Els comicis del 28 de maig i els propers del 23 de juliol
Article per Jaume Brotóns
Ja ha passat el dia de les votacions i molts estan intentant assimilar el resultat.
El canvi ha estat radical en l’àmbit Autonòmic i Municipal, s’ha tenyit el país de blau i verd (PP i Vox). És el que han volgut la majoria dels ciutadans que han anat a votar, perquè molts no ho van fer i l’abstenció ha estat alta -més d’un 36%- és a dir, més d’un de cada tres possibles votants.
Anem per parts. Analitzar un resultat i el previsible de les Generals el 23 de juliol, es pot fer des de diversos àmbits.
L’alta abstenció demostra un cansament cap a la classe política que ja es va notant en altres eleccions i en aquestes del 28 de maig encara més. Es parla que no s’ha votat en clau municipal ni autonòmic que és el que s’hauria de fer, és a dir analitzar que han fet els nostres polítics més propers al nostre dia a dia, al nostre municipi i també a la comunitat autònoma, però sembla que a la majoria dels llocs s’han fet en “clau nacional”. Si s’hagués fet en clau municipal a moltes ciutats i territoris el resultat haguera estat distint, però la tasca de molts governs progressistes no s’ha tingut en compte. Potser el cas d’Alcoi és diferent de la vista del que es veu diàriament, es nota el descontentament d’un nombre important de ciutadans, per la qual cosa sempre comentem, la manca d’escolta per executar determinats projectes, així la conversió en zona de vianants, el carril bici, la imatge de la ciutat, solars, brutícia, etc., i sobretot la perspectiva de futur per a molts ciutadans, especialment els joves buscant alternatives de treball fora d’Alcoi.
Però és evident que a tot això s’hi afegeix l’ambient que generen els grans mitjans al servei dels poderosos també les xarxes, i és el de crear una actitud hostil quan governen forces progressistes, fent veure que tots aquests darrers anys ha estat un desastre la gestió política en les Institucions, així calen entre els joves i gran part de la població -la culpa a l’estranger, la manca de futur i poder emancipar-se, els sous insuficients- i per això són curiosament molts d’ells, dels jóvens els que estan votant a Vox.
Així i tot, no es té en compte el que s’ha fet, com la pujada de l’SMI com mai, la reforma laboral que ha aconseguit un progrés de contractes parcials a fixos (amb la consegüent seguretat per poder per exemple, finançar la compra d’un vehicle o una casa de molta gent, entre ells els joves), la pujada de les pensions a l’IPC (el PP volia el 0,25%) aquest any el 8,5% i les mínimes el 15%. La sortida a la crisi de la Pandèmia i ara la Guerra d’Ucraïna, amb els ERTES (conservar l’ocupació i l’atur acumulat) a diferència de retallades a la crisi anterior econòmica gestionada pel PP on es recorria als amics, a la família, als veïns, i moltes ONG, per poder atendre el més bàsic, és a dir moments dels més difícils que s’han viscut,
També s’han fet lleis que han ajudat a col·lectius de persones que pateixen moltíssim -les dones per la desigualtat i la violència de gènere, el col·lectiu trans i LGTBI, o la memòria històrica oblidada des de la transició.
Les ajudes de lloguer (Bono Jove i Pla d’Habitatge), la inversió a beques com mai no s’havia fet, en Formació Professional, pagar l’energia (llum i gas) més baixa d’Europa gràcies a l’excepció Ibèrica, ser Espanya impulsor de les ajudes europees als països més necessitats per la conseqüència de la pandèmia (140.000 milions de €, la meitat no s’han de tornar), l’Ingrés Mínim Vital per ajudar les famílies més desafavorides i dins d’ell un ambiciós pla per a erradicar la pobresa Infantil, amb l’ajuda als menors d’edat de fins a 115 € al mes per la Seguretat Social. Ajuts al transport, el bo Cultural, l’ampliació del Bo elèctric (fins al 80% de descompte en famílies vulnerables i el 40% a moltes famílies no vulnerables), el bo tèrmic, etc.
A Totes aquestes lleis en molts casos el PP ha dit no i Vox gairebé a totes, i en què han dit que sí com la pujada de les Pensions, ho han fet amb l’interés electoral que li convenia perquè no governava, ja que sempre ha manifestat que aquestes pujades a l’IPC de les pensions és inassumible (per això voler pujar el 0,25%). També critiquen l’última reforma de les Pensions, que pujaran les pensions mínimes en els tres anys vinents i especialment a les dones per la bretxa de gènere. Doncs tot això no ha servit de res, fa més sentir l’Ana Rosa, la Susanna, l’Herrera o el Jiménez Losantos, i tota la intoxicació d’Internet. Alguns pensem que s’hauria de votar amb llum i taquígrafs i prendre nota i després dir a vosté no li toca la pujada de les pensions perquè vota qui no vol pujar-les i així en tot, i veure qui sortia guanyant o perdent, perquè les lamentacions vindran dins de poc, quan molts beneficiaris d’aquestes polítiques socials comencen a notar les retallades i l’erradicació del “Sanchismo” com diuen és que han guanyat, però no haurà tornat enrere, caldrà esperar almenys quatre anys més per tornar a començar a ser sensats . Ens mereixem això?, hi ha qui diu que sí i així sabrem no el que val “una tassa de caldo, sinó l’olla sencera”.
Nosaltres al nostre territori la Comunitat Valenciana, som la pitjor finançada quant a la relació impostos que paguem i el que se’ns retorna, doncs bé, així i tot, tenim unes lleis d’habitatge de les més avançades d’Europa, on entre altres coses la Comunitat i els Municipis es poden quedar abans un habitatge que ho faça un fons voltor, o on s’han rebaixat les llistes d’espera de la Dependència com mai, quan a l’època del PP es moria la gent esperant, o les millors polítiques d’inclusió de l’Estat.
Això sí, el PP va crear una empresa per treure els col·legis dels barracons (ara ja no hi ha de barracons gràcies al Govern del Botànic) i va ser fallida amb un forat de 5000 milions d’euros, perquè aquests amb poc no es conformen, quan comencen a ficar mà no se sap quan paren, ja ho vam veure, però ho hem oblidat, fins i tot es van quedar els diners que eren per ajudar a ONG al tercer món, eren i supose seran insaciables.
Però com que no aprenem caldrà seguir a partir d’ara veient aquests disbarats, per la manca de maduresa política i coherència d’una gran part de la ciutadania, i com diuen ara molts “que ho proven que ja se’ls entravessarà”.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi