foradia subscriutegrat

Ximo Michavila; gran figura avantguardista

Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Nascut a L’Alcora, l’any 1926, ens topem amb una gran figura de l’abstracció pictòrica i que al pas de la seua gran carrera com artista ens ha deixat grans obres que representen la veritable idea de l’avantguardisme i del designi de figura geomètrica, un gran artista que, després de la seua mort l’any 2016 en Albalat de Tarongers, ens deixà un gran llegat d’obres amb un gran valor pictòric.

La seua vida es divideix en grans etapes que el van definir com a gran artista i, començant pel principi, la seua família es desplaça a València en 1932 on viu fins a 1966, on Michavila començarà els seus estudis de Belles arts i Magisteri a l’Escola Superior de Sant Carles. Aquí comença la seua primera etapa pictòrica, que va comprendre entre els anys 1952 i 1960, temps en el qual l’artista va tractar de cercar un estil propi, que el definís com el gran artista que va ser.

A partir dels anys 60 es converteix en un pintor totalment constructivista amb un estil massa modern per la seua època i amb un estil molt personal i marcat cap a les figures geomètriques. És així com va començar prenent a poc a poc els ensenyaments de la geometria, ja que li fascinava tot el relacionat amb circumferències, sectors, diàmetres i ràdios, tot el relacionat amb el món de la geometria. Així mateix, els paisatges de la seua joventut sempre van ser amb ell i és en 1970 quan rememora paisatges de la seua joventut a través de l’abstracció pictòrica, creant grans obres que l’exaltaren com a gran artista i més tard, als anys noranta, s’acosta al tenebrisme amb obres que combinen llums i ombres.

Pel que fa a la seua obra i a les seues tècniques pictòriques, els seus coneixements científics aportaven un especial rigor de connotacions radicalment modernes. La seua obra es basava generalment en l’anàlisi de grans plans de color, en les seues interseccions, a les convergències i divergències de les seues relacions espacials. El seu compromís amb la geometria va fer de les seues obres grans obres d’art les quals ens mostren una tècnica dominant de les figures geomètriques que són pintades amb tonalitats fortes, colors dominants de l’obra, que matisen i donen nitidesa a la forma dels seus dibuixos. Tanmateix, les tonalitats pictòriques que utilitza són tan fortes, siguen del grup de colors freds o siguen del grup de colors càlids, que fa que les seues obres es mostren de manera més imponent i que acaben donant-li forma i força a l’obra d’art per a convertir-la en pur avantguardisme.

La seua carrera artística va ser una àmplia etapa de diferents compromisos com el de formar part des de la seua pròpia fundació dels grups d’avantguarda Els Set, Parpalló i Arts de l’Art, a més de ser considerat com un dels mestres de l’abstracció pictòrica valenciana i realitzar nombroses exposicions a tot Espanya, així com exposicions internacionals que van des de Roma, Florència i Basilea, fins a Denver, Sao Paulo, Nova York o Viena.

Cap al 2003 el pintor abandona la seua vocació a causa de la pèrdua de la seua esposa, cosa que va fer que es trobés amb poques forces per seguir pintant. La sensació de buit i solitud el va acompanyar la resta de la seua trajectòria que va arribar a la seua fi el 21 d’agost de 2016, als 90 anys. Per descomptat, ens trobem davant d’un gran artista de gran humilitat i generositat, persona de gran cor i intel·ligència abismal, que va donar la seua vida pels seus, però sobretot va donar la vida pel seu gran estil artístic que el defineix com el que és; la gran figura avantguardista.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *