foradia subscriutegrat

Joan Cardells, Erudit de l’Art Culte del Segle XX

Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Nascut a València el 21 de març de 1948 i dedicat a temps complet a la seva gran vocació com era l’art, sent un dels millors dibuixants i escultors valencians de la seva època, al mateix temps que creatiu i original pel que fa a tècnica i matèria artística, ens trobem davant d’un dels creadors d’art culte valencià del segle XX.

La seva joventut queda marcada pels seus estudis en l’escola d’arts i oficis i l’escola superior de belles arts. Llavors serà més tard quan cultive una pintura de talla expressionista i temàtica urbana amb els dibuixos i les làmines, ja que la pintura des de molt aviat quedarà fora de la seva vida a causa de preferències per materials; l’artista sempre es va queixar dels forts olors que desprenia la pintura. No obstant això, aquesta no va ser la causa del seu cim com a artista, sinó que la seva gran revelació va ser l’originalitat que emprengué pel que fa a tècnica i matèria artística dins del seu gremi, ja que va utilitzar materials únics i poc visibles dins el món de l’escultura. Cardells va treballar les seves grans obres a partir de materials com fibrociment o cartó cosit, però el seu gran descobriment va ser la uralita. Aquest material tenia molta més memòria per a l’artista que el propi cartó i, a més, podia arribar a ser una expressió pel que fa a color i pel que fa a què era com una làmina, el que podia ser la seva voluntat de solidificar el dibuix. A l’artista li encantava aquest material perquè era gris, tenia una textura segons ell com de “tortuga” i que en algun moment es podia confondre amb alguna textura de pell animal però que no acabava de ser-ho, ja que també es tractava d’una textura industrial. A més, centrà tota la seva atenció en aquest material, ja que parla d’ell com “si fos un ignorat fins llavors animal que haguessin descobert i que tingués aquesta mateixa textura”. A més parla de què per a ell la uralita fa referència intensament ennuvolada i a les contaminacions a fàbriques properes a les seves vivències juvenils. Aquest material va fer de les seves escultures unes obres d’art úniques, ja que es tractava d’un material que no pertanyia al grup dels característics i convencionals com el bronze, marbre o fusta sinó que responia a una iconografia que venia de la guerra civil i que no deixava d’al·ludir al mateix dibuix; el paper.

A part de la seva tècnica i materials, tant en el dibuix com en l’escultura trobem que Cartells va tenir un historial dins de la seva carrera artística molt variat, ja que va ser fundador amb Jordi Ballester, pintor valencià i amic de l’artista, de l’equip “Realitat”, i seguint el magisteri de l’influent crític d’art Vicent Aguilera Cerni, realitzant una obra política en els anys de la dictadura tal com l’Agit-Prop de la revolució soviètica. L’artista mantenia una vida tranquil·la. Era un home pacient i solitari influenciat per artistes italians d’entre dues guerres, tal com Morandi i Giorgio de Chirico.

No obstant això va ser un dels grans referents de l’art del segle XX tardà conegut nacionalment en llocs tan prestigiosos com el museu Reina Sofia, l’IVAM, Fundació la caixa a Barcelona on va deixar la seva empremta amb grans col·leccions plenes dels seus originals dibuixos i innovadores escultures, i d’altra banda conegut internacionalment amb exposicions al MIE Prefcultural Art museum del Japó. A més de la seva gran reputació, trobem premis a la seva honorable carrera com el Premi Càceres d’Escultura o l’últim premi Alfons Roig de les Arts Plàstiques de la Diputació de València. També va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València. A més, a banda de tots aquests mèrits i coneixements, la fundació Bancaixa li va fer un homenatge, mostrant així la retrospectiva més realitzada fins a la data de l’artista valencià, aportant una revisió de la producció de Cardells al llarg de la seva trajectòria artística en solitari des que abandona l’Equip Realitat fins poc abans de la seva mort en 2019.

Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’un dels més enginyosos i honorables artistes del segle XX, ple de singularitat i referent que ens ha fet reflexionar i gaudir de les seves peces plenes d’història i alhora de misteri; una gran figura de l’art contemporani que va quedar retratat com el que era, erudit del segle XX.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *