foradia subscriutegrat

“Hi ha paraules amb capacitat per a generar més de mil imatges”

Pixant fora de Lloc per Àlex Agulló

La informació té uns enemics significatius i a més a més, amb molta capacitat per conduir o reconduir qualsevol conflicte. També les guerres.

I més enllà del llenguatge corporal, els dos vehicles més importants que fa servir la informació: el llenguatge verbal (paraules) i el llenguatge visual (imatges) tenen molta potència. De fet, tan certa és l’afirmació aquella que diu que “una imatge val més que mil paraules” com la contrària que afirma que “hi ha paraules amb capacitat per a generar més de mil imatges”.

Aquestes dues premisses les tenen molt clares ambdues parts en conflicte i a partir d’ací, comença el “joc” dels noms diferents i diferenciadors a una banda i altra. Juguen intencionadament a controlar i distribuir informació, a barrejar informació més o menys contrastada i sistemàticament procedent de fonts que enlairen la mateixa bandera.

I acceptar veritats a mitges, implica assumir que l’altra meitat és mentida. En el bàndol “occidental” és el paraigües EUA, Unió europea i OTAN, qui talla el bacallà. A l’altra banda de la “nostra” frontera executen, també a la perfecció, una partitura similar amb els mateixos instruments: paraules, imatges… ben escollides per aconseguir la màxima credibilitat (rosegar-nos la boina ací i allà).

Per exemple, em va cridar l’atenció com de sobte s’imposa un consens absolut i de manera intencionada s’han modificat les paraules per encapçalar el titular genèric del conflicte armat: ja no són RÚSSIA i UCRAÏNA. És PUTIN i UCRAÏNA. Canvi premeditat i carregat de significat. Que en un conflicte armat val tot. I les informacions (paraules/imatges) tendencioses, la no-informació, la manipulació… formen part d’aquest malson de mort i destrucció. I els titulars, tan cridaners ells, cal que generen, o deixen de generar, determinades sensacions. Si bé ho mirem les possibilitats per escollir en són moltes i de dubtosa neutralitat. Per exemple, no genera la mateixa sensació retolar: Guerra PUTIN – UCRAÏNA, que guerra RÚSSIA – ZELENSKI. I per continuar aquesta dinàmica hi ha possibilitat de triar entre moltes altres paraules per generar titulars més convenients per a una o per a l’altra part.

Tots amb la seua intencionalitat incorporada:
“INVASIÓ RUSSA A UCRAÏNA” (febrer 2022). “OPERACIÓ ESPECIAL A UCRAÏNA.
NOVA FASE EN EL CONFLICTE A UCRAÏNA ENCETAT L’ANY 2014”. “BOMBARDEJOS INDISCRIMINATS A CIVILS EN DIFERENTS POBLACIONS UCRAÏNESES”. “UCRAÏNA DEFENSA ELS VALORS DE LA DEMOCRÀCIA”. “RÚSSIA COMBAT AL NEOFEIXISME EN UCRAÏNA”…

Si no fora per les conseqüències devastadores generades per qualsevol conflicte armat, el tema podria ser observat des d’una altra òptica. El problema no és que tot val per guanyar/per no perdre, en una guerra; el tema és prou més complex i els enfocaments tendenciosos d’una i d’altra part implicades, contaminen altres visions dels conflictes armats. Per una banda trobem els milions de civils que han perdut/que ho estan perdent tot: el seu entorn, sa casa, la feina, la vida… i per l’altra les grapallades de milions que s’estan embutxacant les empreses fabricants d’armament i el seu accionariat. Entremig, la gent que voluntàriament o involuntàriament, està fent servir l’armament que li posen en les seues mans per matar o morir. En un altre nivell la gent que estem patint en les nostres butxaques uns increments de preus en productes bàsics per sobreviure mentre observem com es disparen les despeses en armament. També la gent que ha pegat a fugir d’altres guerres ho té encara més complicat per rebre atenció. Resulta xocant que es parle de la similitud entre les terrorífiques devastacions produïdes a Alepo, la ciutat més poblada de Síria, i les que s’estan produint a Mariúpol, però no diem ni paraula del tractament i la destinació final de les més de 4,6 milions de persones que vivien a Alepo. ¿Que justifica que no els obrírem les portes de manera tan exemplar com ho estem fent amb les persones procedents d’Ucraïna?
¿El color de la pell? ¿La por a que l’extrema dreta ho manipule per traure rèdit electoral?

Per accedir o continuar en el poder també val tot i l’extrema dreta ha començat a fer-se visible en manifestacions per renegar de l’ajuda que estem oferint a les persones que han fugit d’Ucraïna. Ho tenen ben clar. També juguen amb les mentides a mitges, o falsedats i manipulacions airejades per determinats mitjans de “comunicació”. La simplificació dels missatges juga a favor seu per continuar medrant: “Amb els diners que ens gastem ajudant a la gent estrangera, tindríem per a viure sense problemes”. Amb totes les necessitats derivades després de la crisi del 2008 i de la pandèmia, ara la guerra a Ucraïna i les seues conseqüències abonen el camí per continuar arreplegant vots. Les expectatives no poden pintar un futur més negre. I plantejar mesures com he llegit que ha plantejat el president dels EU, d’incrementar un 20% els impostos a la gent més rica, sembla que ací no té recorregut. Com tampoc va tindre cap recorregut la proposta d’UNIDES PODEM per a considerar Ucraïna com un país amb un estatus de neutralitat especial. Segurament no s’haguera evitat la massacre dels darrers mesos, però és que ni tan sols es va plantejar la possibilitat per a implementar la proposta. Ara hem d’acollir com cal als milions de persones exiliades i veges tu com li explique a la meua veïna que els seus enemics no són aquelles persones que, amb allò posat, fugen d’un conflicte armat. Que els nostres enemics són aquells que fan negoci ara amb l’armament, després amb la reconstrucció, fa no res en la pandèmia o abans amb la crisi del 2008. Li han rosegat la boina i li la continuaran rosegant. Saben, poden i volen fer-ho.

És de molta ingenuïtat pensar que “els nostres” són els que diuen la veritat i els enemics (Rússia, Putin…) els únics mentiders.

No calia esperar a viure aquesta tragèdia per sancionar, si més no simbòlicament, o haurien de ser més que suficients motius de denúncia detallets com que Rússia, igual que Vox, sembla que tampoc reconeix la violència de gènere. El cinisme, la manipulació, el joc d’interessos, la realpolitik, digueu-li com considereu, però mentides, “dels nostres” com aquella repetida mentida de l’existència d’armes massives per a justificar una invasió armada (Iraq 2003).

La condemna solemne de la invasió, mentre continuem pagant-li uns 730 milions diaris a “l’enemic” per continuar rebent gas i carbó, no genera massa confiança. Com tampoc ofereix massa credibilitat la condemna selectiva a determinats règims polítics i fer com qui no veu a altres que mai han respectat drets elementals bàsics.
Sense anar més lluny, i resulta aclaridor que l’informe de l’any 2020 de la xarxa internacional Watch List on Children and Armed Conflict (Llista de Vigilància sobre Infants i Conflictes Armats), El secretari General de l’ONU eliminara Aràbia Saudí i els emirats Àrabs de la seua llista anual de violadors quan la mateixa ONU havia determinat que eren responsables de la mort i mutilació de 222 infants al Iemen en 2019.

El mateix contrasentit que podem trobar en la votació on es suspén a Rússia del Consell de Drets Humans. (ONU 10/4/2022).

La simplificació intencionada dels grans mitjans occidentals està ignorant sistemàticament el resultat de la votació. ¿Pretén transmetre una sensació de decisió unànime? ¿Quin problema hi ha en informar que el resultat fou 93 vots a favor, 24 en contra i 58 abstencions? Potser no volen que atesem les orelles en comprovar com Brasil (govern d’extrema dreta) no condemna Rússia i sí que ho fa un govern molt d’esquerres com el de Xile. O no convé escampar que Cuba va proposar la creació d’una comissió internacional neutral per a investigar els crims comesos a Ucraïna i que el representant ucraïnès va reaccionar amb caixes destemplades, oposant-se aferrissadament i soltant foc i flama del país que va acollir i atendre a unes 25.000 xiquetes i xiquets després de l’accident nuclear a Txernòbil (1990). Mentrestant el poble cubà patia i continua patint, les conseqüències d’un bloqueig inhumà/injustificable per part del govern dels EUA (el líder “dels nostres”).

Les principals empreses i països que negocien amb l’armament, especialment EU, Rússia i la Xina, però també l’estat espanyol, els convé jugar amb aquesta ambigüitat per continuar amb el negoci. Un negoci molt lucratiu per uns pocs i macabre per a milions de persones.

Font: Àlex Agulló./


Una resposta de “Hi ha paraules amb capacitat per a generar més de mil imatges”

  1. Arbre Agulló i Guerra ha dit:

    Així és la realitat del Món que hem nascut, costa pair, ara tenim dues actituds bàsiques intentar millorar-lo fins el darrer alé, mirant els ulls del nadons passejant amb el carret, dos, mirar cap a un altre costat, caient en la “depre vital” que és com la mort Abans de temps. Opto per tenir esperança fins al barrer alé, viure i gaudir dia a dia, fent el que sé i puc per canviar el rumbo del vaixell terra.

    Una abraçada

    Arbre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *