Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà
778 anys després de la signatura de l’esmentat tractat entre el rei Jaume I i l’infant Alfonso
L’Associació del Tractat d’Almisrà ha vingut reclamant dels nostres governants, i des de fa més de trenta anys, un Centre d’Interpretació. Un espai físic on, a més de donar a conèixer el fet històric de l’esmentat tractat, poder mostrar tota la documentació, publicacions, trofeus, cartells… que al llarg de més de quaranta anys ha generat aquesta coneguda representació teatral.
Doncs com que qui bé busca, bé troba, per fi i malgrat la pluja que deslluí una mica l’acte i va impedir que alguns pogueren vindre, la vesprada del dissabte 26 de març de 2022 vam poder inaugurar el Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà. Història i Etnografia. Tot just el mateix dia que feia 778 anys de la signatura de l’esmentat tractat entre el rei Jaume I i l’infant Alfonso. Han hagut de passar molts anys, com hem dit abans, perquè aquell projecte tant il·lusionant que inicià l’esmentada associació a finals de la dècada dels vuitanta, fos definitivament una realitat.
Es tracta d’una casa de llauradors del poble, construïda a finals del segle XVIII que l’esmentada associació va comprar l’any 1986. La rehabilitació del casalici s’ha fet amb molta cura, respectant al màxim el seu estat originari i conservant la seua estructura, formada per planta baixa, primera planta, terrat i bodega. La casa ha esdevingut una mena de museu etnogràfic, i recórrer les diferents estances és endinsar-se en la història i evolució del poble, però ensems també en la història i representació del Tractat d’Almisrà: la col·lecció completa de cartells emmarcats i penjats a les parets; vitrines amb retalls de premsa i publicacions que s’han editat al voltant del fet històric; postals, còmics i unitats didàctiques per a l’ensenyament; trofeus, diplomes i reconeixements… i una sala amb una televisió on s’hi poden veure més cartells, auques i un audiovisual explicatiu sobre l’origen i evolució de l’esmentada representació teatral.
I en altres espai de la casa, com ara la cuina, el menjador, les habitacions… anem copsant la petjada de la gent d’Almisrà: ací un panell amb fotografies dels monuments de Camp de Mirra; en un racó un pupitre, un mapa i una estufa de llenya de les antigues escoles; més enllà la increïble i ben conservada màquina de fer cine del poble; en un armariet encastat en la paret tota mena de cresols, llànties, comptadors, endolls i claus de la llum; a sota de l’escala el rebost-pastador, amb tots els estris que es feien servir per fer el pa… Pugem al pis de dalt i ens hi trobem una estança dedicada als conreus més importants del poble: l’olivera i la vinya. En diferents panells se’ns explica l’activitat comerciar de l’oli, el vi i els seus derivats com els licors i aiguardents. Com a mostra, en diferents prestatges una col·lecció de botelles de la Fàbrica de Ferràndis, i una mica més enllà uns tonells de fusta, botiges, barrilets… En la paret d’enfront, un panell ens explica el treball dels telers, i és curiós veure el conjunt de llançadores que s’hi mostren. I al bell mig de la sala un enorme i ben conservat ordidor de fusta. Val a dir que entre la meitat de la dècada dels seixanta i una mica més de la dels noranta del segle passat, i d’això no fa massa anys, a tots els pobles de la vall d’Almisrà hi havia gent que, treballant amb els telers o amb altres oficis al voltant del tèxtil, es guanyava la vida, bé en la seua casa o en petits tallers. Al Camp de Mirra van arribar a haver-hi entre 125 i 130 telers, poca broma! que feien tela per a fàbriques de Banyeres i Biar.
Però la joia etnogràfica de la casa és sens dubte la bodega o celler. En aquest espai és on s’hi han col·locat la majoria d’eines i atifells relacionats amb l’agricultura. Aquells que ja tenim una certa edat, en veure aquesta mostra no podem més que recordar la nostra infantesa. En aquells anys molts dels objectes ací exposats eren d’ús habitual, com ara: aixades, llegones, feixos, balances, vencills, sogalls, llences d’assenyalar, espardenyes, cistelles, sembradores, cafissos, aixavegons, caragoles, cabassos, cistelles, tagzims, aigüeres, sàries, argamells, morrions, barcelles, tabaquets… Però, a més a més, afortunadament s’hi conserven els diferents dipòsits per a l’elaboració del vi, així com les eines que es feien servir. Hores i hores podríem estar en aquesta bodega observant la gran quantitat de peces que se’ns mostren. Moltes d’elles fetes d’espart, una fibra vegetal molt utilitzada llavors per llauradors i ramaders. Per això, no debades, tenim aquesta dita: “Si el Reconco està albardat, fes bon foc i pica espart” i aquesta altra: “Banyeres cau de raboses, Beneixama la llobera i entre el Camp i la Canyada tota la gent espartera”.
Gràcies a tot el que s’exposa, generacions i generacions d’almisrans, i gent que vinga d’altres pobles a visitar el centre, a més de conèixer què va significar aquell fet històric medieval, podran fer-se una idea de com vivien els nostres avantpassats al llarg de gran part dels segles XIX i XX. Ara aquest centre fa justícia, posant en valor la importància històrica de Camp de Mirra, Primer lloc històric del País Valencià, títol que li concedí la Generalitat Valenciana. Un poble petit de les Valls de Mariola que vindica, amb tota la raó del món, un destacat lloc en la història del País Valencià, i ensems en la que fou la Confederació catalanoaragonesa.
No deixeu d’anar a veure aquest centre, i els mestres i professors feu el favor de portar l’alumnat. Us puc garantir que paga la pena veure aquesta casa de llauradors, convertida, com ja hem dit, en un museu etnogràfic. Enhorabona a l’Associació del Tractat, fa goig veure que aquella idea originària del pintor José Navarro Ferrero i de l’amic Romà Francés Berbegal, ha esdevingut, 36 anys després, una realitat. Encara resta molta feina a fer: neteja, manteniment i catalogació d’algunes de les peces exposades, etiquetatge, actualització de la web, promoció del centre… Es per això que les institucions municipals, provincials… i fins i tot universitàries, haurien de col·laborar per facilitar-li a l’Associació del Tractat alguns estudiants i/o professionals de Belles Arts / Restauració, allò que se’n diu becaris, perquè a poc a poc anaren fent aquests treballs que dignificarien, una mica més, aquest centre.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi