foradia barnasants

CARTA OBERTA (i estèril) a totes aquelles persones que no voten opcions d’esquerres

Pixant fora de Lloc per Àlex Agulló

Si em preguntes el motiu pel qual mai no he votat la dreta i no crec que ho faça, no tinc cap problema en explicar-te alguns fets que ho poden justificar; però abans li pegaré la volta a l’escrit i començaré per la postdata (PD), aquell text que escrivim en finalitzar una carta. El motiu és que no tinc gens clar que arribes a llegir tot un text que, sense contemplacions, pretén rosegar-te la boina.

A la postdata dic que no milite en cap partit, que no tinc intencions de fer-ho. Que no tinc cap aspiració electoral. Ni tan sols tinc cap fidelitat per mantenir el vot a una mateixa opció.

La intenció d’aquest escrit, tendenciosa i subjectiva, pretén aconseguir l’impossible de modificar el teu sentit del vot: Que no votes les dretes! I amb aquesta quimera no vull afirmar que el món de les esquerres siga idíl·lic. Ni de bon tros! També n’hi ha molt que rascar, especialment en l’àmbit de les conductes personals o grupals. És la concepció del món, els principis ideològics bàsics els que fan que em decante per una opció o per una altra: El respecte al meu país i a la seua identitat, l’opció per unes propostes menys individualistes i que aposten per un món més just, solidari i respectuós amb totes les persones i amb el medi. I les opcions de dretes… que voleu que us diga. Passeu i aneu llegint algunes mostres…

Vosaltres us imagineu que el llit antic del Túria, quan travessa València, fora una gran autopista en lloc d’eixe gran espai actual? Això volia la dreta d’ací, que braç a braç amb el govern de Madrid, pretenien enllaçar l’accés de Madrid amb el port (any 1973). El rebuig social va aconseguir reconduir el tema i paralitzar eixa barbaritat. Votar dretes és votar a favor d’aquelles opcions que pretenien construir eixa macro autopista urbana.

Si fem un passeig relaxat pel centre convertit en zona de vianants de Gandia ho fem gràcies a propostes que la dreta mai ha recolzat massa a gust. Al contrari, ha posat tots els entrebancs que ha pogut. Les crítiques que des de l’any 2008 fins al 2011 es van anar escampant, són similars a les mateixes que es van repetint a cada intent per fer uns centres antics més amables amb les persones. Ací al País Valencià, a Madrid o on calga, votar la dreta és negar que hi ha funcionant milers de propostes similars per tot arreu dels països del nostre entorn. La creació de zones de baixa emissió (ZBE) és una de les mesures del Pla Nacional Integrat d’energia i Clima 2021-2030 que afecta a totes les poblacions majors de 50.000 habitants. I una exigència d’Europa per reduir la contaminació.

Pensant en Alcoi, recorde les crítiques furibundes que la dreta va amollar quan el govern municipal progressista va plantejar l’eliminació de l’aparcament dels cotxes al centre de la plaça (“la bandeja”), i també la desaparició de les motos a la Plaça de Dins. Més enllà del fet que ara, no crec que els passara pel cap retornar a aquella situació, votar alguna de les opcions de dretes (Cs, Vox o PP) és dir que no veus rebutjables aquestes repetides pràctiques renegant de que se li posen barreres a l’ús del vehicle particular. I el mateix podríem dir del dret al divorci, o a regular l’avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe, etc, etc.

Va ser al mes de desembre del 2021 quan el govern valencià de progrés va recuperar la gestió directa del servei de les ressonàncies magnètiques que havia privatitzat el govern de dretes l’any 2000 (Zaplana feia/actuava de molt honorable). L’hospital d’Alzira, l’àrea de salut de Torrevella… també han repetit el mateix procés: la dreta aprofita el teu vot i quan governa privatitza directament o delega la gestió per generar guanys privats amb recursos públics. L’esquerra juga/ha jugat a dues bandes, també privatitza o delega, però també protegeix i recupera la gestió.

I ací caldria una matisació: en cap lloc diu que res per ser privat haja de ser pervers, ni tampoc que el fet de ser públic siga garantia de bondat absoluta. Són les actuacions i els comportaments els que certifiquen la possibilitat d’un repartiment més just, solidari i universal. La gestió privada, per sistema, necessita una rendibilitat. Una empresa vol guanyar diners, no és una ONG de voluntàries. Una empresa pública, ben gestionada, deriva els beneficis en favor de tota la ciutadania.

Si votes a les dretes, estàs fent costat a aquelles propostes de pagar menys impostos, que casualment solen afavorir a la gent que més té. La justificació que porten per bandera és que els diners en mans d’eixa gent “triomfadora” generen treball i que en mans de l’estat no són diners productius. La realitat diu que la gent que acumula un capital considerable, cada vegada és més minoritària i que per molts milions que acumulen, sembla que mai en tinguen prou. I que tot val per acumular dividends. Sense anar més lluny, l’experiència del que va ocórrer amb la crisi del 2008, s’està repetint amb la crisi per la pandèmia: OXFAM INTERMÓN en el seu darrer informe “les desigualtats maten” constata novament com en aquest temps de pandèmia el patrimoni de les deu persones més riques del món s’ha duplicat alhora que els ingressos del 99% de les persones s’han deteriorat augmentant en 160 milions de persones el nombre de pobres. Fet que està provocant que cada 4 segons mor una persona a conseqüència d’eixes desigualtats (accés a recursos de salut, vacunes, violència de gènere, crisi climàtica… menudències que la gent de dretes, banalitza o nega directament.

També a l’estat espanyol el mateix informe constata que durant el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones han passat a incrementar la ja nombrosa llista de gent amb carències materials severes (persones que no poden fer front a quatre o més elements bàsics com mantenir l’habitatge, poder fer front a una despesa imprevista…) això sí, eixes minories que han de generar feina i redistribuir riquesa, segons argumenta la dreta, no ho han viscut igual: Els 23 principals mil milionaris han incrementat el seu patrimoni un 29%. Ves votant-los ves! Més enllà de la decisió unilateral d’una d’aquestes persones més riques d’apujar un 6,5% el sou a la gent que treballa als seus supermercats, en general el discurs és el mateix i tenen un referent clar per continuar parlant de rebaixes impositives: Els darrers anys del franquisme, eixa època dictatorial per a l’esquerra i enyorada o poc criticada per la dreta, ens aporten informació rellevant: mentre a qualsevol país, dels Pirineus en amunt, la gent pagava impostos segons el seu patrimoni i ingressos, ací res de res. En general, les grans fortunes, els grans terratinents, feien bones lligues amb el dictador i clar tot té un preu: L’any 1972, el ministre d’economia Alberto Monreal, encarregava un informe sobre una possible reforma fiscal (el libro verde de la reforma). El 10 de juny de 1973 li presenten el projecte a Franco. El tema acaba amb el cessament fulminant del ministre i la destrucció de tots els exemplars de l’esmentat projecte de reforma fiscal. Com de costum Franco, que també feia dècades que anava acumulant i acumulant patrimoni, va actuar com pertocava, fent costat a la gent de dretes, rica i poderosa; persones que podien resultar perjudicades si havien de contribuir al benestar de la “seua” estimada pàtria. Com ara que han donat/continuen donant lliçons de patriotisme i de banderes mentre la “pela és la pela” i continuar incrementant beneficis sense miraments no coneix fronteres ni límits.

Que eixa gent tracte d’aconseguir beneficis, que tracte de mantenir i d’incrementar el seu patrimoni, no ho trobe èticament correcte, però ho puc entendre; però que tu i la milionada de persones perjudicades per eixes pràctiques, caciquils i antiquades, faciliteu amb el vostre vot a la dreta que aquestes injustícies es perpetuen, em fa el pulmó agre.

Per sort, aquesta comunicació és unidireccional i no pots formular-me la pregunta que, no per desitjada, deixaria de fer-me un nuc al “rabo”: 

– Després de tot el reso, resta ben clar que no vols que li vote a la dreta. I si no vote a la dreta a qui vols que li vote?

– Anem a pams, no a passes. Jo tan sols pretenia fer-te veure que és incoherent votar a qualsevol de les opcions que pretenen continuar beneficiant unes minories, les mateixes minories enriquides i privilegiades que, amb una part menudeta del seu patrimoni, s’aconseguiria que la sanitat pública no estiguera col·lapsada, que molta més gent tinguera accés a un treball i a una remuneració dignes… en general que la gent, que tota la gent, tinguera una major qualitat de vida.

– I si és tan evident eixa vocació de les propostes d’esquerres per afavorir tota la gent, com és possible que les persones que han de vendre un producte tan abellidor, no guanye sempre les eleccions?

– Això és farina d’un altre costal, i no soc jo qui puga respondre; més aïna s’hauria de preguntar a les “quatre mil” opcions d’esquerres. Si lliges les seues propostes, totes, absolutament totes, funcionen convençudes de tenir les receptes correctes per aconseguir capgirar aquesta situació injusta. Així com també tenen a la seua llista, les millors persones  per a realitzar aquesta feina.

–  Aguaita, ara que no ens escolta ningú et puc confessar un secret: La meua incapacitat per arribar a trobar “la veritat” m’ha portat a no ser un votant fidel d’una opció concreta. Fins i tot en algunes convocatòries electorals he preferit agafar paperetes de diferents propostes i n’he tirat una a cegues. No sé a qui  li vaig votar, però sí que sabia ben cert a qui no li regalava el meu vot.

Font: Àlex Agulló./

bombersvalencia


Una resposta de CARTA OBERTA (i estèril) a totes aquelles persones que no voten opcions d’esquerres

  1. Arbre Agulló i Guerra ha dit:

    Lamentablement vivim en una societat on un sector de població es van beneficiar del franquisme (franquisme sociològic), s’estima que un 40% de la societat, defensa interessos económics, li és igual la justícia, la pobressa….volen beneficis. La resta que som la mayoría a efectes electoral, som plurals, com deu ser i llavors les trampes de les lees electorals , el poder del mitjans per manjar el coco de les persones culturalmente más febles fa que guayen i en aquesta societat injusta vivim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *