foradia subscriutegrat

Xavi Castillo: “Hem tingut problemes, però és la nostra faena i continuarem fent el mateix”

L’actor i humorista alcoià, Xavi Castillo, celebra 30 anys de carrera professional fent humor, com ell mateix indica “sense límits”, i hem volgut repasar la història de la companyia ‘Pot de Plom’ i saber un poques més sobre pròxims projectes

  • Celebres 30 anys de carrera amb ‘Pot de Plom’. Com recordes els inicis?

Molt bé. En realitat són més anys, però vam marcar els 30 anys en un punt en el qual ens vam professionalitzar un poc més, però portem des de l’any 85 o 87, per ahí, que ja fèiem coses a l’Escenari, i ho recorde amb molta estima. L’altre dia vam fer una celebració en l’Escenari i va ser molt bonic perquè vam reunir a gent de tota eixa primera etapa com Miquel Peidro, que ell es dedica a la pintura, no és actor; també estava Gilberto Dobón, Pep Sellés, Carles Esteve, i recordem eixa etapa molt xula.

  • Durant tot aquest temps, com ha canviat la forma de fer humor?

Jo l’únic que he fet és anar evolucionant, fèiem un tipus d’sketch que eren més visuals, més tipus “mimo”, i vaig anar fent monòlegs. La gent em coneix molt pels monòlegs com el Jordiet, altres de política, la Rita, el Papa, el Capità Moro, i tot això ha estat evolucionant. Jo realment faig el mateix tipus d’humor, i simplement conte històries, em dedique a contar el que he contat sempre.

El que sí que és bona pregunta és per l’evolució de la gent, hi ha una correcció política major. Tot açò que estem vivint dels límits de l’humor, que ara es denuncia a un tio per fer una cançó o es denuncia per fer una broma amb la bandera, sí que és cert que ha canviat una miqueta. Ara hi ha una espècie de conservadorisme; hi ha molta gent que fa humor, però hi ha molts que es posen límits, i jo mai m’he posat límits. Sempre he fet el mateix, i qui vulga veurem que vinga i qui no que se’n vaja. Jo pense que no s’ha de posar límits a l’humor, tu mateixa saps a on tens els teus límits.

  • I el no posar-te límits ha fet que tingues conseqüències?

Home, clar. Hem tingut follons, molts follons, però des de fa temps. Un dels més grans va ser a Xàtiva en 2004, però jo he tingut censures de tota classe. L’últim va ser a Sedaví fa tres setmanes, el retor de Sedaví i el grup Popular deien que volíem denunciar-me per l’actuació que havia fet, i moltes coses eren antigues, coses que jo recordava, del Papa Juan Pablo II, de quan va vindre l’altre a València, la Rita i tot això. Sí que hem tingut problemes, però és la nostra faena i continuarem fent el mateix. Però això ens fa reflexionar també, perquè el que no pots fer és autocensurar-te, que seria el més greu. Hi ha molts tipus de censura, i en el món artístic la que es practica molt és l’autocensura, perquè penses: “no vaig a dir açò perquè tindré problemes”, i jo no funcione així, aleshores sí, de tant en tant ens passen coses com la de Xàtiva, o Sedaví o Bocairent, o de tants i tants llocs, ens ha passat molt.

  • La gent el que més coneix és la part de monòlegs humorístics d’aquest tipus, però a banda feu altre tipus de treballs.

Dins del món del teatre faig un poc de tot. Tot és humorístic, l’humor és la base de tota la faena, el que passa, és que tenim espectacles infantils, i per a més majors. Els infantils els hem fet tota la vida, però és cert que la gent em pot associar més al monòleg, a un tipus d’humor que s’ha fet més popular; així i tot, sí que és de veres, que eixa part familiar o infantil la portem fent quasi al mateix temps, des del moment que vam començar, vam començar a fer ‘Històries del Medieval’.

  • Per a celebrar l’aniversari s’ha fet una exposició a la seu de la Fundación Mutua Levante. Què podem veure allí?

L’exposició era una cosa que teníem ganes. Soc molt “trastero” i guarde molta cosa d’escenografies, màscares, programes de mà, crítiques, fotografies, i tot això hem fet un recull, i en realitat en Alcoi hem fet dos exposicions, una en la sala en la Mutua, i altra en el pub l’Escenari, que és un poc l’origen de ‘Pot de Plom’ que és on ens reuníem per fer els sketchs. Està molt xulo lo de “la expo”, la gent veurà la història de la companyia, encara que tampoc és molt exhaustiva, perque tinc moltes més coses el que passa és que hem fet una mostra de curiositats.

  • Vas estar present al primer dia de Mostra de Teatre d’Alcoi. Com va anar aquesta actuació?

Em sap molt mal, i em dona molta rabia, perquè li tinc molt de carinyo a la Mostra, però feia una setmana havia tingut un accident amb una escala que vaig caure, i tenia la cama molt fotuda. A més a més, el metge em va donar antibiòtics perquè s’estava infectant la ferida i me’ls vaig prendre, i es veu que anava una miqueta fluix. L’actuació va estar bé, encara que jo no estava al 100%, i a més, l’actuació va ser molt tard, quasi a les 12 de la nit i la gent ja estava una miqueta cansada, però vam riure, la gent ho va passar molt bé, i jo més o menys vaig fer l’espectacle; no obstant això, sí que m’haguera agradat una altra funció més espectacular, perquè estava un poc “grogui” amb els antibiòtics.

  • L’espectacle que vas fer en aquesta Mostra és ‘Yonquis del Dinero’, que ens pots contar?

És un repàs de la corrupció, de tots els personatges polítics. És molt xulo, perquè és com un tros de la memòria històrica recent de València.

  • Vindràs a Alcoi o per la zona amb aquest espectacle, o faràs algun tipus de gira?

Amb “Yonquis” estem fent actuacions. El que sí que faré en Alcoi en estiu és una actuació a l’Amfiteatre de la Zona Nord, que és un espai que m’agrada molt, i farem una espècie de resum de la nostra història, i estarà molt xulo perquè farem sketchs variats de la història de ‘Pot de Plom’. Serà a finals de juliol.

A més, com a curiositat, en juliol anem a Madrid, que no és una cosa habitual perquè normalment treballem en valencià, però ens han demanat fer “Yonquis” allí i farem una adaptació al castellà.

  • Per a finalitzar, que desitjaries per als pròxims 30 anys de carrera?

Tindre salut per a continuar fent teatre, i la veritat és que no he parat mai, sempre he estat fent, i és la meua vida. No tinc altra forma d’entendre la faena. Jo vaig creant espectacles i la gent va rient i punt. També fem coses en tele, vídeos, internet, i funcionem un poc de tot, ací que el que desitge és poder continuar fent açò, i no accidentar-me ni agafar cap virus ni res d’això, jajaja.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *