Silvestre de Edeta: Figura d’expressionisme escultòric
Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

D’Edeta va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts a València, a San Carlos, on va obtenir el títol de professor de dibuix. Escultor prolífic, a la ciutat de València hi ha destacades obres realitzades per ell, entre les quals figuren Santa Teresa de Chornet, a la plaça Santa Mònica o la font al Riu Túria ubicada a la plaça de la Mare de Déu. Durant el període de formació acadèmica contactaria amb companys seus que tenia les mateixes inquietuds polítiques que ell i va col·laborar amb la Federació Universitària Escolar (FUE) en exposicions i activitats polítiques a l’època de la Segona República Espanyola. Les seves activitats li van valer una condemna a presó després de la Guerra Civil, que va complir al penal de Sant Miquel dels Reis de València. El 1942 va sortir de la presó i es va reincorporar a la feina d’escultor. No obstant, en aquest moment inicia una important activitat expositiva, participant en certàmens com la I Biennal del Regne de València, el Saló de Tardor de Madrid i exposant a diferents galeries valencianes.
Silvestre de Edeta forma part de la generació dels anys trenta que va protagonitzar una renovació significativa del llenguatge classicista escultòric, dins l’àmbit figuratiu. La seva obra s’emmarca dins del que s’ha anomenat l’escultura mediterrània que va fer possible l’aprofundiment del llenguatge figuratiu d’origen clàssic, dotant-lo d’una senzillesa i ordenació més geomètrica dels volums, apartant-se del naturalisme anterior. Aquest tractament de l’espai fa que les seves composicions semblen esbossos d’altres obres, però mitjançant aquesta formulació sumària era capaç d’expressar tota mena de sentiments i emocions humanes.
Pel que fa a la seva tècnica, encontrem una tipologia escultòrica molt interessant, on l’artista intenta mostrar-nos el món que ens rodeja, mitjançant la representació d’homes, xiquets, però sobretot de dones amb materials com marbre, bronze, pedra, fusta, fang cuit…, obres quasi vives que ens mostren figuracions de la vida.
Silvestre de Edeta, al llarg de la seva extensa i fructífera trajectòria artística, ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements, ha deixat treballs escultòrics per a la posteritat en carrers, places i edificis de tot Espanya i ha desenvolupat una gran tasca didàctica. Entre aquests premis trobem des de el premi “senyera” escultura Valenciana, premi de l’ajuntament de Sevilla, fins al premi d’escultura de la Direcció General del Patrimoni Artístic, al Saló de Tardor celebrat a Sevilla o el premi a la medalla commemorativa del cinquanta aniversari de la Fira Mostrari Internacional de València. Però sobretot cal destacar els seus més de dos nomenaments com a fill predilecte de Llíria i fill adoptiu de València. A més del Nomenament d’acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos.
Sens dubte ens trobem davant d’un dels grans de les nostres terres, un artista que ho va donar tot pels seus, però sobretot que ho va donar tot pel seu art. Es tracta de saber identificar-lo com allò que és; la pròpia figura de l’expressionisme escultòric.
Comenta i participa-hi