Benimassot presumeix d’olivera ‘monumental’
L’arbre, propietat de Samuel Piera, ha sigut reconegut a un concurs estatal per la seua morfologia i valor patrimonial. Té més de mil anys, tres soques, i uns espectaculars quinze metres de perímetre
A Benimassot es troba l’olivera més monumental de tot l’estat espanyol. L’arbre en qüestió s’anomena ‘l’olivera de les quatre soques’, i ha guanyat el concurs convocat per l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera, que des de 2007 reconeix el valor monumental d’aquests arbres tan arrelats a les nostres comarques. No és la primera olivera del Comtat que guanya aquest reconeixement, i és que en 2010 ja es va premiar a una altra imponent olivera ubicada a Gorga.
Enguany, l’afortunat ha sigut un exemplar mil·lenari que pertany al benimassoter Samuel Piera. Aquest arbre ha passat de generació en generació al llarg de la seua família, i ara Samuel és qui es fa càrrec d’ell en una parcel·la de terreny de dues hectàrees amb altres 45 oliveres.
Encara que sense una prova de Carboni 14 no es pot datar amb exactitud l’edat de l’arbre, és quasi segur que té més de mil anys. Aquesta no és l’única xifra que denota el caràcter monumental de l’olivera benimassotera, ja que cal parlar també dels seus espectaculars set metres d’altura, i un perímetre aproximat de quinze metres.
Un canvi que no afectà el nom
L’origen del nom també és ben curiós, i es remunta a temps del rebesavi de Samuel, al segle XIX. Segons pareix, va ser aquest avantpassat qui va talar una de les quatre soques de què constava l’arbre, deixant la composició de la base amb tres soques (que és la morfologia que avui dia encara presenta l’arbre). Aquell canvi no fa afectar el seu nom, que s’ha mantingut al llarg dels anys.
Cal dir que ‘l’olivera de les quatre soques’ ja era ben coneguda inclús abans de rebre el reconeixement per la seua monumentalitat, i és que des de fa anys serveix d’imatge per a les ampolles d’oli d’oliva de ‘Castell de la Costurera’, una empresa familiar del veí municipi de Balones.
De fet, va ser un dels responsables d’aquesta empresa l’encarregat de presentar l’arbre a concurs. Ho va fer sota el nom ‘L’olivera de Sam’ (en referència al seu propietari), en compte d’amb l’apel·latiu original. El guardó va ser entregat aquest passat mes de maig durant la 21a edició de la Fira de l’Olivera de Montoro, a la província de Còrdova.
Una olivera amb molta diversitat
Fins a tres varietats d’oliva té l’arbre de Samuel Piera, entre elles la Grossal i la Vilallonga (en referència al poble del qual és originària). Aquesta última és la que predomina a la ‘de les quatre soques’, i es troba en les seues branques superiors. Aquesta diversitat d’espècies en un mateix arbre respon als processos d’empelt als quals ha sigut sotmés al llarg dels anys.
Pel que fa a la seua producció, de l’arbre es poden arribar a recollir fins a 120 quilos d’olives en un mateix any. Això sí, “soles si parlem d’un any de càrrega màxima” reconeix Piera, ja que la producció minva progressivament a mesura que l’olivera va sumant anys. Això fa també que el volum d’olives que es puguen recollir d’ell siga molt variable, alternant anys de càrrega màxima, amb uns altres de càrrega mitjana, i a vegades amb una producció ínfima.
L’edat també repercuteix en una major fragilitat de les seues branques, per la qual cosa s’han de fer servir processos manuals per a la recollida de l’oliva, més costosos i lents que els mecànics.
El manteniment és un altre dels factors que no es pot passar per alt. Piera és partidari de no podar en excés el seu arbre, i és que com ell mateix reconeix, «si el talles molt acaba empobrint-se i envellint més ràpidament». El més adequat, segons ell, és podar les branques justes per tal que circule més aire entre elles i així es puga prevenir l’aparició de fongs.
També al·ludeix a l’elevat cost que suposa la poda d’aquests ancestrals arbres. «Si contractés a algú perquè ho fera, hauria d’invertir com a mínim 2.000 euros anuals per a les 46 oliveres que tinc en el terreny».
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi