foradia

Els reptes del segle XXI. Què diu l’informe climàtic més important del món?

Reportatge d'actualitat per Juan Bordera

Vinc a contar-vos una d’aquelles històries que viscudes des de dins semblen tretes d’una pel·lícula. Una mica per atzar i per estar treballant en el lloc i el moment adequat, he sigut el periodista que ha filtrat en exclusiva el contingut d’un dels informes més importants dels últims anys. El del grup III de l’organisme de l’ONU –l’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic)- que s’encarrega de dissenyar propostes per a mitigar els efectes del caos climàtic. Tant els ja provocats com els que estan per vindre. Les conclusions que es trauen de l’ocorregut fins ara i del propi informe no són fàcils de digerir.

Comencem recordant que va haver-hi una filtració prèvia a les nostres, de l’informe del Grup II -el que s’encarrega de mesurar els impactes-, feta per l’agència France-Presse (AFP) al juny d’aquest mateix any. Desconec d’on va vindre la filtració i el seu contingut, però el titular: “La vida en la Terra pot recuperar-se d’un canvi climàtic important. La humanitat no”, va donar la volta al món.

Aquesta filtració ja transmetia que hi havia un cert nerviosisme en la comunitat científica, i ganes de saltar-se el pas de la revisió i modificació per part dels governs dels resums dels informes, (sí, per increïble que semble els governs poden proposar canvis als científics i han d’aprovar per unanimitat el resum final de cada grup). A més, els resums és el que en el fons lligen l’absoluta majoria dels periodistes, perquè els informes són de diversos milers de pàgines cadascun. 

Llavors, mes i mig després de la primera filtració -el 6 d’agost-, a penes 3 dies abans que es publicara la primera part de l’informe oficialment (Grup I- ciència), ens va arribar un contingut molt especial al moviment Extinction Rebellion Spain, del qual forme part. La filtració del resum del Grup III, les propostes de mitigació. Òbviament aquesta part de l’informe és molt sucosa, perquè s’ha de banyar a proposar camins que siguen transitables per a evitar els pitjors resultats del caos climàtic que ja hem deslligat. I encara que algunes vegades no són -ni tan sols amb l’estiu de fenòmens extrems que estem vivint- tan atrevides com requereix la situació, en aquesta ocasió hi ha parts de l’informe que sí han desafiat la lògica habitual una mica tèbia dels informes previs.

I, en resum, què proposa la comunitat científica? Basats en el treball previ de més de 14000 estudis diferents, molt resumidament, les seues conclusions són clares: 

“Cal tancar les plantes de carbó i gas en un període d’entre 9 i 12 anys”. 

“Les emissions totals han de tocar sostre en 2025 i des d’ací descendir ràpidament i que arriben al zero net entre 2050 i 2075”.

Tots aquests plans es basen en unes tecnologies (Captura de carboni) que no estan desenvolupades. Es continua confiant en una sort de “miracle tecnològic”. La qual cosa no és molt científic, la veritat.

“En els escenaris que contemplen una reducció de la demanda energètica, els reptes de la mitigació es redueixen significativament, amb una menor dependència de l’eliminació de CO2, menor pressió sobre la terra i menors preus del carboni. Aquests escenaris no suposen una disminució del benestar, però sí una provisió de millors serveis.” Això és literalment un escenari d’adaptació a la teoria econòmica que defensa que és possible viure bé amb menys. El decreixement.

Es preveuen diferents escenaris: El calfament global associat als diferents escenaris d’emissions oscil·la entre menys de 1,5 °C i més de 5 °C per a 2100 en comparació amb els nivells preindustrials. Estem en 1’1°C i ja estem veient conseqüències cada vegada més catastròfiques de la desestabilització del clima. Evitar sobrepassar 1’5°C és quasi impossible d’aconseguir. Però cada dècima de grau compta.

No és incompatible lluitar contra la pobresa energètica i el canvi climàtic. Això és així perquè els grans emissors són els més rics: el 10% més ric emet deu vegades més que el 10% més pobre.

Per tot el resumit anteriorment, el contingut de l’exclusiva ha donat també la volta al món. Ho publiquem primer en la revista espanyola CTXT, d’ací va arribar a The Guardian en UK, al Spiegel a Alemanya, a la CNBC i a la Universitat de Yale, passant per l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Brasil i molts altres països. 

Per si això fora poc, la font de la filtració (un grup de científics-activistes, Scientist Rebellion) estava tan contenta del treball que ens va passar més material (el capítol 1 enter, de l’informe) i amb ell vam poder fer un altre article en CTXT, coescrit amb alguns dels millors experts del nostre país sobre la qüestió (Fernando Valladares o Antonio Turiel), i que ha arribat fins i tot a ser traduït a l’anglés en la prestigiosa Monthly Review. Doncs bé, una vegada passada la voràgine de treball i emocions deslligades, i reposat el contingut, tractaré de resumir-vos com veig jo de complex aquest assumpte.

Assumir el decreixement pot ser clau en la gestió del caos climàtic, i el capitalisme tal qual ho entenem és insostenible. Són les dues grans conclusions. I que apareguen reflectides en un informe que sol pecar més de conservador que d’atrevit, diu molt de la gravetat de la situació.

El primer que voldria constatar: que hi ha moltíssimes barreres en els mitjans de comunicació. Alguns mitjans no s’han dignat ni a esmentar la filtració -entre elles la majoria de les cadenes de televisió- a Espanya només ho va traure La Sexta. No s’atreveixen encara a parlar clarament de l’enorme problema i el poc que s’està fent per solucionar-lo. I aquesta barrera és clau. Si no es diu, no existeix. I és impossible fer el que caldria fer.

Potser algú es pregunta: com d’enorme és el problema climàtic? Bé, recorde el titular de la primera filtració: “La vida en la Terra pot recuperar-se d’un canvi climàtic important evolucionant cap a noves espècies i creant nous ecosistemes. La humanitat no”.

Les extincions ens sembla que són cosa del passat i que mai ens podrien afectar a nosaltres, al totpoderós i omnipotent ser que s’autodenomina “Sapiens” mentre destrueix el seu propi manteniment vital. Però hi ha moltes dades que venen a confirmar que no és així. La taxa actual d’extinció d’espècies és entre desenes i centenars de vegades més alta que la mitjana dels últims deu milions d’anys. I està accelerant-se. Acostant-se perillosament al ritme de les 5 grans extincions massives prèvies. Afegiu a això un canvi climàtic desbocat que pot agafar una inèrcia irreversible per als humans. La cosa no és seriosa. És qüestió de vida o mort.

Les extincions se solen donar per un canvi abrupte en algun factor que desestabilitza el quasi màgic equilibri de la vida en la Terra. En el passat han ocorregut per una sèrie de megaerupcions volcàniques o l’impacte d’un meteorit. I aquesta sisena extinció massiva està ocorrent per nosaltres. Sí, nosaltres. Nosaltres som el meteorit ara. Almenys el sistema econòmic sense frens que hem construït. 

Font: Juan Bordera./


bigdata

subscriutegrat

Una resposta de Els reptes del segle XXI. Què diu l’informe climàtic més important del món?

  1. Arbre ha dit:

    Després de dècades analitzant el tema i llurs sol.lucions, arribo a la conclusió, tot neix, creix i desapareix. L’antiga Roma, Egipte magestuòs de les piràmides, els azteques, l’imperi xinès antic, etc…, ara el capitalisme com molt bé apunta l’informe és absolutament incompatible amb la continuitat de la vida en la terra, i quimèric en el seu plantejament de creixement continuo. Estem al final d’una civilització que ha unit la Humanitat al capitalisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *