foradia cdturisme

Quan la ciència qüestiona la ciència: la col·laboració

Mirada al món per Ester Jordá

‘La naturalesa és cruel’ o ‘només sobreviu el més fort’ són les imatges que t’arriben a la ment quan veus o lliges qualsevol documental o article sobre la naturalesa. La influència de Darwin i la seua teoria de la selecció natural va arrasar en els cercles científics i contínua imposant eixe pensament entre la majoria de la població. La creença que les espècies més agressives són les que s’imposen és la teoria majorment encertada. Però i si s’equivocava?

L’investigador del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques), Fernando Valladares, oferix una altra visió, també científica, diferent i revulsiva sobre la biodiversitat.

En el nostre planeta la major part de les espècies que componen la biodiversitat són espècies amb poques quantitats d’individus. I s’ha estudiat que si bé les espècies comunes, amb un gran nombre d’individus, mantenen relacions de competència amb les altres, la majoria de les espècies, és a dir, les rares, establixen en general relacions positives, d’ajuda o facilitació mútua. Dit d’una altra manera, les espècies rares s’ajuden i això permet la coexistència, per la qual cosa la cooperació és la base de la biodiversitat. Eixe principi revolucionari de col·laboració entre espècies explica com és possible la coexistència de tantes espècies en el planeta. I estem parlant tant s’animals com de plates.

Malgrat que la idea que les espècies rares són el component majoritari de les comunitats d’animals i plantes està ben demostrada, els mecanismes que expliquen la convivència de totes estes espècies no acaben d’entendre’s bé. 

Resulta molt interessant conéixer este tipus d’estudis perquè ens han de moure a una reflexió més profunda sobre el model de societat que tenim i quin volem perquè, al cap i a la fi, som animals. Per tant, la diversitat cultural i ètnica de la nostra espècie només pot mantindre’s a llarg termini mitjançant la col·laboració i no mitjançant la competència i l’exclusió del més feble. La humanitat està composta per un gran nombre de grups geogràfics, culturals i ètnics amb pocs individus al qual se sumen uns pocs grups que són molt abundants. Tenint això clar, podem aspirar a una societat on predominen les relacions positives i, per tant, per a conservar la diversitat a llarg termini.

Col·laborar és el futur que encara podem salvar. La col·laboració cal fer-la no sols per raons ètiques, sinó també, per raons purament pràctiques: la diversitat és la base d’una major funcionalitat i una capacitat també major per a respondre i adaptar-se a crisi i canvis.

Font: EsterJordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *