Política familiar a Espanya i pobresa infantil
Article opinió per Jaume Brotons, membre del Col-lectiu No+Precarietat Alcoiá-Comtat
Estem acostumats a escoltar pels diversos mitjans de comunicació, que les conseqüències de l’última crisi econòmica ha vingut per a quedar-se i han fet desaparéixer la classe mitjana, han aprofundint les diferències socials i econòmiques de tota la societat. Els rics són més rics i els pobres més pobres i aquests últims són moltíssims més que fa una dècada. Les dades que institucions amb prestigi, com Caritas, Oxfam, l’informe Arope, Creu Roja, i altres institucions que coneixen bé els efectes tan durs que ha generat l’última crisi del neoliberalisme pur i dur, ens donen unes xifres esquinçadores, A Espanya 500.000 llars sense ingressos, 630.000 xiquets en situació de pobresa severa, -aquella que els nivells d’ingressos de les seues famílies no arriba al 30% dels ingressos per davall del llindar de la pobresa- tenint aquest tant per cent com referència, quant al salari Mitjà al nostre país-. Altra data, els 1,8 millons de llars ja que están en risc de pobreza, fins i tot en un moment de creiximent econòmic des de 2013, però que la recuperació económica desigual ha devengut en pobresa laboral, exclusió social i ha deixat en precarietat permanent a grans sectors de la població espanyola i europea. l una dada reveladora i preocupant, molta gent que treballa ara és pobra tenint ingresos.
El programa “VECA” – “Programa de Garantia de drets d’Alimentació i Oci dels Menors”, propiciat pel President del Govern Pedro Sánchez, creant a aquest efecte un “Comissionat per a la lluita contra la Pobresa Infantil”, tracta de pal·liar aquesta situació que tant estripa el nucli familiar i vulnera els drets dels més febles, els xiquets. Les polítiques d’ajudes a les famílies a Espanya, brillen per la seua absència. A penes s’ha avançat en temes com la conciliació familiar, en augmentar els permisos de Paternitat i Maternitat, i en cuan a les ajudes directes a les mares treballadores, o famílies nombroses, amb l’avançament dels cent euros per part d’Hisenda, i que només afecta a part de les dones i no a totes, per exemple a un grup molt necessitat, les que estan en desocupació i no cobren aqueixa ajuda, però en la resta de polítiques socials i de família, estem a la cua d’Europa. El programa VECA no ha respost ara com ara a les expectatives creades.
Espanya manca d’un pla seriós d’ajudes a les famílies amb vulnerabilitat, i les conseqüències estan ací,… xiquets mal alimentats, abandó escolar, manca de les mínimes necessitats bàsiques, en definitiva vulneració constant dels drets humans, per part de les administracions públiques, desoint la pròpia Constitució Espanyola.
Per a eradicar la pobresa infantil és també important tindre un Pla d’Ajuda familiar que no existeix a Espanya. Per exemple en polítiques socials només un 5’4% es dedica a política de família enfront de 9% de la mitjana Europea. Les ajudes per a fills a Espanya són clarament insuficients. Des de l’any 2000 fins enguany 2019, era de 291 euros a l’any, i ara han pujat 50 euros, o siga a 341 € anuals. Només en cas de famílies en risc sever d’exclusió aconsegueixen des d’Abril els 588 € anuals, les ajudes de “prestació de fill a càrrec ” de la Seguretat social. Per posar un exemple aquest tipus d’ajudes a Europa arriben als 184 € mensuals a Alemanya, els 112 de Bèlgica o els 131 d’Àustria entre altres. Pero como diem són al mes, és a dir a l’any entre 1350 i 2300 euros en aquestos paisos, davant els 341€ al any a Espanya, ajudes que en el nostre país són quasi un insult a les famílies.
L’Institut de Política Familiar d’Espanya ha aconsellat que per a erradicar la pobresa infantil, és necessari augmentar aquestes ajudes, que incideixen entre altres qüestions en la baixa natalitat que té Espanya, la major de Europa, i va intimamente lligada a les polítiques familiars i en especial a la pobressa infantil, i per tant l’augmentar l’ajuda de fill a càrrec a 125 € al mes – alguns grups polítics com Units Podemos demanen en les negociacions per a formar govern amb el PSOE i en la moció de cesura passada, que l’ajuda de fill a càrrec de la S. Social anara de 100 € al mes, 1200€ a l’any-,que ha quedat pendent en dissoldre’s el parlament, esperem es reprenga amb serietat en la próxima legislatura.
Amb les dades actuals sobre ajuda a les famílies, podem comprovar que la “família” és la gran oblidada en les ajudes socials, i només 1/ 8 part de les mateixes reben ajudes a Espanya. També a Europa les ajudes a famílies no solament són per a les mes precàries, sinó és un dret Universal, ja que els ingressos màxims a Espanya per a poder accedir a una ajuda de fill a càrrec, van des de 12.313 € fins a 18,532 € en ingressos en famílies nombroses, la qual cosa fa que moltes famílies no puguen accedir a l’ajudes de la S. Social.
És necessari prendre com a prioritari per la classe política, la lluita contra la pobresa i especialment la pobresa infantil, fer-ho amb vertaderes polítiques i amb les dotacions econòmiques que facen que es complisquen unes mínimes prestacions, que s’apliquen en un pla a curt i mitjà termini de temps, com per exemple millorar les ajudes a les famílies, ampliant l’ajuda a les mares amb fills ( la dels 100 €), no solament a les quals treballen. sino per a totes. Millorar l’ajuda per fill a càrrec, amb un procés que comence amb la prestació a cent euros al mes per cada fill a càrrec i sense topall de ingresos familiars per a percebre-les, es dir que siga un dret universal. També el manteniment i millora de les ajudes de menjador escolar durant tot l’any, i en definitiva politiques que faigen que els menors tinguen les seues prestacions bàsiques assegurades i fer que les ajudes a les famílies, incentiven la natalitat i el nucli familiar.
En aquest sentit i mentre aquesta situació de vulnerabilitat de famílies i menors en pobresa severa o en risc de pobresa perdure, les diverses administracions públiques han de realitzar el major esforç per a erradicar les situacions límits de moltes famílies. En el cas d’Alcoi, aquest any s’han reduït les ajudes de les “Escoles d’Estiu”, que durant anys anteriors abastaven a quasi un centenar de xiquets, passant a només 45 ajudes. Podria pensar-se que això és producte que hi ha menys demanda perquè la situació global ha millorat, però no és així i algunes famílies s’han quedat fora del pla d’escoles d’estiu 2019, per falta de plaçes.
Per tan és necessari una crida tant al futur Govern de l’Estat, com a la Generalitat Valenciana i als Ajuntaments , perquè s’impliquen en les polítiques de Benestar Social, Prestacions familiars, Rendes d’Ingressos Mínims, Habitatges socials, famílies en risc d’exclusió social, Pobresa Infantil etc. i que tot això forme part prioritària de l’agenda política dels partits i grups polítics en tots aquests àmbits.
Asun Navarro: 
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi