GRÀCIES, MADRID!
Pixant fora de lloc 29 per Àlex Agulló
GRÀCIES, MADRID!
L’edat no perdona i difícilment haguera pogut suportar una altra alternativa.
¿Vosaltres us imagineu que la suma dels tres partits d’esquerres haguera donat un nombre d’escons superior a la suma de les dretes?
Els vots de la gent van posar cadascú al seu lloc. ¡El poder està on Déu mana!
Després d’una campanya electoral de mesos, estava tot en corruixes. Mira que si sona la flauta i els resultats arriben a ser:
Canyada Real 1 – Barri de Salamanca 0
S Carlos Borromeo 1 – Parroquia de la Moraleja 0
Menas 1 – Golfistes de Somosaguas 0
D’entrada, M’hauria fet il·lusions. De segur que haguera pensat que hi havia partit. Però un malson, va esvair eixa quimera: l’esquerra aconseguia guanyar la lliga i quan encara no havien començat les celebracions, el consell d’administració de la Junta Electoral Central i centralitzada, certificava un miracle inesperat i aconseguia que el despatx del VAR (Vots Afins Remunerats) actuara i amb el talonari per davant, rebordonia les voluntats necessàries per a capgirar els resultats. Com un repetit “tamayaso”. Els diners i els collons estan per les ocasions! I millor ocasió que aquesta per trabucar eixa majoria progressista, difícilment anava a presentar-se.
I clar jo no sóc de pedra, més aïna tot el contrari. Davant de les primeres notícies de victòria de l’esquerra me n’haguera pujat als núvols i quan la dreta hagués comprat algun jugador, o el partit sencer, la batacada m’haguera deixat fet pol.
Així també estic fet pols i no me’n queda altra que seguir jugant la loteria, la “bono loto”, l’ONCE… el que calga per a tractar d’aconseguir formar part dels golfistes de Somosaguas-Humera i, com ells i elles, passar d’una renda bruta mitjana de 29.921 € (en 2013) a 96.930 € (en 2018). I si el que aconseguira fora un bon pessic podria aspirar a acudir a la parròquia de la Moraleja. Ho tindria més complicat ja que segons l’agència tributària, la renta bruta mitjana d’aquests “perdedors” ha passat de 79.661€ (2013) a 214.276 € (2018)
Amb aquestes credencials, es poden comprar voluntats, escons, partits, VARs, togues, restaurants amb estreles Michelin, cabres uniformades, cadenes de televisió… el que calga.
Gràcies votants de barris i pobles dormitori per la vostra fe. La seua fe(licitat) pot ser us ho agrairá i un de cada cinquanta mil podrà acudir al camp de golf, a fer de cadi i passejar-li els pals entre forat i forat. La “xiqueta mimada i capritxosa” que li passejava el gosset a la Espe, està fent carrera, i no al trentaqueté d’ací, al “avequeté” en usdefruit aquella artificiosa capital.
Disculpeu, però no m’acostume a aquestes porgues. Encara no he digerit com s’ho fan els “culligans” de l’equip contrari per guanyar el partit emplenant els estadis amb pancartes enlairades per rastres de persones eufòriques mostrant el seu treball inestable i el corresponent jornal apedaçat. Dos detallets sense importància. Si donem suport a aquesta gent haurem d’assumir les seues propostes. ¿Com s’ho farem per pagar-nos la companyia sanitària privada que, per una banda, faça negoci i per l’altra vaja a atendre adequadament tractaments costosos o crònics? ¿Des del poder que democràticament els hi donem, pensen/pensem que potenciaran la sanitat pública universal i gratuïta després d’anys i propostes privatitzadores? I veges d’on traus un raconet cada mes per acumular quatre, o quaranta xavos. Segons les seues propostes ho necessitaràs per garantir-te una bona pensió de jubilació. La pel·lícula no és nova. Porten venent la mateixa burra fa més de quaranta anys. Veges si coneixes una persona del teu bloc d’habitatges, del teu barri, o del teu poble, que estiga gaudint d’aquelles garantides jubilacions luxoses? I parle d’un temps on els interessos bancaris, les vaixelles de regal, estaven a l’abast de molta gent. Igualet que ara que no tens altra alternativa més que cobrar pel banc i anar pagant-los comissions.
¿Que les despeses per habitatge, llogada o hipotecada, van molt més enllà del 40% d’endeutament total recomanat? Cap problema. Simplement que si tu tens uns ingressos assegurats de 1200 € al mes, mai hauries d’endeutar-te per damunt del 40% (480 €), incloent despeses per habitatge i també altres possibles deutes com el cotxe, la reforma de casa, uns estudis universitaris o qualsevol emergència inesperada.
Eixos malparits i eixes mortes de fam de l’esquerra proposen per exemple mesures tan radicals com una regulació dels lloguers que permeta un accés digne a un habitatge. A llocs de l’Europa capitalista ja està contemplat i legislat, però ací a l’estat espanyol, això és una mesura “bolivariana-comunista” que ni el govern actual de Pedro Sánchez, tan radical ell, s’ha atrevit a regular; incomplint el compromís amb els seus socis de govern.
¿Com és possible que tanta gent treballadora vote a favor de propostes que no li faciliten les condicions de vida?
M’imagine que no serà per la baixada dels preus del lloguer: Segons l’empresa ENALQUILER el preu mitjà per llogar un habitatge a Madrid acaba de baixar un 0,30%. De 1327 € mensuals a març a 1324 € en abril. Si el vostre jornal, madrilenyes i madrilenys, està per damunt de 3.307,5€ al més…cap problema. Si no arriba a eixa quantitat, teniu/tenim un problema greu.
Si el vostre salari mitjà abans de la pandèmia estava en 2172’1€ (any 2019) que us han oferit per votar massivament allò de “LA LIBERTAD que permitirá a toda la ciutadania liberarse del yugo opresor de la izquierda”?
A partir d’ací, deixe d’escriure foradat. Que qui no es consola és perquè no vol. Tot consisteix en reubicar la mirada i encontraràs argumentari per dissimular que som unes persones perdedores per definició.
Tu saps quina gosada:
El Real Madrid de bàsquet (masculí), després de set anys consecutius, no ha estat entre els quatre equips de la final a quatre. ¡Tampoc no estarà a la final de la “xampions” de futbol!
La gent de MAS MADRID (encara més!)ha pujat i ha superat el PSOE.
També tens opció per acontentar-te comparant els vots aconseguits per l’esquerra a Madrid (aprox. 1.500.000) enfront dels més de 2.000.000 aconseguits per la dreta el 4 de maig. A Catalunya el 14 de febrer: l’esquerra aconseguia més d’1.600.000 i la dreta no va arribar al milió de vots.
La gent “progressista” podem anar-se’n de festa. Però al barri de Vallvidriera-Tibidabo i Les Planes no acudiu. Segurament els vora 109.000 vots aconseguits pel PP català no estaran tots concentrats allà, però la renda bruta mitjana, i la seua evolució aquests darrers anys, tampoc canvia tant amb la dels golfistes madrilenys: de 23.067 € (l’any 2013) ha pujat a 97.866 € (el 2018). Clar que no tot és idèntic. El cadi, el cambrer, la criada… segurament podran parlar català quan aquesta gent li done la paraula. Això sí, hi ha altres petits matisos. Mentre molta gent a Catalunya (més de tres mil a hores d’ara) està exiliada, empresonada o pendent de judici lluitant per no dependre de Madrid, a la capital de l’estat espanyol, aconsegueixen més i més vots aquelles propostes que defensen que Espanya és Madrid, i Madrid és Espanya.
Mentrestant tu i jo, un zero… a l’esquerra.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi