definitiva lluitar contra el canvi climàtic d’una manera més prop de la ciutat perquè nosaltres tenim un entorn privilegiat.

C.S: També està el tema del riu, del cabdal ecològic.

J.S: Exacte, volem treballar la zona de l’estanc de buidaoli (baix del Pont de Sant Jordi), i farem actuacions blaves, que vénen des d’Europa. Volem crear un hàbitat en el qual puguem recuperar aquest aigua, i fer un hàbitat aquàtic amb una qualitat d’aigua prou bona. Això vol dir que evitem d’alguna manera que les aigües brutes puguen aplegar ahí, perquè a vegades hi ha rotures del clavegueram que passen al riu i d’ahí a aquest estany, aleshores volem pontejar per a fer-li aplegar a aquest estany aigües netes, i que després vaja al riu. Estem intentant fer valdre aquesta zona, i que siga un espai que hi haja fauna de peixos, aus, amfibis, insectes… Que al final puguen gaudir i que estiga en condicions perfectes.

Font: Belén Rivas./