foradia camaraalcoi

Recent Pintat d’Antoni Miró

Columna d'Art per Josep Sou

«Nhil admirari»

(Hor., Ep 1, 6, 1)

El proppassat dia 2 de desembre de 2021 i fins el 3 d’abril de 2022 que romandrà oberta, s’inaugurà, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, la mostra Recent Pintat, de l’artista Antoni Miró, amb una molt nombrosa assistència de públic. Aquesta exposició és la primera que s’inaugura del pintor amb motiu de la concessió, recentment, del títol de Fill Predilecte d’Alcoi i Medalla d’Or de la Ciutat.  

Sembla, aquest títol expositiu d’Antoni Miró, un anunci retolat a sobre d’un banc de la Glorieta per tal d’estalviar-nos taques a la roba i a les nostres mans. Però no. Es tracta d’un avís, això sí, que ens apercep d’una nova aventura de l’artista alcoià, que tot just ens fa l’aproximació al seu darrer treball; la seua darrera pintura, o el que és el mateix: el seu darrer projecte vital. Perquè ja ho hem dit en altres ocasions, la pintura i la vida, en Antoni Miró, s’hi donen la mà de forma ben estreta i bel·ligerant. I tot per a pensar, o pensar-se, el món, i després dir la reflexió mediata mitjançant l’exercici artístic. I avui tenim el plaer d’acompanyar-lo, i de descobrir la infinitud de possibilitats que la seua producció ens ofereix: 

Visita a l’exposició d’Antoni Miro del Conseller d’Hacienda Vicent Soler i l’alcalde Toni Francés a Llotja Sant Jordi./

«Costeres i Ponts» dibuixa, amb amorosida intensitat, la geografia sentimental del pintor; la realitat urbana del nostre estimat poble; l’arquitectura que nodreix la nostra experiència col·lectiva. I és, del cert, una autèntica bellesa. Mai no ens cansarem de mirar a l’entorn dels ponts i carrers que ens acullen, i tot per veure’ns una mica millor, molt més clarament… segurs a casa.

«Mani-Festa» o la festa del lliure albir arreu d’un món que, de vegades, sembla que s’ensorra, i que es perd per les costures d’un vent força incòmode. Però la gent, les persones, criden amb puixança manifestant els desitjos d’esdevenir conscients de l’autoritat que significa el fet de la civilitat. Talment, com aquesta pintura de la resistència, les pancartes diuen la força de la revolta, o el crit unànime de la societat que reclama l’espai de la determinació social. Els menysteniments dels drets civils mai no poden restar impunes, i en aquesta pintura s’alliberen càrregues d’autèntica profunditat.

«Personatges» galeria ètica que il·lustra, de forma evident, els companys de viatge del pintor. Un pelegrinatge al través de l’experiència intel·lectual i que beneficia l’aprenentatge d’unes veus quan garanteixen tota mena de recursos existencials. Antoni Miró, a les nits del Sopalmo, se’ls escolta, i formula una proposta que va molt més enllà del retrat, doncs l’alçada dels personatges esdevé un univers que basteix l’esperit, també, però, aportacions definitives a la cultura que ens identifica i comprèn. S’hi signifiquen totes les virtuts identitàries que ens donen forma i trellat com a poble. El temps i l’espai són coordenades elementals, però a la fi són, per damunt de tot, les persones que l’habiten. Els savis lliuren tothora lliçons magistrals de proximitat. 

«Suite Havana» El cos nu de la dona esdevé, a més d’un cant a la llibertat, també ofereix la comprensió de la determinada voluntat femenina de manifestar la seua integritat. El cos es formula, des de la pintura, dinàmic, agosarat i plaent…potser al rerefons del quadre, de cadascuna de les propostes plàstiques, s’hi escolta el cant de les ones contra les roques del Malecó, i els cants nutricis de la cultura cubana auguren la candidesa infinita de la bellesa corporal. És cultura el nu, és naturalitat i harmonia, és la rigorosa plasmació d’allò que som. I el millor d’aquesta pintura d’Antoni Miró és que no obeeix a cap canon preestablert. La dona cubana nua s’hi reivindica plenament en l’exigència d’absoluta personalitat. 

«Nus i Nues»  La tradició artística resta farcida d’aquesta manera de mirar-se el cos humà. Només ens cal fullejar qualsevol manual de pintura per a adonar-nos-en. L’accent de la mirada, el desafiament de les formes, la ironia permanent que inunda cada pinzellada, l’alteritat de les intencions no gaire metafísiques, la sornegueria del pintor, l’atreviment quan tot just s’abraça a les vores del quadre, la impudícia com a contrasentit eloqüent, la metamorfosi en permanent transhumància del flux eròtic, la invitació a mirar i contemplar la vida i el tast virtuós de la carnalitat, són fites versemblants, però d’íntima vocació existencial. O no? La sensualitat, l’autenticitat en lletres majúscules i el noble frec dels sentits, s’avenen, per la gràcia del pintor, cap a nosaltres. I en fruirem, i ens divertirem d’allò més tot imaginant hipòtesis freturoses, i fantasiejarem amb les enormes possibilitats de l’eros humaníssim.

I ja acabem les nostres paraules. Només agrair ara, ben de debò, l’Ajuntament d’Alcoi per la possibilitat que ens brinda d’estar-nos, amb una major elevació, al costat del nostre amic Antoni Miró. També per facilitar-nos aquest nou encontre amb la pintura, o el que és el mateix, amb la cultura plàstica del nostre temps. I per suposat, també la gratitud a l’esforç organitzatiu que la Càtedra Antoni Miró Miró de la UA ha dut a terme per facilitar aquesta nova exposició.

I a Toni Miró volem manifestar-li la gratitud pel seu esforç continuat i per la potència de la seua veu, encara que «açò» semble un contrasentit, doncs la seua pintura és un vast poema sense paraules, però amb imatges que diuen de la vida, de l’entusiasme i del voler. I Alcoi, sempre, al nucli vertebrador de l’esperança. Moltes gràcies, de debò. I seguesca la celebració de l’art!!!

Font: j. sou


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *