Quan la Xina va declarar la guerra als teuladins
Mirada al món per Ester Jordà
Les guerres no porten a cap lloc. Ni entre els éssers humans ni entre els éssers humans i els animals.
Fa poquet mon pare em contava la història d’un dictador xinés mig boig que va decidir declarar la guerra als teuladins i massacrar-los del seu país. I ho va aconseguir. Va matar tots els teuladins de la Xina. Clar, que, eixe dictador, no va contar en que els teuladins a més de menjar gra també mengen insectes i, per tant, plagues.
“Els teuladins són una de les pitjors plagues de la Xina. Són enemics de la revolució. Es mengen les nostres collites. Maten-los. Cap guerrer es retirarà fins a erradicar-los”. Eixes van ser les paraules exactes de Mao Zedong. En 1958, el dictador comunista li va declarar la guerra al teuladí sota el lema de la ‘Campanya de les Quatre Plagues’. Així doncs, el pobre teuladí es va considerar plaga al nivell dels mosquits (perquè transmeten la malària), els ratolins (perquè transmeten la pesta) i les mosques (perquè molesten, tal qual). Eixa boja campanya formava part del Gran Salt amb el que Mao pretenia convertir a la Xina en una gran potència industrial.
Suposadament, la Campanya de les Quatre Plagues era una iniciativa de salut pública. El govern xinés considerava que cada exemplar de teuladí consumia de mitjana 4,5 quilos de gra a l’any. Llavors van calcular que exterminant a un milió de teuladins podrien alimentar a 60.000 persones amb el gra que deixaven de menjar aquests ocells. Així que van decretar que tots els ciutadans havien de col·laborar sota pena de mort i tortures.
Els mitjans que van utilitzar van ser varis: des de verí (que va provocar un desastre perquè van morir milers d’animals de consum i domèstics), pujar a destruir els nius (es va documentar la mort de centenars de persones per caigudes), les armes (es va repartir munició entre persones sense coneixements el que va suposar milers d’accidents amb els perdigons perduts) i la més habitual de totes, l’esgotament.
Com pots matar per esgotament a un teuladí? En cada poble de la Xina s’organitzaven quadrilles entre tota la població que s’anaven alternant les 24 hores per a no parar de pegar perolades. Fent tant de soroll perseguint els teuladins aquests no podien alimentar-se ni descansar i finalment queien esgotats en el sòl.
Com a anècdota els pobres teuladins van fugir fins a l’ambaixada de Polònia on existia un gran arbratge protector. En negar l’entrada l’ambaixador a la plebs enfurida van decidir envoltar tota l’ambaixada i estar durant 48 hores pegant colps sense parar. Tots els teuladins van morir.
El resultat va ser molt pitjor que el que em va relatar mon pare en aquesta història en posar-me a indagar. Entre 1959 i 1961 va succeir la coneguda com ‘La Gran Fam Xinesa’ on van morir més de 40 milions de persones per les terribles plagues que van assotar els camps agrícoles del país, especialment la llagosta. Sense depredador natural els insectes es van multiplicar sense control.
Tal va ser la calamitat que la Xina va haver d’importar en secret 200.000 teuladins de l’URSS.
No obstant això, la mala reputació del pobre teuladí entre la població va ser tal que fins a 2001 no van començar les mesures de protecció oficial contra aquest animal pràcticament extint al país i en 2002 es va canviar la llei per a imposar greus multes a tot aquell que infringisca mal a un teuladí.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi