foradia subscriutegrat

Nus i Nucs

Article per Maria Guillem

Nus i Nucs és una exposició controvertida, que exigeix l’allunyament dels prejudicis i una descarnada aproximació a l’ésser humà. La mirada contemporània d’Alba Miró està fixada en les persones i els nucs de connexió, punt clau d’inspiració en les seues creacions on qüestiona temes vitals com l’individualisme, l’autenticitat i la necessitat de relacionar-nos-en.

L’artista plàstica Alba Miró presenta, mitjançant aquest joc de paraules que recull per títol, un interessant projecte expositiu en el Centre Ovidi Montllor, en el qual art i disseny s’uneixen conformant un conjunt d’obres producte del seu treball de recerca pictòrica, lligada als estudis de disseny de moda en els quals s’ha format aquests últims anys.

Les connexions són les protagonistes en aquesta sèrie de nus intensament acolorits, en escorç, primers plans i formes simplificades de magnifica qualitat tècnica i pictòrica que representen multitud de cossos en acció creant vincles sexuals, connexions i nucs. Una forma abstracta de comunicar la necessitat d’afecte i confiança de cadascun de nosaltres, doncs, són cadascun dels cossos que representa Alba Miró.

El tema del nu, a partir de finals del segle XIX, els artistes ja van intentar modernitzar-lo inserint-lo dins d’un paisatge idíl·lic, amb el consegüent escàndol per part del públic menys cultivat. Les pintures d’Alba Miró ens recorden a aquest combat social sobre la llibertat i la veritat al qual van ser sotmesos els seus predecessors i que podríem dir que fora i dins de l’art hui en dia experimentem, doncs, sols cal fixar-se en les censures d’imatges de Facebook o Instagram. 

Obres impressionistes i postimpressionistes com L’origen del món (1866, de Courbet) i la provocació, La dansa (1909, de Matisse) en la simplicitat de formes i elements, o Les grans banyistes (1906, de Cézanne), amb les seues dones abstractes, són peces que han marcat la pintura de la nostra artista.En aquesta sala vorem pintures que provoquen en l’espectador un xoc, trenca tabús com van fer anteriorment els artistes del XIX i XX  amb l’objectiu de transformar l’impacte negatiu que produeix la representació del nu i l’erotisme hui en dia en la societat. Un recorregut que s’endinsa, aprofundeix i interroga la part més intrínseca de nosaltres mateixos amb un missatge de canvi i desenvolupament social.

Font: Maria Guillem./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *