foradia subscriutegrat

Alba Miró: “Barrejar la pintura i la moda és una cosa que ix sola”

La dissenyadora i artista alcoiana, Alba Miró, acaba de finalitzar la seua primera exposició al Centre Cultural Ovidi Montllor, ‘Nus i Nucs’, i encara que la seua carrera sols ha fet que començar, de segur que continuarà tenint molts èxits

  • El dia 31 de maig vas inaugurar la teua primera exposició, ‘Nus i Nucs’. Com ha sigut aquesta primera experiència?

Estic molt contenta la veritat. Estava un poc nerviosa, perquè he fet poques exposicions, i cap era així, i estava nerviosa per si la gent aniria i si l’acollirien bé, perquè era un poc controvertida. Però estic molt contenta pel dia de la inauguració, i per com ha sigut el temps que ha estat.

  • Que has volgut transmetre al públic a través de les teues obres?

Quan vaig començar a pintar la meua intenció era representar les connexions que som capaços de crear o tenim amb éssers aliens al nostre cos. Eixe va ser el motiu principal, però quan vaig començar a pintar, i no sols relacions o connexions que incloïen cossos, sinó que potser tenien una relació sexual, vaig veure la part connotativa de la gent que veia les meues obres. Crec que una de les coses que vaig explicar en l’exposició és que el meu interés no era fer quadres eròtics, sinó al contrari, volia explicar un altre tipus de vincle i al final la gent sols es queda amb el sexe. No és la meua culpa que la gent haja embrutat el sexe, perquè és una cosa natural, però crec que s’ha convertit en un objecte de consum, i es quedava en això, i l’objectiu era més personal.

Un altre punt important és el del cos femení. Em van preguntar molt per què sempre estaven nues les dones dels meus quadres, inclús vaig rebre comentaris fora de lloc. Vaig voler deixar clar que igual que el sexe s’ha convertit en un “objecte”, crec que el cos femení continua sexualitzant-se quan realment, sols incomoda quan no està posat per al plaer visual dels homes, o d’altres dones. És a dir, en eixes situacions no molesta, però si ho pinte jo sí que em pregunten per què. No pinte coses pornogràfiques, pinte coses naturals. Mai ha sigut la meua intenció reivindicar que el cos de la dona no és un objecte sexual, però a partir dels comentaris, vaig pensar-ho.

  • Com va sorgir l’oportunitat per a exposar al Centre Ovidi Montllor?

Vaig començar a pintar fa dos anys, vaig fer els meus primers treballs més xicotets amb la revista ‘Mulier’, o amb les exposicions del Centre Jove, i finalment, Antoni Miró que fa aquests tipus de Cicles Expositius, em va donar un poc l’oportunitat de poder fer-la.

  • L’exposició ha finalitzat ja, però, es podrà veure més endavant en altres sales?

De moment no sé què passarà amb l’exposició. Si m’ofereixen altres jocs per a exposar, estaré encantada, però de moment ha estat al Centre Ovidi Montllor fins a juliol.

  • Fins ara podíem trobar la teua primera col·lecció ‘Serie1’ a la plataforma Industri.art. Ara també es podran adquirir obres de ‘Nus i Nucs’?

Si, estaran disponibles. Hi ha algunes que no estan en aquesta plataforma, però si en la meua web, i poden contactar amb mi a través de les xarxes socials, per a poder adquirir-les.

  • Continuant amb el projecte Industri.art, que ja porta aproximadament un any. Com ha servit per als artistes?

Jo continue pensant que és molt bona iniciativa. A vegades també es fan especials. Si no recorde mal, recentment s’ha fet un sobre Dori Cantó que era una artista alcoiana que va faltar fa poc temps de càncer, i els artistes que vam voler participar, vam donar una obra per a recaptar fons per a una associació. Industri.art continua fent les seues cosetes, i crec que és important.

  • Parlant més sobre la teua carrera, tu vas començar amb el disseny de moda, i com has comentat, fa dos anys vas començar a pintar. Per què vas donar eixe canvi en la teua carrera?

Realment continue dedicant-me al disseny de moda. És cert que vaig estudiar disseny, però quan va vindre la Covid, vaig aprofitar que jo sempre havia tingut ganes de fer coses així, i va ser com l’excusa, perquè estava a casa. Vaig començar a pintar de forma desinteressada, i no pensava que faria una exposició, ni cap cosa relacionada. Aleshores, va ser per plaer, i ara per a mi, encara que estic treballant en una empresa de disseny de moda a Madrid, sempre que puc agafe el pinzell. M’he fet un estudi xicotet per a continuar pintant. No vull que siga una cosa passatgera, perquè encara que ara el meu treball és la moda, vull continuar fent més obres.

  • És fàcil compaginar aquestes dos disciplines?

Ara mateix no és fàcil, perquè el meu treball ocupa la majoria del meu temps, i a més a més, l’espai importa. En Alcoi pintava al meu estudi, que era el meu garatge, però era un espai molt ampli, i en Madrid visc a un pis xicotet que realment no em permet fer llenços grans.

  • De cara al futur estàs ja treballant en nous quadres per a exposicions, o fent alguna cosa barrejant el món de la pintura i la moda?

Tinc moltes coses pensades. Primer vull fer obres noves, i quan les tinga veure que faig. Barrejar la pintura i la moda és una cosa que ix sola. Crec que en algun moment t

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *