RADICAL

Pixant fora de lloc 30 per Àlex Agulló

Soc un RADICAL. Ho repetiré per si de cas alguna persona no ho ha llegit correctament: SOC UNA PERSONA RADICAL! Ho tenia prou clar, però ho acabe de confirmar llegint el que diu el diccionari (el DNV concretament).

RADICAL. Persona “Que canvia o pretén canviar del tot, de dalt a baix, les institucions i el sistema polític establit”.
¿M’agradaria que el sistema polític canviara? I tant que sí.

¿M’agradaria que desaparegueren del planeta totes aquelles propostes que parlen de la pau amb l’armament enllestit? Sense cap dubte. De la mateixa manera que aposte per un altre sistema econòmic. Així que no estic a l’altura per a ser considerada com una persona moderada, afí al CENTRE, al “Conjunt de tendències, d’agrupacions o de persones que ideològicament se situen en una posició equidistant entre la dreta i l’esquerra” (DNV).
Ni soc, ni aspire a ser NEUTRAL a l’hora de decantar-me per una organització del món o una altra.

Ja estic fart de rebre el mateix missatge. Sona el telèfon i comencen a agrair-me la col.laboració o la signatura solidària. Al remat la mateixa pel.lícula repetida: que la realitat ens desborda i si ni incremente la quota, o pague de la manera que siga, la quantitat de persones que moriran/que estan morint, es multiplicarà.  Em negue a que em roseguen la boina fent-me sentir culpable davant de les imatges repetides de gent “morta de fam” deixant caure que si no aporte dinés, no podran sobreviure. Són molts anys col·laborant econòmicament amb ONGs, i ho continuaré fent més enllà d’escoltar, per exemple, que les farmacèutiques implicades en les vacunes covid han repartit beneficis al seu accionariat (molt per damunt de 20.000 milions d’euros). Suficient per a vacunar 1300 milions de persones! Suficient per a vacunar tota la població del continent africà.
Calent com un regalissier, torne a maleir. Més enllà d’abocar més cabassades de milions públics per liberalitzar aquestes patents concretes, caldria canviar el sistema econòmic i que un nou sistema incorporara “petites” modificacions com declarar de titularitat pública tot el relacionat amb la salut de les persones. Parlant clar i català, que la salut de les persones deixara de ser tractada com un recurs que genera negoci. Que totes les fases d’aquesta activitat, des de la investigació fins a l’administració del medicament, mai pogueren estar en mans privades.
Si tu penses que no es pot especular amb la salut de les persones per guanyar diners, ja saps que, en aquest tema, eres una persona radical d’esquerres.

També tens una altra opció. Com a persona radical de dretes. Sense cap necessitat d’argumentar res, podries/pots defensar que si férem fora tota la gent migrant tindríem suficients vacunes, i una sanitat de luxe. O que no es pot qüestionar la teua llibertat per invertir en indústries farmacèutiques.

I tu, pagada i devanida amb les molletes que et van repartint fent ús de la seua llibertat, els pots continuar votant. I pensar que així també aconseguirem que tota la població europea, europea, ens vacunem sense entrebancs ara i sempre. Encara més, si eliminem totes les ajudes que enviem als països més empobrits, podrem atendre millor “els nostres”. A més a més, després de pagar-te el segur sanitari, el pla de pensions i altres serveis privatitzats, com eres lliure, també podràs comprar accions de les farmacèutiques i parar la mà. Però ací a “casa nostra”, ni mitja, ni cap persona migrant. Les matèries primeres si que tenen obertes les fronteres, però les persones no. Serà veritat que la India és un dels majors fabricants de medicines del món? No m’ho puc creure.
¿Que no podem controlar ni la Mediterrània? Quatre vaixells militars i un parell de pasteres afonades acabaran de soca-rel amb el problema (MateoSalvini, líder de l’extrema dreta a Itàlia).
Encara existiria una tercera opció. Pot ser que no penses igual, igual, i t’identifiques més com una persona moderada, neutral, equidistant, més de centre… doncs ja saps que això funciona així, el sistema és el que hi ha. Que l’únic camí passa per la negociació entre el poder polític i les empreses farmacèutiques. I sempre respectant els drets de l’empresa i del seu accionariat. Ah i també respectar la seua llibertat per incomplir els compromisos signats i derivar milions de vacunes al millor pagador. Per exemple a un país tan moderat com Israel. És el que hi ha i des de la meua neutalitat ho respecte. I també mire cap a un altre costat quan els “Mateo Salvinis” proposen o actuen com si existiren diferents categories de persones.
I, per sobre de tot, et reafirmes en la teua neutralitat. En acusar i amidar, amb la mateixa vara, les propostes radicals d’esquerres (redistribuïdores i solidàries) i les de dretes (individualistes i egoistes).
Per fer-ho més comprensible us explique una petita història:
Al bloc d’habitatges, on jo vivia de menut, hi havia persones amb diferents maneres de veure i viure la vida. En eixa època la gent migrant arribava sobre tot procedent d’Andalusia. Recorde un fet que es repetia quasi cada vesprada. Al primer crit, tota la gent que estàvem jugant al pati, acudíem pel berenar i retornàvem als jocs.
Gens ni miqueta tardaven un parell de grandassos en apropar-se a una xiqueta menuda, una nouvinguda sense massa amistats. Dia sí, dia també, li agafaven l’entrepà i li furtaven l’onça de xocolata que tenia allà dins amagada. Després de riure’s prou d’ella, presumien de la seua actuació.
¿I com reaccionàvem la resta de persones en presenciar eixe fet quotidià?
Algunes persones s’apropaven i paraven la mà per si de cas aconseguien un tastet del botí. També s’apuntaven per a poder participar directament en la “matxada”.
Unes altres, els ho recriminàvem. En alguna ocasió el tema va derivar en una baralla.
I el tercer grup, girava el cap, mirava cap a un altre lloc. Mai no van dir ni mitja paraula més enllà de manifestar-se equidistants (neutrals) d’uns i d’altres.

Ara de major/de vell, veig que continue igual, continue recriminant els abusos a persones, a grups o a països. Continuen fent-me el pulmó agre les injustícies amb la gent més desfavorida.
I la meua aportació econòmica, poc ha modificat la dimensió del problema. Tan sols posa una tireta minúscula que, de moment, haurà salvat alguna vida però… Encara diré més, ni tan sols seria la solució derivar cap a causes humanitàries els vint-i-tants mil milions d’euros de benefici repartits per les farmacèutiques. El que caldria és una altra organització del sistema econòmic mundial i incorporar detallets com, per exemple, si el salari mínim està regulat a molts països… quin problema hi hauria en regular el salari o el nivell d’ingressos màxim?

En cap moment afirmaré que els comportaments dogmàtics o intolerants tan sols es troben a la dreta. Hi ha persones que s’ubiquen en espais d’esquerres, però funcionen amb tics prenyats d’un individualisme igual d’egoista. Ara bé, més enllà d’aquesta puntualització, preferisc ser acusat de radical d’esquerres, o de persona intolerant, si eixa acusació deriva de la meua cabuderia en qüestionar un sistema que permet enriquir-se desmesuradament a una poca gent, mentrestant, milions i milions de persones han de malviure o mal morir en condicions deplorables. 

A les meues/teues mans està defensar, de manera radical, un altre sistema econòmic que no genere eixes desigualtats. I, de moment, continuar pagant les quotes a les ONGs. Però sense oblidar que eixa actuació, necessària, mai no modificarà aquesta crisi sistèmica.

Notícies que també el poden interessar

Una carta fora de lloc

O “perdent l’oremus”

Ja estic per damunt dels cinquanta PIXANT FORA DE LLOC