L’embassament més antic d’Europa en funcionament es troba a Tibi
A pesar del seu gran valor patrimonial, la presa està en franca decadència per la falta d’inversió de l’administració pública
La història de l’embassament de Tibi comença un 17 d’agost de 1580, dia en què es va col·locar la seua primera pedra. Foren dos mutxamelers aquells que, aprofitant l’estret format per dos turons de roca, van concebre la idea d’aquesta estructura.
El mateix monarca Rei Felip II va donar l’autorització per tal que es construís l’estructura; en les obres va arribar a participar Joan d’Herrera, conegut per ser l’arquitecte d’El Escorial. La construcció es va culminar en 1594.
L’arquitecte Andrés Martínez Medina recull en un escrit que durant els segles XVI i XVIII la presa tibera va ser la més alta del món, sent estudiada per tots els enginyers de l’edat Moderna.
Entre les mesures de la presa destaca la seua altura de 43 metres en la part exterior, i una grossària de la paret massissa que arriba fins als 33,7 metres en la base. Per a la seua construcció es van mobilitzar més de 40.000 metres cúbics de pedres.
Entre els problemes que ha patit al llarg dels segles destaca l’esdevingut en 1697, quan la paret de la presa va patir un trencament i es va obrir un forat de 10 metres d’alt i 8 d’ample. Segons María Dolores Just, cronista oficial de Tibi, aquest succés va poder ser degut a un sabotatge. “Es creu que van posar un barril de pólvora en la base i ho van fer explotar”. La seua reparació no es va poder completar fins a 1738.
Hi hauria altres xicotetes avaries (1742 i 1782) i la gran avinguda d’aigua de 1793, que va superar en 3 metres la coronació de la presa, generant com a conseqüència una gran cascada d’aigua.
Estat d’abandonament
A pesar del seu gran valor patrimonial, el pantà de Tibi (declarat BIC en 1994) està “condemnat a la ruïna” si l’administració pública no garanteix la seua conservació. Així s’assegura en un informe elaborat pel Consell Valencià de Cultura, on s’afig que l’actual propietari no té capacitat suficient per a preservar el bon estat i recuperar la plena utilitat de la presa. La seua titularitat correspon al Sindicat de Regants de l’Horta d’Alacant, que l’administra sota la supervisió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
S’estima que la seua capacitat inicial es troba actualment reduïda a menys de la meitat. Això es deu a la gran quantitat de llot que ocupa la base del pantà, i que no s’ha retirat des de fa dècades. A més, existeix la possibilitat que part d’aquest llot puga estar contaminat, tot a causa dels abocaments que durant anys van fer de manera incontrolada al riu les indústries de la Foia de Castalla.
Davant tota aquesta situació, el Consell Valencià de Cultura demana en el seu informe a la Generalitat que elabore un pla director on figuren les actuacions per a recuperar, mantenir i fer valdre el pantà.
Projectes de recuperació
El projecte ‘Terra’ és una iniciativa conjunta de l’associació Arquitectura Sin Fronteras i el Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant que pretén revalorar el paisatge cultural de l’horta alacantina.
A causa del seu valor arquitectònic i històric, el pantà de Tibi juga un important paper en aquest projecte de recuperació. “Es tracta d’un patrimoni que està en perill d’extinció. Estem perdent un relat fonamental per a la nostra comarca”. Així ho assegura Miguel Martínez, vocal de Cultura del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
Martínez recorda també la “gran contribució universal” feta pels cultius alacantins segles enrere. Una d’aquestes aportacions és el vi fondellol, una beguda que rivalitzava amb el Porto i el Xerés en les principals corts europees de fa segles, i que amb el temps ha anat perdent protagonisme.
Els impulsors de ‘Terra’ confien que la seua iniciativa puga encaixar dins del projecte de corredor verd del riu Monnegre, subscrit el març passat per la Diputació i la Universitat d’Alacant, juntament amb els diferents ajuntaments de la zona. L’objectiu és recaptar finançament europeu (per damunt dels 50 milions d’euros) amb la qual recuperar el llit del riu; des de l’embassament de Tibi fins a la seua desembocadura a El Campello.
La proposta abasta des d’un traçat d’uns 20 quilòmetres, al llarg de sis municipis, amb carrils bici i senderes arbrades; fins a la recuperació de zones degradades i del patrimoni hidrològic (del qual forma part el pantà de Tibi).
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi