Antimilitaristes i ecologistes tornen al cim d’Aitana
Crònica de la XVIII Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana
Convocava l’Ateneu El Panical, La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, Mas del Potro i el nostre Grup Antimilitarista Tortuga.
En un bonic matí de primavera, amb un paisatge espectacular a causa de les pluges caigudes en els mesos anteriors, un any més ens vam donar cita a la Serra d’Aitana persones antimilitaristes, ecologistes i, en general, sensibles amb els valors mediambientals, pacifistes, culturals o populars. Vam tornar a celebrar la Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana, que en aquesta ocasió va aconseguir la seua edició número 18. El nombre de persones participants es va acostar a la quarantena.
Aquesta vegada va variar lleugerament l’horari d’inici, que es va retardar a les nou del matí, i el punt de partida de la marxa, que va tenir lloc davant l’entrada de l’antiga i abandonada base militar del Port de Tudons.
Des d’allí va partir la marxa, que va recórrer l’últim tram de carretera fins al mateix port, lloc de finalització de la marxa en les últimes edicions, i on està l’entrada a l’actual base militar i al recinte dels radars.
En aquest lloc ens esperava, com cada any, una representació de la guàrdia civil, al costat d’alguns membres de la policia de l’exèrcit de l’aire, els qui van posar gran interés a filmar a totes les persones participants. D’altra banda, com en les anteriors edicions, no va haver-hi cap mena d’incidents amb el personal militarista, que es va mostrar correcte en tot moment.
A l’esplanada d’accés a la base es va realitzar l’acte tradicional, consistent en la lectura del manifest, enguany amb forts tints ecologistes i decrecentistes, que no va deixar d’esmentar la greu crisi bèl·lica que està vivint Europa en aquests moments arran de la guerra d’Ucraïna. A la conclusió de l’acte, alguns assistents van mantejar a un pelele amb forma humana a qui s’havia posat per nom “OTAN, d’entrada no”.
Després d’aquests actes es va dur a terme un esmorzar en la pineda de davant, en el qual no va faltar el vaig veure i la coca salà d’Elx.
Posteriorment, la gran majoria de persones participants en la marxa es van desplaçar, alguns amb cotxe, uns altres a peu, fins al paratge natural de la Font de l’Arbre, un dels espais recreatius de què gaudeix la Serra d’Aitana. En aquest lloc ens dividim en dos grups, quedant algunes persones en el lloc i els seus voltants passant una tranquil·la i assolellada demà.
Un altre grup va escometre l’ascensió muntanyenca al cim d’Aitana, la més alta de la província d’Alacant. L’ascens i el descens va durar unes quatre hores. Les i els excursionistes van gaudir d’alguns dels més bells paratges de la serra i van culminar la seua ascensió al costat del cim, que queda dins de l’oprobiós recinte militar.
També allí hi havia vigilància per part del personal de la base, sense que es produís cap incident. Es va desplegar allí també una pancarta reclamant la desmilitarització de la muntanya.
El dia va acabar a la Font de l’Arbre amb un menjar de fraternitat, en la qual no va faltar la bona conversa i compartir projectes vitals.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi