foradia barnasants

Xàtiva vol jutjat de violència sobre la dona

El plenari aprova per unanimitat una moció conjunta dels grups municipals que reivindica els jutjats com a colofó a una ampla cartera de serveis municipals per la igualtat i contra la violència de gènere

Les forces polítiques de l’Ajuntament de Xàtiva han votat per unanimitat la moció conjunta en què es demana la creació d’un jutjat de violència sobre la dona o, el manteniment de les competències actuals sobre la matèria de què gaudeixen els jutjats d’instrucció i primera instància de la ciutat. La moció aprovada en el plenari es remetrà a la Conselleria de Justícia, al ministeri, al Consell General del Poder Judicial, a la delegació del Govern i al Col·legi d’Advocats.

Malgrat la unanimitat en la votació, els portaveus dels distints grups expressaren diferents parers sobre la situació. L’alcalde Roger Cerdà va explicar les gestions dutes a terme des del moment en què es va publicar el reial decret que suprimeix les competències de violència de gènere als jutjats de Xàtiva. Segons l’alcalde, “nosaltres hem fet el que ens corresponia, dona igual qui governe a València o a Madrid”. Cerdà va relatar que “estàvem convençuts que la proposta que va fer pública la conselleria anava a ser ferma i que a partir del 2024 tindríem jutjat de violència de gènere. Tanmateix, la decisió final no se’ns va comunicar i així li ho vam recriminar a la consellera”, referint-se a la darrera reunió en València entre Cerdà i Gabriela Bravo.

L’alcalde es va mostrar esperançat en què hi haja un canvi de postura per part del ministeri i la conselleria: “continue pensant que hi ha possibilitat de revertir la mesura, ja que s’ha pogut comprovar que la mitjana de la distància entre municipis està molt per damunt de la d’altres partits judicials. No anem a parar en les nostres reivindicacions. Hem de ser capaços de mantenir el consens polític, amb mocions als ajuntaments, mobilitzacions, consens en les associacions feministes i en el sector judicial”.

Finalment, va anunciar que demanarà noves reunions amb la consellera, el president de la Generalitat, la delegació del Govern o el ministeri de Justícia, i que: “No anirem a soles, sinó amb representants d’altres municipis de La Costera i La Canal de Navarrés. No ens poden fer triar entre jutjats específics o jutjats propers. Sabem el que va passar al 1988 -referint-se a la retallada del partit judicial de Xàtiva- i no consentirem que això es produïsca”.

Per la seua banda, la regidora de Dona i Igualtat, Lena Baraza, va demanar als grups de l’oposició que no facen demagògia amb aquest assumpte. Davant les crítiques a l’actuació de l’alcalde, Baraza els ha afegit: “però què volien que fera l’alcalde si fa 10 mesos es va publicar que teníem jutjat de violència de gènere? Que en demanara dos? Ha estat una mesura unilateral sense comptar amb nosaltres”, i ha puntualitzat que “estem a favor de la creació de jutjats específics, però no de què ens el lleven”.

La regidora ha qüestionat l’actitud del Partit Popular en aquest punt: “Açò no és una qüestió de colors; tenim el Centre Dona Rural 24 hores, la Casa de les Dones, el Punt de Trobada Familiar i molts altres serveis que no estaven quan governava el PP. Com a govern, ens sentim agreujats. Açò és roín per a les dones. La justícia ha de ser propera i accessible. L’accés fàcil i còmode és fonamental no només per a la denúncia sinó per a la resta de tràmits”. Per a Baraza: “Xàtiva és un referent en matèria de lluita contra la violència de gènere i no té sentit perdre les competències judicials”.

Amor Amorós, regidora de Xàtiva Unida, va celebrar la unanimitat dels grups polítics, però es va mostrar crítica amb el govern: “no entenem que el jutjat es quede sense competències. Ha faltat coordinació entre administracions. No entenem com la consellera Gabriela Bravo no li anticipa la situació a l’alcalde”, i va llançar un missatge a l’equip de govern: “instem a totes a continuar treballar contra la violència sobre les dones. Cal que les institucions estem a l’altura”.

Marcos Sanchis, del Partit Popular, va ser molt dur amb l’actuació del Consell i de l’equip de govern: “un govern socialista ha eliminat el jutjat. En gener, Xàtiva tenia jutjat i Ontinyent no. 10 mesos després Xàtiva el perd. Tenim un alcalde d’Ontinyent que ha treballat en els despatxos i no sabem el que ha fet el de Xàtiva. Hem hagut d’aguantar que es burle de nosaltres la consellera. Els diputats del PP van a demanar un jutjat per a la nostra ciutat. En 1988 tres governs socialistes feren que el partit judicial de Xàtiva perdera 14 municipis. Ara es repeteix la història. Xàtiva amb els socialistes perd. Si el PP governa el jutjat tornarà a Xàtiva”.

Per a María Beltrán, regidora del grup de no adscrits que forma part de l’equip de govern, aquesta situació resulta “incomprensible. No hi ha altra paraula. Xàtiva sempre ha estat al capdavant en aquesta matèria. La pèrdua dels jutjats és sinònim d’un pas enrere i no podem consentir-ho. Sobretot, per les víctimes”.

Juan Giner, regidor del grup de no adscrits en l’oposició, va afirmar que “es posaren les medalles dels futurs nous jutjats a Santa Clara. En gener anunciaren la creació d’un jutjat de violència de gènere a Xàtiva, però a Ontinyent han sigut més valents i han aconseguit mantenir-lo, mentre a Xàtiva continuem venent Santa Clara. Açò és un reial decret dels socialistes. Hui dia açò és un rotund fracàs. Hem anunciat la commemoració del bicentenari de la província de Xàtiva, però des d’aleshores hem anat perdent influència. Cada vegada tenim menys pes específic”.

Font: Redacció./

bombersvalencia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *